Les plataformes reforçaran la coordinació amb els verificadors de dades després que la desinformació a les xarxes contribuís als moviments migratoris de finals de juliol
Meta i TikTok han reforçat els mecanismes de detecció i verificació de continguts falsos relacionats amb la frontera de Ceuta. La mesura arriba després dels greus incidents de finals de juliol, quan els rumors difosos a través de les xarxes socials van afavorir l’arribada de milers de persones convençudes que la frontera estava oberta.
La Comissió Europea ha acordat amb les dues plataformes digitals l’activació d’un mecanisme extraordinari de coordinació. L’objectiu és detectar amb més rapidesa possibles missatges enganyosos que anunciïn una nova entrada massiva o que facilitin l’activitat de les xarxes de tràfic de persones.
El sistema permetrà que les organitzacions de verificació alertin directament Meta i TikTok quan localitzin continguts potencialment perjudicials. Les plataformes podran examinar-los amb prioritat i decidir si vulneren les seves normes internes.
Segons ha explicat el portaveu comunitari Balazs Ujvari, totes dues companyies han activat els seus protocols de crisi i s’han compromès a actuar contra les publicacions que promoguin o facilitin el tràfic de persones i els creuaments fronterers irregulars.
Meta ha assegurat que disposa d’un equip que segueix la situació de Ceuta en temps real i que retira els continguts contraris a les seves polítiques. TikTok també ha remarcat que les seves normes prohibeixen les publicacions que fomenten o faciliten el tràfic de persones.
Una resposta coordinada amb els verificadors
La iniciativa s’emmarca en el Codi de Conducta sobre Desinformació de la Unió Europea, integrat en l’aplicació de la Llei de Serveis Digitals, coneguda per les sigles DSA. Aquesta normativa estableix obligacions específiques per a les grans plataformes i preveu instruments de coordinació per respondre a situacions de crisi.
En aquest cas, Brussel·les actuarà com a punt de trobada entre les empreses tecnològiques i les organitzacions dedicades a contrastar informació. La Comissió, però, ha volgut precisar que no serà qui determini directament quines publicacions s’han d’eliminar.
Ujvari ha subratllat que es tracta d’una cooperació voluntària. Les decisions sobre la retirada o limitació dels continguts continuaran corresponent a les plataformes, d’acord amb les seves normes i amb la legislació europea.
L’executiu comunitari també ha abordat la situació amb el ministre de Transformació Digital de l’Estat espanyol, Óscar López. Durant els contactes, Brussel·les ha insistit en la necessitat d’aplicar plenament la Llei de Serveis Digitals.
El mecanisme activat és una de les mesures de coordinació menys coercitives previstes per la normativa. La legislació europea inclou altres instruments d’intervenció, però per posar-los en marxa caldria una petició formal de les autoritats de l’Estat espanyol.
Els rumors que van desencadenar la crisi
La Comissió Europea considera que la desinformació difosa a internet va tenir un paper determinant en els fets del 30 i 31 de juliol. Missatges que asseguraven que «la frontera de Ceuta està oberta» van circular àmpliament per les xarxes i van empènyer moltes persones a intentar arribar al territori.
La difusió d’aquests continguts va demostrar la capacitat que tenen les plataformes digitals per accelerar una crisi migratòria. Els rumors poden arribar en pocs minuts a milers de persones i ser aprofitats per traficants per crear falses expectatives sobre les possibilitats de travessar una frontera.
Per aquest motiu, Brussel·les vol que els verificadors puguin transmetre informació contrastada a les plataformes amb més rapidesa. La prioritat és evitar que una publicació falsa es propagui durant hores abans que els responsables de Meta o TikTok en comprovin el contingut.
Brussel·les rebaixa l’alarma sobre el 15 d’agost
Durant els darrers dies també han circulat missatges que assenyalaven el 15 d’agost com una possible data per a un nou intent massiu d’entrada a Ceuta. La Comissió Europea ha rebaixat l’alarma i ha afirmat que, amb la informació disponible, no considera que sigui una data especialment probable.
La portaveu comunitària Arianna Podestà ha insistit que les fronteres exteriors de la Unió Europea s’han de protegir durant tot l’any, independentment dels rumors associats a una jornada concreta. Brussel·les defensa la necessitat de disposar d’un sistema permanent de prevenció i resposta que permeti detectar tant els moviments sobre el terreny com les campanyes digitals de desinformació.
La Comissió també ha reclamat reforçar les infraestructures frontereres i intensificar la persecució dels grups que trafiquen amb persones. L’actuació sobre les xarxes socials és, per tant, una de les peces d’una estratègia més àmplia.
La crisi també afecta la mobilitat dins d’Europa
Els incidents de Ceuta han tingut conseqüències més enllà de la frontera africana. Itàlia i l’Estat espanyol han notificat a Brussel·les la introducció de controls fronterers temporals, una mesura excepcional dins de l’espai Schengen.
La Comissió manté contactes amb les autoritats de Roma i Madrid per supervisar-ne l’aplicació. El comissari europeu d’Interior i Migració, Magnus Brunner, ha recordat als dos governs el marc legal que regula aquests controls i ha destacat que la confiança entre els estats membres és essencial per preservar la lliure circulació.
Brussel·les espera que les restriccions s’aixequin si la situació continua evolucionant favorablement. Mentrestant, el reforç de la vigilància digital busca impedir que una nova onada de rumors torni a desencadenar una crisi humana i política a la frontera de Ceuta.
