Els bancs despleguen el pagament presencial amb Bizum mentre els comerços catalans constaten una demanda mínima i Europa avança cap a la connexió de les seves plataformes
Pagar amb Bizum ja és possible en molts comerços físics de Catalunya. Les entitats financeres han aprofitat els mesos de juliol i agost per actualitzar els datàfons, però l’estrena ha passat gairebé desapercebuda entre els consumidors. Fora de l’Estat espanyol, altres països disposen de plataformes pròpies molt consolidades, com MB WAY a Portugal o Bancomat a Itàlia, que progressivament es connecten amb Bizum.
Bizum va començar a habilitar el pagament en comerços físics a mitjan maig i ja va advertir que el desplegament seria gradual. Durant aquest estiu, entitats com Banc Sabadell, BBVA o CaixaBank han incorporat el sistema als terminals de molts dels seus clients comercials.
En la majoria dels casos, només ha calgut actualitzar el programari del datàfon. Els terminals més antics, però, s’han hagut de substituir per models compatibles. El funcionament és similar al d’una targeta: el comerç selecciona Bizum com a forma de pagament i el client acosta el mòbil al terminal per completar l’operació.
Els clients encara no demanen pagar amb Bizum
La tecnologia està preparada, però la demanda no ha arribat. Josep Antoni García, propietari de la botiga de roba Bambino, al barri del Clot de Barcelona, només recorda una persona que hagi demanat pagar amb Bizum des que el negoci va incorporar el sistema a principis de juliol.
“No te’l demana ningú”, resumeix el comerciant.
La majoria dels clients continuen utilitzant targetes, rellotges intel·ligents o efectiu. García considera que el nou mètode no respon a cap necessitat urgent perquè els sistemes existents ja funcionen correctament.
Aquesta percepció es repeteix en altres establiments consultats a les capitals catalanes. Alguns ja tenen Bizum activat, mentre que d’altres no disposen de prou informació pràctica o han preferit esperar fins al setembre. També hi ha comerciants que no veuen cap motiu per incorporar una nova tecnologia si els clients no la reclamen.
Es pot fer servir Bizum fora de l’Estat espanyol?
Bizum no és encara un sistema universal per pagar en qualsevol botiga europea. Una persona que viatgi a França, Alemanya o els Països Baixos, per exemple, no pot donar per fet que trobarà l’opció Bizum al datàfon de l’establiment.
Sí que avança, en canvi, la possibilitat d’enviar diners entre particulars de diferents països. Bizum forma part d’EuroPA, l’Aliança Europea de Pagaments, que ha connectat progressivament la plataforma amb MB WAY, utilitzada a Portugal, i Bancomat, implantada a Itàlia. La xarxa també inclou Andorra.
Aquesta interoperabilitat permet que clients dels bancs adherits enviïn i rebin diners mitjançant el número de telèfon, encara que cada persona utilitzi l’aplicació habitual del seu país. L’activació depèn, però, de cada entitat financera. Per tant, l’usuari ha de comprovar si el seu banc ofereix el servei.
L’aliança inicial connecta més de 50 milions de persones i 186 entitats financeres d’Andorra, Itàlia, Portugal i l’Estat espanyol. La intenció és ampliar-la a altres solucions europees i arribar també als pagaments electrònics i presencials. EuroPA i EPI situen el desplegament dels pagaments entre particulars durant el 2026 i l’expansió al comerç electrònic i als establiments físics durant el 2027.
Cada país té el seu propi “Bizum”
Bizum és molt popular a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol, però Europa presenta un mapa fragmentat de solucions mòbils:
- Portugal: MB WAY, que permet enviar diners, pagar en comerços, comprar per internet, retirar efectiu i utilitzar codis QR.
- Itàlia: Bancomat, la plataforma vinculada al principal circuit de pagaments del país.
- França, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos: Wero, impulsada per la Iniciativa Europea de Pagaments.
- Dinamarca, Finlàndia, Noruega i Suècia: Vipps MobilePay.
- Polònia: BLIK.
- Grècia: IRIS.
L’objectiu no és necessàriament substituir aquestes marques per una única aplicació, sinó aconseguir que es comuniquin entre elles. Així, un usuari podria continuar fent servir Bizum mentre el receptor opera amb MB WAY, Bancomat o una altra plataforma compatible.
La futura xarxa conjunta preveu cobrir inicialment tretze mercats europeus i arribar a uns 130 milions d’usuaris. Es tracta també d’una aposta per reduir la dependència de sistemes nord-americans com Visa, Mastercard o American Express i reforçar l’autonomia europea en els pagaments digitals.
El desplegament comercial pot trigar mesos
El president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, assenyala que l’expansió del Bizum presencial depèn principalment de les entitats financeres i calcula que la renovació dels datàfons pot necessitar entre sis i nou mesos.
Puig admet que l’ús encara és “residual”, però destaca un possible avantatge per als botiguers: els diners podrien arribar al compte gairebé immediatament, mentre que alguns cobraments amb targeta triguen un o dos dies a abonar-se.
Per al consumidor, en canvi, la diferència entre pagar amb targeta o amb Bizum és pràcticament imperceptible. Pel que fa al cost per als establiments, Puig apunta que probablement s’aplicarà una tarifa plana vinculada al datàfon compatible.
El president de Barcelona Comerç també preveu una nova generació de terminals que integrin els pagaments amb sistemes com VeriFactu, creat per l’Agència Tributària per validar factures.
Calbet ja l’utilitza per a les vendes a distància
La cadena catalana d’electrodomèstics Calbet fa servir Bizum des del setembre del 2025 mitjançant una aplicació web pròpia. Quan una persona compra un producte, el comerç introdueix el seu número de telèfon i genera una petició amb l’import i el número de factura. El client només ha d’acceptar-la des del mòbil.
El sistema és especialment pràctic per a les vendes en línia, telefòniques o per WhatsApp, així com per als lliuraments a domicili en llocs on el datàfon té problemes de cobertura. Cadascun dels més de 35 establiments de Calbet a Catalunya i les Illes Balears disposa del seu propi codi Bizum.
Malgrat aquests avantatges, la cadena tampoc no ha observat un augment significatiu de les vendes atribuïble a aquesta opció. L’ús es concentra sobretot entre els joves, mentre que la clientela de més edat continua preferint la targeta, l’efectiu o la transferència bancària.
El Bizum presencial, per tant, comença a obrir-se pas als comerços catalans just quan Europa intenta connectar les seves diferents plataformes de pagament. La infraestructura avança, però encara falta el més important perquè el sistema arreli: que els clients trobin algun motiu per deixar de pagar com ho han fet fins ara.
