El país ha guanyat més de 72.000 residents en un any i la demarcació de Barcelona supera per primera vegada els sis milions d’habitants
Catalunya continua guanyant població i ja compta amb 8,23 milions d’habitants. Segons les dades provisionals de l’Estadística Contínua de Població de l’INE, el país va sumar 72.150 residents entre l’1 de juliol del 2025 i l’1 de juliol del 2026, fet que representa un creixement anual del 0,9%.
L’augment demogràfic també s’ha mantingut durant la primera meitat d’aquest any. Des del gener, Catalunya ha incorporat prop de 32.000 habitants, un 0,38% més. Aquest creixement s’explica novament per l’arribada de persones procedents de l’estranger, que compensa un saldo natural negatiu, amb més defuncions que naixements entre la població autòctona.
Actualment, més de 2,16 milions de residents a Catalunya han nascut fora de l’Estat espanyol. Són aproximadament 90.000 més que ara fa un any i representen més d’una quarta part del conjunt de la població catalana.
Barcelona supera els sis milions d’habitants
El creixement s’ha repartit entre les quatre demarcacions, tot i que amb intensitats diferents. Barcelona ha traspassat per primera vegada el llindar dels sis milions d’habitants després de sumar 47.396 residents en un any.
Tarragona es manté com la segona demarcació més poblada de Catalunya i s’acosta als 900.000 habitants. També és el territori que ha registrat l’increment percentual més elevat, amb un creixement de l’1,6% i 14.112 residents nous respecte del juliol del 2025.
Girona arriba als 840.086 habitants, un 0,5% més que un any enrere, mentre que Lleida en comptabilitza 467.938. En aquest últim cas, l’augment interanual ha estat de l’1,3%.
Les dades mostren, per tant, que l’expansió demogràfica no es concentra exclusivament a l’àrea de Barcelona. Tarragona i Lleida, malgrat tenir un volum de població inferior, han crescut proporcionalment més que el conjunt del país.
Més de quatre de cada deu adults joves han nascut a l’estranger
El pes de la població nascuda a l’estranger és especialment elevat entre les generacions en edat laboral. En la franja compresa entre els 25 i els 44 anys, més del 40% dels residents han nascut fora de l’Estat espanyol.
La proporció s’acosta a la meitat entre les persones de 30 a 40 anys. Aquestes dades evidencien fins a quin punt la immigració s’ha convertit en un element central de la població activa catalana i del creixement demogràfic del país.
La presència de persones nascudes a l’estranger és força inferior en altres grups d’edat, especialment entre la població més gran. Aquesta diferència reflecteix el caràcter relativament recent de bona part dels moviments migratoris que han transformat l’estructura demogràfica de Catalunya.
El lloc de naixement i la nacionalitat ofereixen xifres diferents
Les dades varien segons si s’analitza el lloc de naixement o la nacionalitat. No totes les persones nascudes a l’estranger conserven una nacionalitat estrangera: algunes ja disposaven de la nacionalitat espanyola quan van arribar i d’altres l’han obtinguda posteriorment.
Per aquest motiu, mentre que els nascuts fora de l’Estat espanyol superen els 2,16 milions, els residents amb nacionalitat estrangera són prop d’1,6 milions i representen aproximadament el 19,4% de la població catalana.
També en aquest indicador hi ha diferències importants segons l’edat. La proporció de persones amb nacionalitat estrangera queda per sota del 10% entre la gent gran i no arriba al 20% entre els menors de vint anys. En canvi, assoleix aproximadament el 37% entre els residents de 30 a 34 anys.
Al conjunt de l’Estat espanyol, la població va augmentar en 104.178 persones durant el segon trimestre del 2026 i es va situar al voltant dels 49,8 milions d’habitants.
