Copernicus alerta que la persistència de les temperatures extremes i la falta de precipitacions han agreujat la sequera i els incendis forestals
L’Europa occidental ha registrat el període comprès entre el juny i el juliol més calorós des que se’n tenen dades. La temperatura mitjana d’aquests dos mesos va arribar als 21,62 °C, una xifra que se situa 2,79 °C per sobre de la mitjana, segons les dades publicades pel Servei de Canvi Climàtic de Copernicus.
El nou màxim supera l’anterior rècord, registrat l’any 2022, i confirma la persistència d’unes temperatures excepcionalment elevades des de l’inici de l’estiu. La calor ha afectat especialment França, l’Estat espanyol, Anglaterra i Irlanda, mentre que bona part de l’Europa oriental i d’Escandinàvia han tingut temperatures inferiors als valors habituals.
Durant el juliol, l’Europa occidental també va patir la tercera i la quarta onada de calor des del maig. Copernicus considera que aquesta successió d’episodis constitueix una ratxa excepcional de calor extrema, tant per la seva intensitat com per la continuïtat al llarg de diversos mesos.
La sequera s’estén i s’intensifica
Les temperatures elevades han coincidit amb una falta persistent de precipitacions. La sequera generalitzada que ja s’havia detectat durant els mesos de maig i juny no només ha continuat, sinó que s’ha intensificat durant el juliol.
Les precipitacions i la humitat del sòl han arribat a nivells qualificats d’“excepcionalment baixos” a diverses zones de l’Estat espanyol, França, Alemanya i el Regne Unit. Aquesta falta d’aigua ha deixat els terrenys més secs i vulnerables davant els episodis de calor i els incendis forestals.
Segons Copernicus, la combinació de temperatures extremes, poca pluja i sòls ressecs ha contribuït a la propagació i intensificació d’incendis forestals extrems en diferents punts del continent.
La responsable estratègica del clima del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mig Termini, Samantha Burgess, ha advertit que els sòls perden part de la seva capacitat de refredament natural a mesura que s’assequen. Aquest fenomen facilita que la calor s’acumuli i que les temperatures pugin amb més rapidesa.
Burgess assenyala que aquesta interacció entre la calor i la falta d’aigua mostra com el canvi climàtic està agreujant els episodis extrems. La sequera afavoreix l’augment de les temperatures i, al mateix temps, la calor accelera l’evaporació de l’aigua i empitjora encara més l’estat dels sòls.
Fort contrast entre l’oest i l’est d’Europa
Les dades de Copernicus també mostren diferències importants entre les diverses regions europees. Mentre que l’Europa occidental ha suportat temperatures molt superiors a la mitjana, a gran part de l’Europa oriental i d’Escandinàvia els termòmetres s’han mantingut per sota dels valors habituals.
Aquest contrast no ha impedit, però, que el conjunt del continent hagi viscut un estiu marcat pels episodis meteorològics extrems, amb una successió d’onades de calor i una sequera especialment intensa a l’oest.
El segon juliol més calorós del planeta
A escala mundial, el juliol també va deixar unes temperatures extraordinàriament elevades. La temperatura mitjana global va ser de 16,90 °C, fet que el converteix en el segon juliol més calorós de la història, igualat amb el registre del mateix mes del 2024.
L’únic juliol amb una temperatura mitjana superior continua sent el del 2023. En comparació amb el nivell estimat per al període preindustrial, comprès entre els anys 1850 i 1900, la temperatura global del juliol es va situar 1,47 °C per sobre.
Les dades reforcen l’advertiment de Copernicus sobre una tendència climàtica en què les onades de calor són cada vegada més persistents i coincideixen amb sequeres més intenses, dues condicions que s’alimenten mútuament i augmenten el risc d’incendis forestals extrems.
