El festival Ésdansa de les Preses reuneix més de 300 artistes i companyies de Cuba, Indonèsia, Perú, Sèrbia i Sud-àfrica en una edició marcada pels 50 anys de Marboleny
Les Preses torna a situar-se aquesta setmana en el mapa internacional de la cultura popular. El municipi de la Garrotxa ha donat el tret de sortida a la 44a edició de l’Ésdansa, un festival que fins al 23 d’agost reunirà més de 300 artistes i convertirà la dansa d’arrel en un espai de diàleg entre tradicions d’arreu del món.
La dimensió internacional és una de les grans fortaleses d’una programació que enguany compta amb companyies procedents de Cuba, Indonèsia, Perú, Sèrbia i Sud-àfrica. A aquestes cultures convidades s’hi afegeix la del País Basc, territori protagonista d’aquesta edició. El resultat és una trobada en què la tradició catalana es presenta no com una expressió aïllada, sinó com una cultura viva que conversa en igualtat de condicions amb altres identitats del planeta.
Aquest caràcter obert al món fa que l’Ésdansa sigui també especialment atractiu per als catalans de l’exterior. El festival mostra com la cultura d’arrel pot travessar fronteres, generar complicitats internacionals i esdevenir una eina per explicar Catalunya a través del moviment, la música i el patrimoni immaterial.
Cinc dècades trenant comunitats
La 44a edició està marcada per la commemoració dels 50 anys del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, l’entitat organitzadora de l’Ésdansa. Mig segle de trajectòria que es recordarà amb diverses propostes repartides al llarg de la setmana.
Entre les activitats commemoratives hi ha l’estrena de l’espectacle Allò que som, a càrrec de l’Esbart Marboleny; la Nit d’Ésdansa amb Marbolets; l’exposició 50 anys trenant comunitats, i diverses sessions de l’espai de reflexió Parlem de, dedicades a repassar la història i l’impacte de l’entitat.
L’alcalde de les Preses, Albert Danés, ha reivindicat l’aniversari com un reconeixement a totes les persones que han format part de Marboleny i hi han aportat “el seu gra de sorra” durant aquestes cinc dècades. Segons Danés, l’entitat arriba als 50 anys “en línia ascendent” i amb nous projectes impulsats conjuntament amb l’Ajuntament.
“Necessitem entitats com Marboleny, necessitem festivals com l’Ésdansa per mantenir la nostra essència”, ha defensat l’alcalde.
Danses de cinc continents a les Preses
Les companyies de Cuba, Indonèsia, Perú, Sèrbia i Sud-àfrica participaran en les Nits Ésdansa, programades entre dimarts i dijous, i en els espectacles de Danses del Món de divendres i dissabte. La presentació del festival ja n’ha ofert un primer tast amb una actuació de la companyia peruana Jallmay Alto Folklor.
La presència de grups de procedències tan diverses permetrà observar com cada comunitat conserva, transforma i transmet les seves expressions populars. També servirà per descobrir connexions inesperades entre territoris separats per milers de quilòmetres.
Un dels exemples serà la sessió divulgativa dedicada al ball de cintes, una tradició que celebra 50 anys a les Preses i que també forma part del patrimoni festiu de Cuba i del País Basc. La coincidència permetrà reflexionar sobre l’existència de balls semblants en societats geogràficament molt allunyades.
“Ens preguntem una mica com és que arreu del món hi ha ball de cintes”, explica la directora del festival, Marta Feixas. L’activitat vol anar més enllà de l’exhibició i explorar els possibles vincles, recorreguts i significats compartits per aquestes danses.
El País Basc, convidat especial
El País Basc és el territori convidat d’aquesta edició. L’Ésdansa hi dedicarà dues propostes que mostraran diferents maneres d’apropar-se a la seva cultura tradicional.
El col·lectiu Bilaka presentarà Dirau, una peça que revisita la tradició basca des d’una perspectiva contemporània. Per la seva banda, Kemen Dantza Taldea participarà en un monogràfic centrat en el Carnaval basc.
La presència basca reforça una de les idees centrals del festival: les cultures d’arrel poden preservar els seus trets particulars i, alhora, establir un diàleg creatiu amb altres pobles.
Tradició i creació contemporània
L’Ésdansa no es limita a reproduir balls tradicionals, sinó que també aposta per reinterpretar-los mitjançant llenguatges contemporanis. Entre les estrenes d’enguany destaca Brida, d’Ester Guntín, guanyadora del Premi Delfí Colomé.
La programació inclou igualment Autoodi, de l’Esbord amb Pere Seda i Sònia Arias; Llavor, un projecte liderat per Jaime Pablo amb joves talents del Programa d’Impuls a la Dansa d’Arrel, i Horabaixa, la primera proposta escènica de Radicel·la.
També s’hi podran veure dues noves creacions d’esbarts. L’Esbart Ciutat Comtal presentarà FARS, una exploració de la relació entre les persones, el mar i la llum que les orienta. L’Esbart Dansaire d’Arenys de Munt portarà a escena Veus Veïnes, una obra que posa la dansa d’arrel al servei de relats personals i col·lectius relacionats amb l’experiència migratòria.
Aquesta darrera proposta connecta especialment amb les vivències de molts catalans de l’exterior: el desplaçament, l’adaptació a un nou entorn i la cultura com a espai de memòria i pertinença.
La dansa surt als paisatges de la Garrotxa
Una part de la programació abandonarà els escenaris convencionals per integrar-se en l’entorn natural de les Preses. El festival proposarà durant el cap de setmana dos matinals a l’aire lliure que combinaran cultura popular i descoberta del paisatge.
Dissabte, l’Aplec de Sant Miquel del Corb reunirà una caminada, un esmorzar, jocs tradicionals, música i ballades conjuntes. Diumenge, la Festa al Parc oferirà un recorregut pel Parc de Pedra Tosca, on les companyies internacionals presentaran les seves danses enmig d’un dels espais naturals més singulars de la Garrotxa.
La música completarà les nits de divendres i dissabte. Nastallat hi portarà una proposta que combina música electrònica i sonoritats de les Illes, mentre que Fetus revisitarà el romancer popular des d’una sonoritat punk.
Amb formació, espectacles, divulgació i activitats participatives, l’Ésdansa torna a convertir les Preses en l’epicentre català de la dansa d’arrel. Una celebració local amb projecció mundial que demostra que les tradicions continuen vives quan es comparteixen, es transformen i entren en contacte amb altres cultures.
