Joves atrapats a casa, Trotski i casals amb sevillanes: els RABiüts tornen a ocupar RAB Ràdio

En Xordi i la Xènia segresten per tercera vegada el “Connexió d’Estiu” i converteixen l’assassinat de Trotski, la crisi de l’emancipació juvenil i la vida als casals catalans de l’exterior en material per a l’humor més destraler

Els tècnics de RAB Ràdio es pensaven que activar la verificació en dos passos seria suficient per impedir una nova ocupació de l’emissora. No comptaven que el moviment clandestí autoanomenat Els RABiüts en tenen tres: contrasenya, codi de seguretat i una trucada al tècnic fent-se passar per Microsoft.

D’aquesta manera comença el tercer episodi dels RABiüts, el programa que ningú no havia demanat però que en Xordi i la Xènia insisteixen a emetre. Després d’irrompre novament al Connexió d’Estiu, les dues titelles rebels despleguen un menú internacional amb tres ingredients difícils de combinar: Ramon Mercader i l’assassinat de Trotski, els joves que no poden marxar de casa i els voluntaris que acaben fent totes les feines dels casals catalans de l’exterior.

Ramon Mercader i una correcció d’estil amb un piolet

El primer bloc recupera una d’aquelles efemèrides que, segons els RABiüts, no importen a ningú. Aquesta vegada, però, la història té un català, diverses identitats falses, els serveis secrets soviètics i un piolet amagat sota una gavardina.

El 20 d’agost de 1940, el català Ramon Mercader va entrar a la casa de Lev Trotski, a Coyoacán, Mèxic, amb l’excusa d’ensenyar-li un article. Quan el dirigent revolucionari es va inclinar per llegir-lo, Mercader el va atacar amb un piolet. Trotski no va morir a l’acte: encara va poder demanar als guardaespatlles que no matessin l’agressor perquè volia saber qui l’havia enviat. Va morir l’endemà a conseqüència de les ferides.

Nascut a Barcelona el 1913 i reclutat pels serveis secrets soviètics, Mercader s’havia acostat a l’entorn de Trotski utilitzant identitats com Jacques Mornard i Frank Jackson. “Un home internacional o algú que havia mentit molt al currículum”, resumeixen els RABiüts.

Mercader va ser condemnat a vint anys de presó a Mèxic i, després de recuperar la llibertat el 1960, va viatjar a Moscou, on va ser condecorat com a Heroi de la Unió Soviètica. Per a Xordi, senzillament, va ser “el treballador del mes”.

Joves atrapats a casa: ni nòmina ni niu

La notícia central de l’episodi aborda una realitat menys llunyana: les dificultats dels joves per trobar feina estable, accedir a un habitatge i construir un projecte de vida independent.

Segons les dades d’Eurostat corresponents al 2025, l’11% dels joves europeus d’entre 15 i 29 anys no treballava ni participava en cap programa educatiu o de formació. Són els anomenats NINI o NEET, una etiqueta que també inclou persones que busquen feina activament però que encara no han trobat cap oportunitat.

En Xordi només ha enviat un currículum, l’any 2019, però encara hi consta “disponibilitat immediata”. Segons ell, es tracta de ser “un home de paraula”.

La proporció de joves NEET augmenta amb l’edat: és del 5,3% entre els 15 i els 19 anys, puja fins al 12,8% entre els 20 i els 24 i arriba al 14,7% entre els 25 i els 29. Els Països Baixos i Suècia registren les taxes més baixes, mentre que Romania encapçala la classificació amb un 19,2%.

“Cada aniversari és molt bonic: apagues les espelmes i apareix una nova estadística negativa”, diagnostica la Xènia.

Emancipar-se als 30 anys

Les diferències europees encara són més evidents quan s’observa l’edat d’emancipació. Les darreres dades publicades per Eurostat situen la mitjana de la Unió Europea en els 26,2 anys. A l’estat, els joves marxen de la llar familiar als 30 anys, mentre que a Finlàndia, Dinamarca i Suècia ho fan al voltant dels 21.

A Catalunya, la situació tampoc convida a preparar les maletes. L’Observatori Català de la Joventut situa la taxa d’emancipació de les persones de 16 a 29 anys en només el 18,6% durant el segon trimestre del 2026. Fins i tot entre els joves que treballen, només el 28,4% viu emancipat.

En Xordi, tanmateix, ha trobat una alternativa a pagar un lloguer: cansar els pares fins que siguin ells els qui abandonin l’habitatge. Plats bruts, música de matinada, amics al menjador i dutxes de quaranta minuts formen part d’una operació que fa anys que prepara. “Això no és emancipació, és un relleu generacional”, defensa.

Els casals catalans i els quatre voluntaris que ho fan tot

L’últim bloc ret homenatge als casals catalans de l’exterior, les autèntiques ambaixades de Catalunya sense cotxe oficial i amb el president fregant les cassoles després de cada activitat.

Calçotades, arrossades, castanyades, clubs de lectura, classes de català, concerts, conferències, excursions i, fins i tot, sevillanes. Els casals fan de tot per mantenir viva la llengua, transmetre la cultura catalana a les noves generacions i oferir una comunitat a les persones que viuen lluny del país.

També van inventar el treball multitasca abans que les empreses li posessin un nom en anglès. El president sol ser tresorer, cuiner, tècnic de so i responsable de xarxes; la secretària imparteix les classes de català i guarda el capgròs a casa seva, i el vocal de cultura encara es penedeix del dia que va dir: “Si necessiteu alguna cosa, aviseu-me”.

Darrere la sàtira, Xordi i Xènia reivindiquen la feina imprescindible d’aquestes entitats. Sense els casals, recorden, ser català a l’exterior seria mirar el Barça per internet, parlar amb la família per videotrucada i esperar que algú porti un fuet amagat a la maleta. Amb els casals hi ha comunitat, ajuda mútua i, inevitablement, dues-centes cadires per guardar.

El tercer episodi dels RABiüts ja es pot veure al canal de YouTube de RAB Ràdio. El programa convida els espectadors a explicar des de quin país el miren i quina és l’activitat més insòlita que ha organitzat el seu casal: calçotades sota la neu, castanyades a trenta graus, sardanes en un aparcament o, naturalment, classes de sevillanes catalanes.

Recupera la primera emissió dels RABiüts aquí: