Els aparells tradueixen converses de veu en 82 idiomes i s’utilitzaran als serveis socials, la Guàrdia Urbana i les oficines d’atenció ciutadana
Barcelona desplegarà 201 dispositius de traducció automàtica amb intel·ligència artificial per facilitar l’atenció a les persones que no parlen català, castellà ni anglès. Els aparells, amb una aparença semblant a la d’un telèfon mòbil, permeten traduir converses en temps real i estaran disponibles als serveis socials, la Guàrdia Urbana i les Oficines d’Atenció Ciutadana.
La incorporació dels nous traductors es completarà abans que acabi el mes de setembre. Segons ha explicat el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, el 85% dels dispositius ja s’ha repartit entre els diferents serveis municipals. El desplegament s’acabarà de completar durant les pròximes setmanes.
La iniciativa té un cost inferior als 55.000 euros i busca reduir les barreres lingüístiques en els primers contactes entre la ciutadania i els professionals municipals. L’Ajuntament considera que aquests aparells poden ser especialment útils en els serveis amb més exposició a situacions plurilingües, en què sovint cal atendre persones que acaben d’arribar a la ciutat, turistes o ciutadans que no poden comunicar-se en les llengües habituals de l’administració.
La tecnologia no substituirà els intèrprets professionals ni intervindrà en la presa de decisions. La seva funció serà facilitar una primera comunicació, identificar la demanda de l’usuari i transmetre la informació més immediata abans de continuar el procediment corresponent.
Traduccions de veu, textos i fotografies
Els dispositius poden traduir converses de veu en 82 idiomes, una xifra que s’amplia fins a les 96 llengües quan es tracta de textos escrits. També incorporen una funció de reconeixement d’imatges que permet interpretar textos fotografiats en un màxim de 112 idiomes.
Aquesta última possibilitat pot ser útil quan una persona necessita entendre un document, un avís o una indicació escrita en una llengua que desconeix. En aquests casos, l’usuari o el treballador municipal pot fotografiar el contingut i obtenir-ne una traducció mitjançant el mateix dispositiu.
“A Barcelona hi ha més de 150 nacionalitats i amb aquests 82 idiomes creiem que es cobreix d’una manera molt important aquesta diversitat”, ha assenyalat Jordi Valls. El responsable municipal ha defensat que la tecnologia ha de permetre establir una interacció amb qualsevol persona, independentment de la llengua que parli.
El sistema està pensat especialment per a situacions en què l’usuari no domina ni el català, ni el castellà ni l’anglès. Fins ara, aquesta falta d’una llengua compartida podia dificultar la recollida d’informació bàsica, allargar l’atenció o obligar els professionals a buscar solucions alternatives per poder entendre què necessitava aquella persona.
Abans de generalitzar l’ús dels traductors, l’Ajuntament va dur a terme diverses proves pilot durant els anys 2024 i 2025. Aquestes experiències van servir per comprovar-ne el funcionament en contextos reals i valorar en quins serveis podien tenir una utilitat més gran.
Els serveis socials concentraran la majoria dels dispositius
L’Institut Municipal de Serveis Socials rebrà 130 aparells, prop de dues terceres parts del total. Serà, per tant, l’àrea municipal que concentrarà més dispositius, a causa del nombre de situacions en què els professionals han d’atendre persones amb llengües i procedències molt diverses.
Els traductors es podran utilitzar en la recepció de demandes, la recollida de dades bàsiques i la primera orientació a persones estrangeres. També facilitaran la identificació de necessitats urgents i la comunicació dels passos inicials que cal seguir per accedir a determinats serveis.
L’objectiu és que la llengua no impedeixi comprendre el motiu de la consulta ni donar una resposta inicial. Tot i això, quan el cas requereixi una interpretació precisa, un seguiment complex o l’explicació de qüestions amb implicacions jurídiques o administratives, caldrà continuar recorrent als recursos professionals corresponents.
La Guàrdia Urbana disposarà de 43 aparells, que ja s’han distribuït entre els seus serveis. Les Oficines d’Atenció Ciutadana rebran els 28 dispositius restants, destinats a facilitar tràmits i consultes presencials de persones que no poden expressar-se en cap de les llengües compartides amb el personal municipal.
Assistència a víctimes de robatoris i consultes al carrer
En el cas de la Guàrdia Urbana, els dispositius es podran fer servir per atendre consultes al carrer, intervenir en incidències amb turistes, comunicar-se amb conductors estrangers o assistir víctimes de furts i altres delictes.
Xavier Garcia Lora, cap del Servei d’Innovació i Videovigilància de la Guàrdia Urbana, ha destacat que es tracta d’un sistema senzill i fàcil d’utilitzar. Segons ha explicat, pot ser especialment útil quan els agents han d’atendre persones que es troben en una situació d’angoixa i no poden explicar què els ha passat.
Garcia Lora ha posat com a exemple el cas d’una persona a qui han robat totes les seves pertinences i que presenta un elevat nivell de desesperació. Si la víctima no comparteix cap llengua amb els agents, la dificultat per comunicar-se encara pot augmentar més la sensació de desemparament.
En una situació com aquesta, el traductor permet establir un primer contacte, saber què ha passat i explicar a la víctima quins tràmits mínims ha de fer. L’aparell també pot servir per indicar on s’ha de presentar una denúncia, quina documentació necessita o a quin servei s’ha d’adreçar.
La Guàrdia Urbana també preveu utilitzar aquesta tecnologia per respondre preguntes al carrer, informar ciutadans estrangers i comunicar infraccions de trànsit a conductors d’altres nacionalitats. L’eina es podrà emprar igualment en actuacions policials en què sigui necessari donar instruccions bàsiques de manera ràpida.
La intel·ligència artificial no prendrà decisions
L’Ajuntament subratlla que els aparells només s’utilitzaran com a suport a la comunicació. La intel·ligència artificial no participarà en la presa de decisions ni substituirà les valoracions tècniques, policials o professionals dels treballadors municipals.
Aquesta limitació és especialment rellevant en àmbits com els serveis socials o l’actuació policial, en què una traducció pot ajudar a entendre una demanda, però no pot determinar la resposta administrativa o professional que correspon en cada cas.
Els dispositius tampoc no eliminen la necessitat de comptar amb intèrprets o mediadors lingüístics quan la situació exigeixi una comunicació exacta i especialitzada. La traducció automàtica pot cometre errors, perdre matisos o no interpretar adequadament determinades expressions, sobretot en converses complexes o en entorns amb molt de soroll.
Per aquest motiu, el seu ús quedarà restringit a facilitar la interacció inicial, recollir informació bàsica i orientar la persona. L’objectiu del desplegament és agilitzar l’atenció i evitar que la falta d’una llengua compartida bloquegi des del primer moment l’accés als serveis municipals.
