L’experiència gironina, basada en l’atenció comunitària i en més de dues dècades sense una institució psiquiàtrica de llarga estada, registra una taxa d’hospitalització tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya
El model de salut mental comunitària de Girona ha arribat fins a les Nacions Unides com una experiència de referència en la defensa dels drets i l’autonomia de les persones. El director general de Support-Girona, Josep Maria Solé, l’ha presentat aquest dimecres durant la sessió inaugural pública del 35è període de sessions del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.
La trobada se celebra al Palau de les Nacions de Ginebra entre el 12 i el 27 d’agost. Davant dels membres del Comitè, Solé ha explicat com Girona ha substituït progressivament el model psiquiàtric institucional per una xarxa de serveis i suports desplegats dins la comunitat.
Els resultats mostren l’abast d’aquesta transformació. La regió sanitària de Girona registra una taxa d’hospitalització psiquiàtrica de 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants, tres vegades inferior a la mitjana catalana i clarament per sota de la referència europea, situada en tres ingressos per cada 1.000 habitants. Segons les dades presentades, el sistema permet evitar més de 2.000 hospitalitzacions cada any i manté una tendència descendent.
Dels drets reconeguts als canvis en la vida quotidiana
La intervenció de Support-Girona ha plantejat una de les grans qüestions relacionades amb l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat: com aconseguir que els drets reconeguts legalment es converteixin en canvis efectius en la vida quotidiana.
Segons Solé, no n’hi ha prou d’aprovar normes o proclamar principis. També cal transformar la manera d’organitzar els serveis i distribuir els recursos públics perquè els suports arribin a les persones allà on viuen.
“Això implica transformar la manera d’organitzar els serveis i distribuir els recursos perquè els suports arribin a les persones en la seva vida quotidiana”, ha defensat davant del Comitè.
El model gironí parteix de la idea que la recuperació no es limita al tractament clínic. Inclou l’accés a un habitatge, la inserció laboral, la prevenció, la intervenció precoç, l’acompanyament familiar, la participació social i la possibilitat que cada persona decideixi sobre el seu projecte de vida.
Una xarxa coordinada per a prop de 900.000 persones
L’ecosistema de salut mental de Girona s’ha construït durant dècades mitjançant la coordinació de serveis sanitaris, socials i comunitaris. La xarxa cobreix la regió sanitària de Girona, amb una població de referència pròxima als 900.000 habitants.
Entre els actors implicats hi ha la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària; Support-Girona; la Fundació Drissa, i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques. També hi participen l’atenció primària, els serveis socials, altres entitats del territori, les famílies i les mateixes persones amb problemes de salut mental.
La singularitat del model rau en la coordinació entre tots aquests agents. Els suports no s’ofereixen de manera fragmentada, sinó que s’intenten articular al voltant de les necessitats, la voluntat i les preferències de cada persona.
“Estem orgullosos de l’ecosistema de salut mental de Girona, no perquè sigui perfecte, sinó perquè demostra que una altra manera d’organitzar els suports és possible”, ha afirmat Solé a Ginebra.
Més de vint anys sense una institució psiquiàtrica de llarga estada
L’origen d’aquest model es remunta a finals de la dècada dels noranta, quan Girona va començar el tancament progressiu de la llarga estada de l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt. El procés, singular dins de Catalunya, va culminar el 2004 amb l’obertura de l’Hospital Santa Caterina als terrenys de l’antic centre i la configuració de l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià.
Aquella transformació va representar el pas d’un sistema centrat en l’internament hospitalari a una xarxa d’atenció comunitària. En aquest context va néixer Support-Girona, impulsada per l’Institut d’Assistència Sanitària i vinculada inicialment al procés de desinstitucionalització.
Solé ha advertit, però, que clausurar un centre no garanteix per si sol un canvi real de model. “Si la mateixa lògica de control, segregació i substitució es reprodueix a la comunitat, la institució no ha desaparegut realment; només ha canviat de forma”, ha assenyalat.
De la tutela al suport per prendre decisions
Support-Girona també ha explicat davant l’ONU la transformació viscuda per la mateixa entitat. Creada l’any 2003, quan la tutela era encara una resposta habitual, ha evolucionat cap a un sistema basat en els drets, la voluntat i les preferències individuals.
Aquest plantejament està relacionat amb l’article 12 de la Convenció, que reconeix la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat en igualtat de condicions. Per a Solé, no es tracta únicament d’un principi jurídic, sinó d’“un mètode de treball diari”.
El canvi ha obligat a revisar les pràctiques professionals, els procediments interns, la relació amb les famílies i la cooperació amb les administracions i els tribunals. Catalunya disposa actualment d’un servei social públic de suport a la presa de decisions, prestat professionalment per organitzacions sense ànim de lucre, especialment destinat a les persones que no tenen una xarxa familiar o social que els pugui acompanyar.
El finançament encara afavoreix les solucions institucionals
Malgrat els avenços, Support-Girona ha alertat que la distribució dels recursos continua sent un dels principals obstacles per garantir la vida independent. En alguns casos, el sistema públic arriba a destinar més diners a l’ingrés d’una persona en una residència que als suports necessaris perquè pugui continuar vivint a casa seva.
“Molt sovint, els sistemes de finançament públic encara premien més les solucions institucionals que el suport comunitari”, ha advertit Solé.
Per revertir aquesta situació, l’entitat considera necessari adaptar els pressupostos, els criteris d’accés als serveis i els tràmits administratius al dret de les persones a viure de manera independent i participar plenament en la comunitat.
El director general de Support-Girona també ha reivindicat el paper dels professionals que sostenen aquesta xarxa. Ha reclamat més reconeixement, formació, estabilitat i unes condicions laborals adequades per consolidar un model que depèn, en bona part, de la continuïtat i la qualitat dels equips.
“La Convenció no ens demana només reconèixer els drets. Ens demana reorganitzar la societat perquè aquests drets es puguin exercir a la vida real”, ha conclòs Solé davant les Nacions Unides.
