Bernardo Sarvide Primo, director del Museu Regional d’Antropologia de Yucatán, explica a RAB Ràdio com el centre combina conservació, recerca, tecnologia i arrelament comunitari des d’un dels edificis més emblemàtics de Mérida
El Palacio Cantón no és només un espai on s’exposen peces arqueològiques. L’edifici és, per si mateix, una part important del patrimoni històric de Mérida i obliga a trobar un equilibri constant entre la conservació arquitectònica i les necessitats d’un museu contemporani.
En una entrevista enregistrada al mateix palau, Bernardo Sarvide Primo, director del Museu Regional d’Antropologia de Yucatán, conversa amb RAB Ràdio sobre els reptes de preservar el llegat maia, renovar el relat museístic i obrir les col·leccions a públics cada vegada més diversos.
El responsable del museu defensa una concepció del patrimoni que va molt més enllà de custodiar objectes. Investigar-los, interpretar-los des de perspectives diferents i fer-los accessibles a la ciutadania són també parts essencials de la feina.
Un museu dins d’un monument històric
Instal·lar un museu en un edifici protegit comporta condicionants importants. Les sales d’exposicions, els dipòsits de les col·leccions, les instal·lacions tècniques i els espais de treball s’han d’adaptar sense alterar la integritat arquitectònica del palau.
Sarvide explica que aquest repte també pot convertir-se en una oportunitat. El diàleg entre l’edifici i les exposicions aporta una dimensió particular a l’experiència del visitant. Cada proposta museogràfica ha de tenir en compte no només les peces que es mostren, sinó també l’espai històric que les acull.
L’experiència de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història de Mèxic, responsable d’una extensa xarxa de museus i espais patrimonials, permet abordar aquestes intervencions amb equips especialitzats en la conservació de monuments.
Noves mirades sobre les col·leccions maies
Un dels grans canvis experimentats pel Palacio Cantón ha estat el pas d’un model basat principalment en una exposició permanent a una programació més dinàmica. Aquesta evolució permet revisar les col·leccions arqueològiques des de punts de vista diferents.
Una mateixa peça pot ser explicada a partir de la seva elaboració, la seva funció, el seu origen, la seva simbologia o el context social en què va ser creada. També es pot interpretar des de l’arqueologia, la conservació, l’art contemporani o la continuïtat de la cultura maia en el present.
Aquestes mirades complementàries ajuden a evitar una visió estàtica del patrimoni. Les col·leccions deixen de ser simples vestigis del passat i es converteixen en eines per formular noves preguntes sobre la història, la identitat i la societat actual.
La riquesa arqueològica de Yucatán situa el museu en una posició privilegiada, però també li confereix una responsabilitat considerable. Les nombroses zones arqueològiques, estructures i col·leccions de l’àrea maia exigeixen un treball permanent d’investigació, protecció i divulgació.
Les peces maies que es troben fora de Mèxic
Durant l’entrevista, Sarvide també aborda la dispersió internacional del patrimoni maia. Una part de les peces va sortir de Mèxic en èpoques en què la legislació sobre el comerç i l’exportació de béns arqueològics era molt menys estricta que l’actual.
El director recorda que en els darrers anys s’han reforçat les normes de protecció i s’han impulsat processos de recuperació de peces. Paral·lelament, els museus i els investigadors mantenen relacions amb institucions d’altres països que conserven col·leccions maies.
La dispersió dificulta la contemplació conjunta del patrimoni, però l’accés dels investigadors a aquestes peces permet reconstruir informació i aprofundir en el coneixement de les col·leccions fragmentades. Per Sarvide, un dels elements essencials és garantir que la informació obtinguda sigui accessible i pugui retornar a la societat.
El Palau Cantón i el barri de Santa Ana
El museu rep visitants locals, mexicans i internacionals, amb expectatives i coneixements molt diferents. Això obliga a construir discursos que siguin rigorosos, però també comprensibles per a persones que s’apropen per primera vegada a la cultura maia.
Al mateix temps, el Palau Cantón vol reforçar la relació amb el seu entorn més immediat. El centre ha posat en marxa el projecte Museu del Barri, vinculat a Santa Ana, la zona de Mérida on es troba l’edifici.
La iniciativa busca recuperar la memòria dels veïns, recopilar històries sobre l’evolució del barri i aconseguir que la comunitat percebi el museu com una part de la seva vida quotidiana. El projecte també implica establiments, treballadors i agents locals que poden contribuir a donar a conèixer el Palau Cantón.
L’objectiu és que el museu sigui un espai viu: un lloc per visitar, però també per conversar, celebrar activitats culturals i reflexionar sobre els canvis que experimenta la ciutat.
Digitalització, models en 3D i accessibilitat
Les eines digitals obren noves possibilitats per explicar el patrimoni. El Palau Cantón ha participat en projectes de recreació virtual que permeten reconstruir episodis històrics i mostrar aspectes com l’arquitectura, la indumentària o les relacions socials d’una època.
El museu també treballa en la digitalització progressiva de les seves col·leccions. Els models tridimensionals permeten observar les peces des de qualsevol lloc, conservar-ne una còpia digital i, en alguns casos, crear reproduccions que es poden tocar.
Aquesta tecnologia és especialment valuosa per desenvolupar recursos destinats a persones amb discapacitat visual. Sarvide reconeix, però, que l’accessibilitat continua sent un dels grans reptes del centre, tant pel que fa als continguts com a les limitacions físiques pròpies d’un edifici històric.
Un museu per a totes les persones
El futur del Palau Cantón passa per continuar investigant les col·leccions i la història de l’edifici, ampliar-ne la digitalització i crear eines de divulgació que arribin a públics nous.
Preguntat sobre com seria el seu museu ideal, Sarvide posa l’accent en tres elements: més recursos per protegir el patrimoni, accés a les noves tecnologies i una accessibilitat real per a totes les persones.
La seva resposta resumeix la filosofia que travessa tota l’entrevista: el patrimoni només conserva plenament el seu valor quan pot ser conegut, interpretat i compartit. El repte del Palau Cantón és protegir la memòria maia sense deixar-la immòbil, connectant el passat de Yucatán amb les preguntes i necessitats del present.
