MÓNESTIL DE VIDA

Un català correrà tota la Ruta 66 per donar visibilitat internacional a l’ELA

Enric Casacuberta, de 61 anys, recorrerà prop de 4.000 quilòmetres entre Chicago i Santa Mònica: l’equivalent a 93 maratons en només 150 dies

De Chicago fins a l’oceà Pacífic, travessant vuit estats dels Estats Units i alguns dels paisatges més icònics del país. Enric Casacuberta, corredor de Moià de 61 anys, es prepara per recórrer corrent la mítica Ruta 66 amb un objectiu que va molt més enllà de la superació esportiva: donar visibilitat a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i recaptar fons per a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

El repte començarà oficialment el 29 d’agost a Chicago i està previst que acabi el 25 de gener de 2027 al moll de Santa Mònica, a Califòrnia. Seran uns 150 dies d’esforç, solitud i resistència, amb una distància que equival aproximadament a 93 maratons.

La Ruta 66 històrica té 3.940 quilòmetres, però Casacuberta probablement n’haurà de completar alguns més. Una part de l’antic traçat ha desaparegut o ha quedat absorbida per autopistes on no es pot córrer, fet que l’obligarà a seguir recorreguts alternatius.

Final de la Ruta 66 a Santa Monica, Califòrnia.
Final de la Ruta 66 a Santa Monica, Califòrnia.

Una Ruta 66 convertida en altaveu contra l’ELA

El projecte, batejat com a Ruta 66 x ELA, coincideix amb el centenari d’aquesta carretera llegendària, inaugurada el 1926 i convertida en un símbol de la cultura popular nord-americana. La iniciativa de Casacuberta ha estat incorporada al programa oficial de commemoracions, al costat de concerts, trobades, conferències i recorreguts en bicicleta.

Aquesta coincidència ha multiplicat la repercussió del projecte als Estats Units. Entitats vinculades a la lluita contra l’ELA preparen activitats per rebre el corredor català, especialment durant les primeres etapes a Illinois. En alguns punts del trajecte, desenes de persones podrien acompanyar-lo durant els darrers quilòmetres, adquirir samarretes solidàries o contribuir a la recaptació.

Els diners aconseguits a través del projecte català es destinaran a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, dedicada a l’acompanyament de les persones afectades i les seves famílies. Paral·lelament, les aportacions recollides per les organitzacions nord-americanes serviran per finançar la investigació científica als Estats Units.

«Faré la Ruta 66 corrent pels qui no poden córrer i per ajudar els qui ajuden», ha explicat Casacuberta abans de marxar.

De pesar 90 quilos a preparar 93 maratons

El repte resulta encara més sorprenent perquè Casacuberta no era un corredor de llargues distàncies. Fa només dos anys pesava uns 90 quilos i, malgrat que caminava i practicava esport, no estava acostumat a participar en curses. Ara pesa al voltant de 72 quilos i fa mesos que segueix una preparació exigent.

El Centre Cenit de Girona i l’entrenador Jordi Extremera s’han encarregat de supervisar els entrenaments, les proves mèdiques i el seguiment físic. També té el suport d’especialistes en podologia, un aspecte especialment important davant d’un recorregut tan llarg, i de la Federació Catalana d’Atletisme.

Al novembre, Casacuberta ja va donar una mostra de la seva evolució en imposar-se en la seva categoria d’edat a la Mitja Marató de Ripoll. Per emprendre l’aventura, demanarà una excedència a l’Ajuntament de Moià, on treballa des de fa dues dècades.

Durant el recorregut disposarà d’un equip de suport format per familiars i amics, que s’aniran rellevant per conduir una furgoneta. El vehicle li permetrà descansar, dormir i rebre assistència durant els cinc mesos de travessa. La meteorologia i els imprevistos que no pot controlar són, segons ha reconegut, els factors que més el preocupen.

Un projecte nascut d’una experiència personal

La vinculació de Casacuberta amb la lluita contra l’ELA té un origen personal. Un amic amb qui havia compartit representacions dels Pastorets va morir a causa de la malaltia. També el va marcar la tasca de sensibilització de l’exfutbolista Juan Carlos Unzué.

Quan va imaginar la possibilitat de fer la Ruta 66 corrent, va decidir que l’aventura no podia quedar reduïda a un desafiament individual. Cada etapa havia de servir per parlar de l’ELA, donar suport a les famílies i recollir recursos per a les entitats que treballen al seu costat.

Casacuberta coneix bé la carretera nord-americana. L’ha recorreguda diverses vegades, tant en cotxe com en motocicleta, sencera i per trams. La seva fascinació pels paisatges, la història i la diversitat cultural dels vuit estats que travessa el va portar a preguntar-se si també seria possible completar-la corrent.

Enric Casacuberta abans de córrer la Ruta 66 per donar visibilitat a l’ELA. / Rubén Moreno
Enric Casacuberta amb Ramon Espadaler abans de córrer la Ruta 66 per donar visibilitat a l’ELA. / Rubén Moreno

De Moià a Barcelona abans del salt a Chicago

L’aventura va començar simbòlicament el 20 d’agost a Moià, des d’on el corredor es va dirigir cap a Barcelona. L’endemà va recórrer la capital catalana escortat per un grup de ciclistes que portaven les banderes dels estats per on passarà, la senyera i la bandera de la Fundació Miquel Valls.

Durant la jornada va visitar el Consolat General dels Estats Units, la Diputació de Barcelona i el Palau de la Generalitat. La cònsol Lia Miller va destacar que el projecte coincideix tant amb el centenari de la Ruta 66 com amb el 250è aniversari dels Estats Units.

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va definir la lluita contra l’ELA com «una cursa de llarg recorregut» i va remarcar la necessitat de mantenir el compromís amb les persones afectades. La directora general de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, Esther Sellés, va recordar que els avenços legislatius són importants, però que no curen la malaltia ni resolen totes les necessitats de les famílies.

Després d’aquesta sortida simbòlica des de Catalunya, Casacuberta viatjarà a Chicago, on dedicarà els dies previs a entrenar i ultimar la logística. L’alcalde de la ciutat, Brandon Johnson, i el congressista Mike Quigley tenen previst acompanyar-lo en l’inici del recorregut.

Quan arribi a Santa Mònica, després de cinc mesos i milers de quilòmetres, podrà afirmar que la seva Ruta 66 no va començar realment a Chicago, sinó a Moià. I que cadascun dels seus passos haurà servit per fer una mica més visible la lluita de les persones que conviuen amb l’ELA.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds