L’ombra de la Lluna viatjarà des de l’Àrtic fins a Catalunya després de travessar Groenlàndia, Islàndia i l’Atlàntic. Mentre una part de la comunitat catalana podrà contemplar el fenomen directament, des de Mèxic o l’Argentina caldrà seguir-lo a través de les retransmissions en directe
Abans que el capvespre es converteixi en nit a Catalunya, l’ombra de la Lluna haurà recorregut milers de quilòmetres. L’eclipsi total de Sol del 12 d’agost començarà en una regió remota de l’Àrtic rus, passarà per Groenlàndia i Islàndia, creuarà l’Atlàntic i arribarà finalment a la península Ibèrica. Al seu voltant, una zona molt més extensa del planeta observarà el Sol parcialment ocult.
El fenomen dibuixarà així una geografia que s’assembla a la de la Catalunya exterior. Els catalans que viuen a Islàndia podran entrar durant uns instants dins la foscor de la totalitat; els de Londres, Brussel·les, París o el nord d’Itàlia veuran desaparèixer una gran part del disc solar, i els residents a Mèxic o l’Argentina hauran de recórrer a les pantalles perquè l’eclipsi no serà visible des d’aquests territoris.
No tothom contemplarà el mateix cel ni viurà la mateixa intensitat. Però, durant unes hores, l’eclipsi crearà un fil simbòlic entre Catalunya i les seves comunitats repartides pel món.
Un viatge de l’Àrtic a la Mediterrània
L’eclipsi començarà en una àrea pràcticament deshabitada del nord de Rússia. Des d’allà, l’ombra avançarà per les latituds més septentrionals del planeta i travessarà l’est de Groenlàndia, un dels territoris on la totalitat superarà els dos minuts.
El recorregut continuarà cap a Islàndia i després s’endinsarà a l’Atlàntic. El punt de màxima durada es trobarà precisament sobre l’oceà, a poca distància de la costa occidental islandesa, on el Sol quedarà completament cobert durant aproximadament dos minuts i divuit segons.
Després d’aquest màxim, l’ombra continuarà el seu viatge cap al sud-est. Tornarà a tocar terra a la península Ibèrica i avançarà cap a la Mediterrània, on desapareixerà poc després de travessar les Illes Balears. En conjunt, la fase total recorrerà el planeta durant poc més d’una hora i mitja, però només serà visible des d’una franja relativament estreta.
Al voltant d’aquest corredor, la penombra lunar cobrirà una extensió enorme. Gran part d’Europa, el nord-oest de l’Àfrica, el Canadà i algunes zones del nord dels Estats Units observaran un eclipsi parcial de diferent intensitat. La NASA ha preparat un mapa global del fenomen que permet seguir el moviment de l’ombra sobre el planeta.
Islàndia, la gran finestra internacional de la totalitat
Islàndia serà un dels punts més buscats pels observadors internacionals. Reykjavík quedarà dins la franja de totalitat i viurà aproximadament un minut de foscor pels volts de les 17.49, hora local. A Keflavík, al sud-oest del país, la fase total s’acostarà al minut i quaranta segons, mentre que a Ísafjörður, als fiords occidentals, durarà al voltant d’un minut i mig.
Els paisatges volcànics, els camps de lava i la costa atlàntica poden oferir algunes de les imatges més espectaculars de la jornada. A diferència de Catalunya, el Sol encara es trobarà a una altura considerable sobre l’horitzó, fet que facilitarà l’observació.
El gran interrogant serà la meteorologia. L’estiu islandès acostuma a presentar una nuvolositat elevada i les condicions poden canviar ràpidament. Trobar-se al centre de la totalitat no servirà de gaire si un front de núvols cobreix el Sol durant els dos minuts decisius. Per això, molts viatgers preparen diversos emplaçaments alternatius i esperaran fins als darrers dies per escollir-ne un.
Per als catalans que viuen a Islàndia, serà una situació excepcional: podran veure abans que Catalunya el mateix eclipsi que, menys de tres hores després, enfosquirà el sud del país.
Londres viurà el millor eclipsi en gairebé tres dècades
Londres quedarà fora de la franja de totalitat, però la Lluna arribarà a ocultar prop del 90% del Sol. El fenomen començarà cap al final de la tarda i arribarà al màxim pels volts de les 18.17, hora britànica.
No es farà completament de nit ni apareixerà la corona solar, però la llum ambiental pot canviar de manera perceptible. Serà l’eclipsi més profund observat des del Regne Unit des del 1999 i una oportunitat extraordinària per a la nombrosa comunitat catalana que viu a la capital britànica.
El Royal Observatory Greenwich farà una retransmissió gratuïta entre les 18.10 i les 20.00. Les imatges captades amb telescopi aniran acompanyades de les explicacions de l’astrònom Greg Brown. La cobertura es podrà seguir per YouTube i Facebook, de manera que també servirà d’alternativa si els núvols londinencs impedeixen observar el fenomen directament.
A Irlanda l’ocultació serà encara més profunda. En alguns punts del sud-oest podrà acostar-se al 98%, tot i que el Sol no arribarà a desaparèixer del tot.
París convertirà l’eclipsi en una jornada científica
A París, la Lluna ocultarà aproximadament el 92% del Sol. La capital francesa tampoc entrarà dins la totalitat, però viurà un eclipsi parcial molt profund al capvespre.
La Cité des Sciences et de l’Industrie ha preparat una jornada especial que començarà a les dues del migdia i s’allargarà fins a la mitjanit. El programa inclourà observacions solars amb instruments adaptats, tallers, activitats familiars i petites conferències sobre l’astre.
Entre les 19.30 i les 20.45, el Parc de la Villette acollirà el seguiment de l’eclipsi. Com que el Sol estarà molt baix, l’organització combinarà les imatges captades des de París amb una retransmissió de la totalitat des de la península Ibèrica. També es farà un seguiment de les ones de ràdio amb el radiotelescopi instal·lat a prop de la Cité.
La jornada continuarà després de l’eclipsi amb una Nit de les Estrelles dedicada al cel d’estiu, els planetes, les constel·lacions i les llàgrimes de Sant Llorenç. El programa complet es pot consultar al web de la Cité des Sciences.
Brussel·les mirarà cap a ponent
Brussel·les també viurà un eclipsi parcial de gran intensitat. El fenomen començarà a les 19.18 i continuarà fins a la posta de Sol, poc després de les nou del vespre. Com passarà a París, Londres i Catalunya, caldrà disposar d’un horitzó occidental lliure d’edificis, arbres o relleus.
La capital europea quedarà prou a prop de la franja de totalitat perquè la desaparició de llum sigui notable, però el Sol no quedarà cobert completament. Les ulleres homologades hauran de mantenir-se posades durant tota l’observació.
Aquesta serà una de les ciutats on l’eclipsi adquirirà una dimensió especialment europea. Mentre les institucions comunitàries entrin en la calma habitual de l’agost, residents procedents de diferents països compartiran un fenomen que recorrerà bona part del continent.
Itàlia també tindrà un eclipsi de posta de Sol
L’eclipsi serà visible des de tot Itàlia, però les condicions canviaran considerablement entre el nord i el sud. Les regions septentrionals i occidentals —entre les quals hi ha el Piemont, la Vall d’Aosta, la Ligúria, la Llombardia, l’Emília-Romanya, la Toscana i Sardenya— seran les més afavorides, amb una ocultació que en diversos punts arribarà o superarà el 90%.
La dificultat principal tornarà a ser l’altura del Sol. El fenomen començarà aproximadament a les 19.30 i arribarà al màxim cap a les 20.20, molt a prop de la posta. Els Alps, els Apenins i altres relleus poden amagar-lo abans del moment culminant.
L’Institut Nacional d’Astrofísica italià ha elaborat mapes d’alta resolució que tenen en compte la topografia per determinar des d’on serà realment visible. També oferirà una retransmissió en directe amb imatges captades des d’Itàlia i des de la franja de totalitat.
Mèxic i l’Argentina el viuran a través de Catalunya
La situació serà completament diferent per als catalans residents a Mèxic i l’Argentina. Des de Ciutat de Mèxic i Buenos Aires, l’eclipsi solar del 12 d’agost no serà visible. Tots dos territoris quedaran fora de la zona coberta per la penombra lunar.
A Ciutat de Mèxic, el moment de la totalitat catalana arribarà a primera hora de la tarda. A Buenos Aires serà mitja tarda. El Sol lluirà amb normalitat sobre totes dues ciutats, però les pantalles permetran seguir en directe com desapareix a Catalunya, Islàndia o Groenlàndia.
Aquesta diferència pot convertir-se en una de les imatges més representatives de la jornada: mentre familiars i amics busquin un horitzó obert al sud de Catalunya, els catalans de l’altra banda de l’Atlàntic podran acompanyar-los des de la distància. Missatges, videotrucades, fotografies i emissions en directe faran que l’eclipsi circuli entre continents gairebé al mateix ritme que l’ombra.
On seguir l’eclipsi en directe
La meteorologia i la distància geogràfica faran que les retransmissions siguin essencials. Aquestes són algunes de les opcions confirmades:
- La NASA començarà l’emissió a les 13.15 de la costa est nord-americana, les 19.15 a Catalunya.
- El Royal Observatory Greenwich oferirà imatges de l’eclipsi parcial des de Londres a partir de les 18.10, hora britànica.
- La Cité des Sciences combinarà imatges de París amb una connexió amb la totalitat.
- L’Institut Nacional d’Astrofísica italià iniciarà la seva cobertura a les 19.30, hora catalana i italiana.
- Timeanddate seguirà el fenomen des de diversos punts del recorregut.
Un mateix fenomen, moltes maneres de viure’l
A Islàndia, els catalans podran veure desaparèixer completament el Sol. A Londres, París, Brussel·les i Itàlia contemplaran una mitja lluna solar cada vegada més estreta. A Mèxic i l’Argentina, l’eclipsi arribarà convertit en imatges digitals, veus familiars i missatges enviats des de Catalunya.
Serà una experiència desigual, però compartida. L’ombra no passarà per tots els països on viuen catalans, però el fenomen sí que hi arribarà a través de les comunitats, les connexions i les pantalles.
El 12 d’agost, la Catalunya exterior no mirarà exactament el mateix cel. Mirarà, però, cap al mateix país. I durant els breus instants en què la Lluna apagui el Sol, la distància entre Catalunya i el món semblarà una mica més curta.
