RAB Ràdio visita la penya barcelonista de Yucatán, presidida per Fernando Cotera, d’on neix l’Acadèmia Gampi, un projecte que transmet el barcelonisme i els seus valors a una nova generació de culers
A uns 10.000 quilòmetres de Barcelona, les samarretes blaugrana, les banderes, els crits durant els partits i les discussions sobre fitxatges també formen part del paisatge quotidià. A Mérida, capital de Yucatán, la Penya El Rincón del Barça ha aconseguit reunir al seu voltant una comunitat que no es limita a seguir els resultats del primer equip: comparteix el futbol, crea vincles entre famílies i treballa perquè els més petits coneguin la història i els valors del club.
RAB Ràdio ha visitat la penya per conèixer més a fons un projecte innovador i compromés. La trobada ens ha permès conversar amb el seu president, Fernando Cotera, i descobrir l’ambient d’El Carboncito, el restaurant que acull els culers de la regió quan juga el Barça. També ens ha servit per conèixer en Ferran, en Matías i l’Ander, tres joves esportistes vinculats a l’Acadèmia Gampi, el projecte futbolístic nascut dins de la mateixa penya.
La història de Gampi no es pot entendre sense El Rincón del Barça. L’equip infantil és el resultat de deu anys de barcelonisme compartit i de la voluntat de convertir la penya en alguna cosa més que un lloc on mirar partits.
De Ciutat de Mèxic a Mérida
La penya barcelonista El Rincón del Barça es va fundar fa deu anys a Ciutat de Mèxic. Posteriorment, el projecte es va traslladar a Mérida, des d’on ha recuperat l’impuls amb el propòsit de continuar estenent el sentiment blaugrana.
«Volem escampar aquesta filosofia aquí a Mérida, continuar impulsant l’equip i fent barcelonisme a tot Mèxic», explica Fernando Cotera. El president ho resumeix amb una frase tan directa com entusiasta: «Mèxic és culer i volem que encara ho sigui més».
Per a Cotera, una penya no és només una agrupació d’aficionats. És un espai on els amics es retroben, les famílies comparteixen els partits i els infants comencen a construir la seva pròpia relació amb el Barça. «La penya és això: fer pinya, ajuntar-nos els amics, la família, els pares, les mares i els fills», defensa.
Aquest component familiar és el que dona sentit a El Rincón del Barça. Els adults poden comentar el partit, celebrar els gols o discutir les decisions de l’entrenador, mentre els nens conviuen, juguen i aprenen a sentir-se part d’una comunitat. Amb el temps, els responsables de la penya van entendre que podien fer un pas més: si els infants ja vivien el Barça des de la grada o davant de la pantalla, també podien portar els colors blaugrana al terreny de joc.
El Carboncito, la casa dels culers de Mérida
El punt de trobada de la penya és El Carboncito, un restaurant de Mérida que obre les portes als aficionats blaugrana els dies de partit. Allà poden arribar amb les samarretes, penjar les banderes, animar, parlar de futbol i viure col·lectivament unes emocions que la distància amb Catalunya no ha pogut afeblir.
Fernando Cotera descriu El Carboncito com un lloc còmode i familiar, amb l’ambient necessari perquè els penyistes puguin sentir el partit com si fossin molt més a prop de Barcelona. No es tracta només de disposar d’una pantalla per seguir el Barça, sinó de crear un espai propi on cada jornada es converteixi en una experiència compartida.
Els infants també formen part d’aquesta vida social. En Ferran i en Matías recorden, per exemple, haver-hi vist una victòria blaugrana contra el Reial Madrid. Els gols i les jugades contemplats des del restaurant després es traslladen als entrenaments, on els nens proven de reproduir les jugades dels seus futbolistes preferits.
Aquesta continuïtat entre la penya, els partits i el camp és un dels trets més especials del projecte. El Barça no queda reduït a una retransmissió: entra en les converses, els jocs, els entrenaments i les relacions entre les famílies.
Gampi, l’equip nascut dins de la penya
L’Acadèmia Gampi va sorgir precisament d’aquesta convivència. La idea va ser formar un equip amb els fills dels penyistes perquè poguessin representar El Rincón del Barça a Mérida. El nom és un homenatge a Joan Gamper, fundador del FC Barcelona.
El projecte va començar fa aproximadament tres anys. Els infants van participar inicialment en un torneig de platja i, amb el temps, van fer el salt al futbol de camp i a competicions més formals. En una ciutat on ja existeixen diverses escoles relacionades amb els grans clubs mexicans, Gampi s’obre pas amb una identitat pròpia vinculada a la penya.
El seu objectiu, però, no és imitar una acadèmia professional ni perseguir els resultats a qualsevol preu. Cotera vol que els nens aprenguin futbol, competeixin i millorin, però també que interioritzin principis com el treball en equip, l’honorabilitat i el respecte als companys, als rivals, al públic i als àrbitres.
«Volem ser una escola de valors i una escola de futbol, anar més enllà», explica. Aquesta aspiració neix també de situacions que el president ha observat en el futbol infantil: entrades dures que se celebren des de la grada, adversaris que no s’interessen per un jugador que ha caigut o comportaments poc respectuosos que els adults acaben normalitzant.
Davant d’aquest model, Gampi proposa una altra manera de competir. Guanyar importa, però no pot ser l’única mesura de l’èxit.
Creure en un mateix i en els companys
La confiança és un altre dels fonaments de l’acadèmia. Fernando Cotera considera que tots els infants poden aportar alguna cosa a l’equip, independentment de les seves característiques físiques o futbolístiques. L’important és que descobreixin les seves qualitats i entenguin com poden complementar les dels companys.
El gol no ha d’arribar sempre del mateix jugador. Avui pot marcar-ne un i demà, un altre. El resultat, defensa, apareix quan les capacitats individuals es posen al servei del grup.
«Creu en tu, creu en els teus companys i anem per tot», és el missatge que Cotera trasllada als nens. També els recorda que una derrota no invalida el projecte: cal analitzar què ha fallat, aprendre’n i tornar-ho a intentar.
Aquesta manera de treballar ha permès que els resultats arribessin abans del que s’esperava. Els infants han cregut en el projecte, però, sobretot, han començat a creure que eren capaços de competir plegats.
El campionat que va fer arribar Gampi fins a Catalunya
La victòria de Gampi en la lliga infantil de Mérida va ser el que va fer arribar la seva història fins a RAB Ràdio. En Ferran i en Matías, tots dos de la categoria infantil major i nascuts el 2015, van explicar que la temporada havia començat amb una victòria contundent, però que després l’equip havia hagut d’afrontar rivals més exigents i diverses derrotes.
El camí fins al títol no va ser senzill. El partit decisiu es va resoldre a l’últim minut, després d’una falta, un rebot i un xut potent d’en Ferran que va acabar dins de la porteria. Quan els nens reconstrueixen la jugada, encara es percep l’emoció d’aquell moment i l’eufòria que va desencadenar el gol.
Al seu costat, l’Ander representa la generació que tot just comença. Ja s’entrena amb els més petits i acompanya l’equip sempre que pot. La seva presència mostra que Gampi no és només un conjunt que ha guanyat un trofeu, sinó un projecte que aspira a tenir continuïtat.
La copa té una importància evident, però també resumeix tot allò que hi ha al darrere: els entrenaments, les dificultats, les derrotes, la confiança i la força d’un grup que ha après a competir unit.
Uns infants que viuen intensament el Barça
Quan la conversa deixa la competició local i entra en l’actualitat blaugrana, en Ferran i en Matías demostren fins a quin punt segueixen el club. Discuteixen sobre possibles fitxatges, analitzen quines posicions caldria reforçar i comparen les característiques dels futbolistes.
Les opinions són espontànies i, com correspon a qualsevol tertúlia culer, no sempre coincideixen. Un prefereix un davanter, l’altre defensa una alternativa i tots dos calculen si el preu d’un possible fitxatge seria excessiu. El valor de la conversa no es troba tant en els noms que proposen com en la naturalitat amb què parlen d’un club situat a milers de quilòmetres de casa seva.
Per a ells, el Barça no és una realitat llunyana. És el club que segueixen amb la família a El Carboncito, la samarreta que porten al camp i la font d’inspiració d’algunes de les jugades que intenten als entrenaments.
Això és precisament el que la penya vol preservar. Cotera no vol que els infants s’acostin al Barça únicament perquè guanya o perquè hi juga una estrella determinada. Vol que entenguin que al darrere hi ha una història, una manera de viure el futbol, uns valors i una comunitat.
Una acadèmia per créixer dins i fora del camp
Quan Fernando Cotera imagina Gampi d’aquí a deu anys, pensa en una acadèmia consolidada que continuï combinant la formació futbolística amb l’educació humana. Voldria que fos una escola on els infants aprenguessin a jugar, però també fessin amistats i visquessin experiències amb les seves famílies.
Entre els seus objectius hi ha poder disputar tornejos fora de Mérida. El viatge i la convivència serien tan importants com la competició: pares, mares, fills i companys compartint una experiència que reforcés els vincles creats al voltant de la penya.
Cotera ho sintetitza amb una pregunta: què és més important, el trofeu o el somriure d’un fill? Com a pare, no té cap dubte sobre la resposta. El trofeu pot quedar en una vitrina; el somriure i els records compartits són els que donen sentit al projecte.
La Penya El Rincón del Barça és l’origen i la casa de tot aquest moviment. Gampi n’és la continuació sobre la gespa, i en Ferran, en Matías i l’Ander representen la generació que pot fer-lo créixer. A Mérida, el barcelonisme no només es contempla des de la distància: es reuneix, es juga, s’aprèn i es transmet de pares a fills.
