La nova normativa europea reforça la prevenció de residus, la reutilització i el reciclatge, però mesures com la desaparició de les monodosis, el límit d’espai buit o els nous sistemes d’etiquetatge s’implantaran progressivament
Aquest dimecres, 12 d’agost, comença a aplicar-se amb caràcter general el nou Reglament europeu sobre els envasos i els residus d’envasos. La norma obre una transformació profunda en la manera de dissenyar, fabricar, comercialitzar, utilitzar i recuperar els embolcalls de tota mena de productes, però això no significa que totes les novetats entrin en vigor de manera immediata.
El Reglament (UE) 2025/40, publicat el gener del 2025 i en vigor des de l’11 de febrer d’aquell any, estableix un calendari esglaonat que s’estén fins al 2040. Algunes obligacions comencen aquest 12 d’agost, mentre que d’altres no seran exigibles fins al 2028, el 2030 o més endavant.
La normativa afecta tots els envasos comercialitzats a la Unió Europea, independentment del material amb què estiguin fabricats. Per tant, inclou els de plàstic, paper, cartó, vidre, metall, fusta i materials compostos, tant si s’utilitzen en l’alimentació com en la restauració, el comerç electrònic, la indústria o qualsevol altre sector.
L’objectiu és reduir els residus, eliminar formats innecessaris, afavorir la reutilització i aconseguir que els envasos que continuïn circulant siguin reciclables de manera efectiva. Alhora, el reglament pretén harmonitzar les normes dels estats membres i evitar que les empreses hagin de complir requisits diferents en cada mercat.
Una aplicació progressiva, no un canvi d’un dia per l’altre
El 12 d’agost és una data important perquè el reglament passa a ser aplicable amb caràcter general. Des d’aquest moment, les empreses afectades hauran de revisar si els seus envasos i els seus procediments s’ajusten al nou marc europeu.
La norma s’adreça a fabricants, importadors, distribuïdors i altres operadors que introdueixin envasos o productes envasats al mercat europeu. També redefineix algunes responsabilitats dins de la cadena de producció i distribució, especialment en les operacions transfrontereres.
Ara bé, bona part dels canvis més visibles per als consumidors encara trigaran uns anys a arribar. El calendari europeu dona temps a la indústria per redissenyar els envasos, modificar les línies de producció, desenvolupar nous materials i desplegar sistemes de reutilització, recollida i retorn.
Restriccions als PFAS en els envasos alimentaris
Una de les mesures que sí que comença a aplicar-se aquest 12 d’agost afecta els PFAS, un ampli grup de substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades conegudes per la seva gran persistència al medi ambient.
A partir d’ara no es podran introduir al mercat envasos destinats a entrar en contacte amb aliments quan aquestes substàncies superin els límits fixats pel reglament. Entre els productes potencialment afectats hi ha alguns vasos de paper amb recobriments impermeables, capses de pizza i recipients de menjar per emportar.
El reglament estableix, entre altres llindars, un màxim de 25 parts per mil milions per a qualsevol PFAS analitzat individualment i de 250 parts per mil milions per a la suma de PFAS mesurats específicament. La Comissió Europea ha publicat orientacions per aclarir l’aplicació d’aquest i altres punts de la normativa.
Tots els envasos hauran de ser reciclables
La reciclabilitat és un dels eixos centrals de la reforma. A partir del 2030, els envasos hauran d’haver estat dissenyats perquè els seus materials es puguin recuperar i reciclar a una escala suficient.
La qualitat de la reciclabilitat es classificarà en tres nivells. La categoria A correspondrà als envasos amb una reciclabilitat igual o superior al 95%; la B, als que se situïn entre el 80% i el 95%, i la C, als que es trobin entre el 70% i el 80%. Els envasos amb una reciclabilitat inferior al 70% no es podran comercialitzar.
A partir del 2038, la normativa s’endurirà i deixaran d’admetre’s els envasos de categoria C. Això no significa que hagin de contenir un 80% de material reciclat, sinó que almenys el 80% del seu pes haurà de ser reciclable.
Les aportacions que paguin els productors per finançar la gestió dels residus també podran variar segons aquesta classificació: com més fàcil sigui reciclar un envàs, menor podrà ser el cost associat.
Més plàstic reciclat i un etiquetatge comú
Els envasos de plàstic hauran d’incorporar una proporció mínima de material reciclat. Els primers objectius obligatoris arribaran el 2030 i dependran del tipus d’envàs.
En el cas dels envasos alimentaris fabricats principalment amb PET, el percentatge mínim serà del 30%. Per a altres plàstics destinats a entrar en contacte amb aliments, el llindar inicial serà del 10%. Les proporcions augmentaran posteriorment fins al 2040.
La Unió Europea també desplegarà un sistema d’etiquetatge harmonitzat perquè els consumidors puguin identificar la composició dels envasos i saber com separar-los correctament. Els envasos reutilitzables hauran de mostrar aquesta condició i oferir informació sobre el sistema de reutilització, mitjançant un codi QR o un altre suport digital.
Aquest etiquetatge no apareixerà de manera generalitzada aquest 12 d’agost. La seva implantació dependrà dels actes d’execució europeus i dels terminis d’adaptació previstos, que situen els primers canvis a partir del 2028.
Les monodosis desapareixeran el 2030
Els sobrets individuals de quètxup, maionesa, sucre, sal o altres condiments no desapareixen aquest mes d’agost. La restricció dels petits envasos de plàstic d’un sol ús en la restauració començarà el 2030.
La mateixa data s’aplicarà a determinats envasos individuals de productes d’higiene i cosmètica que es distribueixen als hotels, com els flascons petits de xampú o gel. També es restringiran alguns envasos de plàstic per a fruita i verdura fresca en quantitats inferiors a 1,5 quilos.
Hi haurà excepcions vinculades, entre altres àmbits, a necessitats sanitàries, assistencials o de seguretat i higiene. La intenció és substituir els formats prescindibles per dispensadors, recipients reomplibles o alternatives que generin menys residus.
Menys aire a les caixes del comerç electrònic
El reglament també posa el focus en les caixes sobredimensionades que s’utilitzen en moltes comandes en línia. A partir del 2030, els envasos agrupats, de transport i de comerç electrònic no podran superar, amb caràcter general, una proporció del 50% d’espai buit.
En el càlcul també es tindran en compte els materials de farciment, com el paper, les escumes, els coixins d’aire o el plàstic de bombolles. La mesura obligarà les empreses a adaptar millor la mida dels paquets al producte que transporten.
El dipòsit de deu cèntims no comença aquest 12 d’agost
El reglament europeu preveu que, abans del 2029, els estats membres disposin de sistemes de dipòsit i retorn per a determinades ampolles de plàstic i llaunes de begudes d’un sol ús de fins a tres litres, tret que compleixin les condicions que permeten quedar-ne exempts. L’objectiu europeu és arribar a una recollida separada del 90% el 2029.
A l’Estat espanyol, el desplegament d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn també deriva de la normativa estatal i de l’incompliment dels objectius de recollida separada d’ampolles de plàstic. El Reial decret 1055/2022 estableix que, quan el sistema sigui operatiu, el dipòsit haurà de ser d’un mínim de deu cèntims per envàs.
Per tant, els consumidors no començaran a pagar automàticament aquest recàrrec el 12 d’agost. La implantació efectiva requereix el desplegament del sistema, l’habilitació de punts de retorn i l’adaptació de productors, comerços i distribuïdors.
El reglament europeu preval sobre la normativa estatal
L’aplicació del nou reglament coincideix amb la vigència del Reial decret 1055/2022, que fins ara ha estat la principal norma sobre envasos i residus d’envasos a l’Estat espanyol.
Mentre no es completi l’adaptació de la legislació estatal, totes dues normes coexistiran. Tanmateix, el reglament europeu és directament aplicable i prevaldrà en els punts en què hi hagi contradiccions. El Reial decret continuarà vigent en tot allò que no sigui incompatible amb la norma europea.
Aquesta situació obliga les empreses a revisar les responsabilitats que assumien fins ara, les declaracions de conformitat dels envasos i els requisits aplicables a cada producte.
Reduir un 15% els residus per habitant
La reforma no es limita a millorar el reciclatge. També vol disminuir la quantitat d’envasos que es produeixen i es llencen. Prenent com a referència els nivells del 2018, els estats membres hauran de reduir els residus d’envasos per habitant un 5% el 2030, un 10% el 2035 i un 15% el 2040.
La dimensió del problema explica l’abast de la norma. Segons les dades recollides per les institucions europees, els envasos representen aproximadament el 40% del plàstic i el 50% del paper utilitzats a la Unió Europea. L’any 2022, cada habitant europeu va generar de mitjana prop de 186 quilos de residus d’envasos.
El 12 d’agost no comportarà, doncs, la desaparició immediata dels sobrets de salsa ni l’arribada sobtada d’un recàrrec a totes les llaunes. Marca, però, l’inici efectiu d’un canvi de model que durant els pròxims anys modificarà els envasos que arriben als comerços, als restaurants, als hotels i a les llars europees.
