L’any 2025 es van traduir 385 llibres escrits en català, la xifra més alta d’aquest segle, amb un fort impuls de la literatura infantil i juvenil
La literatura catalana arriba cada vegada més lluny. Durant el 2025 es van publicar 385 traduccions de llibres escrits originalment en català, una xifra rècord aquest segle i superior a les 369 registrades un any abans. Les obres catalanes guanyen lectors en mercats tan diferents com l’italià, el portuguès, el francès, l’alemany, l’anglès, el grec o l’àrab.
Les dades de l’Institut Ramon Llull (IRL) confirmen una tendència sostinguda durant l’última dècada. L’any 2019 es va superar per primera vegada el llindar de les 300 traduccions anuals i, des d’aleshores, la xifra no ha tornat a baixar d’aquest nivell.
La directora de l’Àrea de Literatura de l’IRL, Izaskun Arretxe, considera que encara hi ha molt marge per créixer. La literatura infantil i juvenil és un dels principals motors d’aquesta expansió internacional, però també augmenta l’interès per la ficció, la no-ficció i els clàssics catalans.
Un rècord més enllà del castellà
El castellà continua sent la principal llengua de destinació, amb 128 obres traduïdes durant el 2025, aproximadament un terç del total. Però el creixement no s’explica només per les edicions destinades al mercat de l’Estat espanyol o de l’Amèrica Llatina.
Si s’exclouen les versions en castellà, el nombre de llibres traduïts l’any passat arriba als 257 títols, també una xifra sense precedents.
L’italià ocupa el segon lloc, amb 37 traduccions, seguit del portuguès, amb 33 si se sumen les edicions de Portugal i del Brasil. A continuació apareixen el francès, amb 22; l’alemany, amb 17; l’anglès, amb 16; el grec, amb 15, i l’àrab, amb 10.
La forta presència del català a Itàlia s’explica, en part, per la feina desenvolupada a les universitats. Segons Arretxe, l’existència de nombrosos centres amb docència de català contribueix a divulgar-ne la literatura i a crear una xarxa de professors, estudiants, traductors i editors que es converteixen en prescriptors.
En el cas de l’anglès, el repte és més difícil. El món editorial anglosaxó és un dels que tradueix menys literatura estrangera. Per això, el Llull manté una presència estable a la Fira del Llibre de Londres i treballa per ampliar la visibilitat dels autors catalans en aquest mercat.
La literatura infantil i juvenil lidera l’expansió
Els llibres per a infants i joves són els que viatgen millor. El 2025 es van publicar 173 traduccions d’obres infantils i juvenils, el 45% del total. Si s’observa l’última dècada, aquest gènere representa més de la meitat de totes les traduccions.
La ficció va ocupar el segon lloc, amb un 32% dels títols traduïts. També es van publicar 41 traduccions d’obres de no-ficció, 32 de poesia, 11 de teatre i 5 de còmic.
Des de l’any 2000 i fins a principis del 2026, la base de dades de l’Institut Ramon Llull comptabilitza 5.902 traduccions de llibres escrits en català. Un 42% corresponen a literatura infantil i juvenil; un 35%, a narrativa; un 11%, a no-ficció, i un 9%, a poesia. El teatre i el còmic encara tenen una presència molt més reduïda.
El punt d’inflexió per a la literatura infantil catalana va arribar ara fa una dècada, quan l’Institut Ramon Llull va decidir reforçar-ne la internacionalització. Una de les accions més destacades va ser la participació de la literatura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya del 2017.
Montserrat Roig, el gran fenomen entre els clàssics
El creixement de les traduccions no es limita als autors contemporanis. Els clàssics catalans viuen un moment de renovada projecció internacional.
A noms consolidats com Mercè Rodoreda o Joan Sales, autor d’Incerta glòria, s’hi afegeixen escriptors que estan sent redescoberts des d’una mirada actual. El cas més destacat és el de Montserrat Roig, que Arretxe defineix com “el gran fenomen” actual de la traducció internacional de la literatura catalana.
La seva obra desperta un interès creixent perquè aborda qüestions com la memòria, el feminisme, la identitat, la resistència política i les conseqüències del feixisme, temes que continuen connectant amb lectors de contextos culturals molt diferents.
El Llull també treballa per donar visibilitat internacional a altres autors menys coneguts, com Juli Vallmitjana, i per ampliar el catàleg de clàssics catalans disponibles en altres llengües.
Els llibres catalans que han arribat més lluny
Dues obres encapçalen el rànquing de llibres catalans traduïts a més llengües: La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, i l’àlbum il·lustrat El monstre de colors, d’Anna Llenas. Totes dues han estat publicades en 33 idiomes diferents, comptant per separat el portuguès de Portugal i el del Brasil.
A més de les grans llengües europees, aquests títols tenen versions en xinès, turc, romanès, polonès, lituà, letó, búlgar o croat.
En tercera posició apareix De quin color és un petó?, de Rocío Bonilla, traduït a 29 llengües. El segueixen Jo confesso, de Jaume Cabré, amb 27; La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, amb 25, i Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, amb 23.
La novel·la més recent de Solà, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, ja acumulava 19 llengües a principis del 2026, només tres anys després de la seva publicació en català. El clan de la lloba, primera part de la trilogia La guerra de les bruixes, de Maite Carranza, ha estat traduït a 21 idiomes.
Les fires internacionals, clau per vendre drets
Per continuar impulsant aquesta expansió, l’Institut Ramon Llull participa cada any en 13 fires internacionals del llibre, espais on editors i agents literaris negocien la venda de drets de traducció.
La institució assessora els professionals estrangers, produeix materials per donar a conèixer els autors catalans i ofereix subvencions per traduir i promocionar les obres. Els ajuts, però, no cobreixen les despeses de publicació. Les editorials han d’apostar pel títol i assumir una part de la inversió, fet que evidencia que darrere de cada traducció hi ha també una decisió comercial.
Un altre actor imprescindible són els traductors, que fan possible que les històries escrites en català arribin a nous públics. Per reconèixer-ne la tasca i reforçar-ne la xarxa internacional, l’Institut Ramon Llull prepara una trobada amb més d’un centenar de traductors del català d’arreu del món.
La cita se celebrarà a Barcelona del 23 al 25 de novembre, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Catalans. Serà una oportunitat per homenatjar aquests professionals i proporcionar-los noves eines per continuar fent viatjar la literatura catalana més enllà de les seves fronteres.
