El programa casteller de RAB Ràdio dedica l’episodi d’aquesta setmana a la jove colla sueca, que explica com ha crescut lluny de Catalunya i com ha viscut el primer 3 de 6 públic de la seva història durant l’Aplec Internacional d’Adifolk.
Els Castellers d’Estocolm són els protagonistes aquesta setmana d’«Aletes arreu del món», el programa de RAB Ràdio dedicat a les colles que mantenen viva la tradició castellera més enllà de Catalunya.
El nou episodi viatja fins a Suècia per conèixer una colla fundada el 2024, formada majoritàriament per persones que no havien fet mai castells i que ha convertit els assajos en un espai de trobada per a la comunitat catalana d’Estocolm.
El reportatge es va enregistrar durant el desplaçament de RAB Ràdio al 38è Aplec Internacional d’Adifolk, celebrat del 14 al 16 d’agost a la capital sueca. L’esdeveniment va reunir uns 1.200 participants de 42 entitats i va portar castells, gegants, sardanes, diables, esbarts i música tradicional als carrers d’Estocolm.
Qui són els Castellers d’Estocolm?
«Aletes arreu del món» conversa amb diversos membres dels Castellers d’Estocolm per descobrir com va néixer la colla i quins reptes implica aixecar castells a milers de quilòmetres de Catalunya.
La formació va començar a caminar l’abril del 2024. Les primeres trobades es van fer en un parc de la ciutat, encara amb jaquetes per protegir-se del fred de la primavera sueca. La iniciativa va sorgir d’un grup de catalans residents a Estocolm i es va impulsar amb el suport del Casal Català.
La majoria dels primers membres no s’havien conegut abans i tampoc no tenien experiència castellera. Entre les persones entrevistades al programa, gairebé cap havia fet castells mentre vivia a Catalunya. Va ser precisament després de marxar del país quan van sentir la necessitat de recuperar aquest vincle cultural.
Amb el temps, a la colla també s’hi han incorporat persones sueques i membres d’altres nacionalitats. Algunes hi han arribat a través d’amics o parelles catalanes, mentre que d’altres s’han sentit atretes per les torres humanes, la llengua o la cultura catalana.
El repte de fer castells en anglès
Una de les singularitats que mostra el programa és que els Castellers d’Estocolm assagen principalment en anglès. Durant els entrenaments també se sent català i suec, especialment entre la canalla, però l’anglès funciona com a llengua comuna.
Aquesta realitat obliga la colla a adaptar moltes explicacions tècniques. Conceptes com pinya, enxaneta, acotxador o tronc no sempre tenen una traducció directa i, sovint, es mantenen en català.
La barrera lingüística és només una de les dificultats. L’altre gran repte és reunir prou persones per formar una pinya completa. A Catalunya, fins i tot qui no ha fet mai castells sol saber què és una pinya i com funciona una actuació. A Suècia, en canvi, cal començar explicant en què consisteix la tradició i convèncer persones que no l’han vista mai perquè participin en la base d’una construcció.
Aquesta manca d’efectius limita les proves que es poden fer durant els assajos. Per avançar tècnicament, els Castellers d’Estocolm han viatjat en diverses ocasions a Copenhaguen, on han pogut entrenar amb una colla més experimentada i provar estructures amb més persones a la pinya.
Un 3 de 6 històric a Estocolm
El gran moment del nou episodi d’«Aletes arreu del món» és la preparació del primer 3 de 6 públic dels Castellers d’Estocolm.
La colla va aprofitar la participació en l’Aplec Internacional per treballar la construcció amb el suport dels Castellers de Sabadell i els Bordegassos de Vilanova, les seves colles padrines. Durant el cap de setmana, les tres formacions van compartir un assaig de quatre hores en què els castellers d’Estocolm van poder corregir posicions, resoldre dubtes i provar el castell amb una pinya prou nombrosa.
El reportatge recull les expectatives de la colla abans de l’actuació i les impressions dels seus membres després de la diada. El resultat va ser un 3 de 6 conjunt amb els Saballuts i els Bordegassos que els Castellers d’Estocolm consideren una fita històrica.
Era la primera vegada que la colla sueca participava en aquesta construcció en públic i en plaça. L’actuació també va representar el seu bateig casteller, compartit amb dues formacions consolidades que han tingut un paper important en el seu creixement.
RAB Ràdio ja havia avançat la participació conjunta de les tres colles castelleres a l’Aplec Internacional, una presència que va permetre portar els castells al centre d’Estocolm i acostar-los a un públic que, en molts casos, no havia vist mai aquesta tradició.
“Dues hores a la setmana a casa”
Més enllà del vessant tècnic, l’episodi posa el focus en la dimensió comunitària dels castells. Per als catalans que viuen a Suècia, la colla és un lloc on parlar català, compartir tradicions i relacionar-se amb persones que han viscut experiències semblants.
Una de les castelleres entrevistades ho resumeix amb una frase que concentra bona part de l’esperit del programa: “Els diumenges és com estar dues hores a la setmana a casa”.
Els Castellers d’Estocolm també han ajudat a incorporar persones noves al Casal Català de la ciutat. Al mateix temps, famílies i membres del casal han començat a participar en els assajos i en les actuacions de la colla. Els castells s’han convertit així en una porta d’entrada a altres activitats de la comunitat catalana.
De l’Arboç del 1770 a l’Estocolm del 2026
El programa es completa amb una nova píndola d’història castellera. Aquesta setmana, «Aletes arreu del món» visita la plaça de la Vila de l’Arboç, al Baix Penedès, per explicar l’origen del castell més antic documentat.
L’any 1770, una colla de ball de valencians va aixecar en aquesta plaça una construcció humana de sis pisos. La descripció ja incloïa característiques que es poden relacionar amb els castells contemporanis, com l’existència d’una pinya i la manera d’agafar-se dels membres dels diferents pisos.
Més de dos segles i mig després, aquella tradició continua creixent en ciutats situades molt lluny del seu origen. El nou episodi d’«Aletes arreu del món» mostra que fer castells a Estocolm implica superar dificultats tècniques, lingüístiques i logístiques, però també permet construir comunitat i mantenir viu el vincle amb Catalunya.
