Sergi Blasi impulsa des del Brasil un projecte internacional que crea espais de conversa i activitats culturals perquè els catalanoparlants de l’exterior i els aprenents incorporin la llengua a la vida quotidiana
Parlar català a milers de quilòmetres de Catalunya no sempre és fàcil. La falta d’interlocutors, la inseguretat dels aprenents o el predomini de la llengua del país d’acollida poden arraconar-ne progressivament l’ús. Per combatre aquesta desconnexió, el Grup Catalonia Parla ha bastit una comunitat internacional que reuneix persones de totes les edats al voltant de la llengua i la cultura catalanes.
El seu impulsor i coordinador, Sergi Blasi, ha explicat a Tocats pel Català, el programa de RAB Ràdio presentat per Germà Capdevila i Mercè Porqueres, com una primera experiència amb un petit grup d’estudiants va acabar convertint-se en un projecte amb participants de diversos continents.
Una nova vida al Brasil
Nascut a Barcelona, Blasi viu des del gener del 2010 a Aracaju, capital de l’estat brasiler de Sergipe. S’hi va instal·lar després d’un accident de trànsit que li va provocar una discapacitat i el va obligar a abandonar la trajectòria professional que havia desenvolupat en la gastronomia i la gestió de restaurants.
El Brasil també era el país on vivia una amiga que, amb els anys, es convertiria en la seva dona i la mare de la seva filla. El canvi de país, de llengua i de professió va representar l’inici d’una etapa completament nova.
Blasi va intentar continuar vinculat al món de la restauració, però va trobar moltes dificultats per exercir-hi una feina relacionada amb l’assessorament gastronòmic. La necessitat d’integrar-se, aprendre portuguès i reconstruir la seva vida professional el va dur a explorar altres camins.
A través de les xarxes socials va començar a conèixer persones que treballaven en la promoció del català. La seva primera experiència va ser com a parella lingüística d’un basc resident a Bordeus. Aquell voluntariat va obrir la porta a nous contactes i projectes vinculats a la llengua.
De cinc participants a una comunitat internacional
Un dels noms determinants en aquest recorregut va ser el filòleg Jordi Esteban, creador dels grups de conversa Xerrem, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana. Blasi va prendre aquella metodologia com a referència i la va adaptar fins a desenvolupar una proposta pròpia.
La primera prova es va fer amb cinc estudiants de l’Associació Cultural Catalonia de São Paulo. La distància no era menor: Blasi viu a uns 2.400 quilòmetres de la ciutat, però la virtualitat va permetre superar les barreres geogràfiques. La resposta dels participants el va convèncer que la iniciativa tenia recorregut.
Posteriorment, també es va implicar en el Xerrem Amèrica. Sumant els diferents programes, Catalonia Parla va arribar a reunir un centenar de persones que practicaven català cada setmana.
El creixement va anar acompanyat d’una gran responsabilitat. Blasi remarca que no és filòleg ni es defineix com a professor, sinó com a comunicador. Per reforçar els seus coneixements va obtenir els nivells C1 i C2 de català i continua formant-se mitjançant espais d’actualització lingüística.
Viure en català, més enllà de les classes
Catalonia Parla no es planteja com una acadèmia convencional. La seva finalitat és crear situacions que permetin “viure el català en català”. Les sessions parteixen de la quotidianitat dels participants: la feina, els estudis, el lleure, les relacions personals o qualsevol altra experiència que pugui alimentar una conversa.
Les trobades duren una hora i mitja i combinen conversa, lèxic, lectura, jocs, endevinalles i, quan cal, alguns continguts gramaticals. Cada sessió té un motor de conversa diferent i es prepara amb l’objectiu que sigui dinàmica i participativa.
“Fem amics, fem comunitat i ens ho passem bé”, resumeix Blasi. Aquesta dimensió social és, segons explica, una de les claus que permet mantenir l’interès dels participants durant anys.
La metodologia també parteix d’una idea fonamental: l’error forma part de l’aprenentatge. Les correccions constants poden bloquejar la conversa i augmentar la inseguretat. Per això, els participants disposen de temps per expressar-se amb llibertat, encara que introdueixin barbarismes o estructures procedents del portuguès, el castellà o altres llengües.
Per aquests espais hi han passat persones del Brasil, l’Argentina, l’Equador, Mèxic, Veneçuela, Alemanya i Catalunya, entre altres territoris. En els grups infantils també hi ha hagut participants residents a Hong Kong, els Estats Units, Suïssa, Itàlia, França, els Països Baixos i la Gran Bretanya.
El repte de transmetre la llengua als fills
La transmissió del català entre les noves generacions de la Catalunya Exterior és una de les principals preocupacions del projecte. Blasi ho coneix de primera mà: parla català amb la seva filla, però ella acostuma a respondre-li en portuguès, que és la llengua habitual de la família.
Aquesta experiència personal va contribuir a la creació de Món Menut, un programa pensat perquè infants i adolescents trobessin motius per parlar català. La proposta no es limita a ensenyar vocabulari, sinó que busca generar vincles afectius amb la llengua a través del joc i el lleure.
“Els nostres fills han de tenir motius perquè els agradi parlar català”, defensa Blasi. L’objectiu és que se sentin membres d’una comunitat i utilitzin la llengua d’una manera natural, també quan visitin Catalunya o qualsevol altre territori dels Països Catalans.
Després de tres temporades i d’haver arribat als 34 inscrits, Món Menut evolucionarà a partir de l’octubre cap a Univers M-M. El canvi vol ampliar la proposta i adaptar-la millor als joves de més de dotze anys, per als quals l’anterior denominació podia resultar massa infantil.
El programa és obert a qualsevol infant o jove del món, independentment de si té o no orígens catalans.
La necessitat de recursos per consolidar el projecte
L’expansió de Catalonia Parla també ha posat damunt la taula la necessitat de garantir-ne la sostenibilitat. Els participants adults paguen una quota mensual, mentre que les activitats infantils han estat majoritàriament gratuïtes o han tingut un cost reduït.
Blasi adverteix que preparar, coordinar i impartir aquests programes comporta moltes hores de feina. Per mantenir Univers M-M gratuït per a les famílies, el projecte necessita recursos i suport. En cas contrari, caldrà establir una aportació econòmica.
Des de Tocats pel Català, Germà Capdevila va remarcar que Catalonia Parla ja no és només una idea, sinó una iniciativa consolidada que ha demostrat la seva capacitat per créixer i connectar parlants d’arreu. Per aquest motiu, va reclamar que el projecte pugui rebre un suport institucional clar i actiu.
“Una llengua viu quan es parla”
Blasi considera que el futur del català depèn, en primer lloc, de l’ús que en facin els mateixos catalanoparlants. Alerta que encara hi ha persones que intenten adreçar-se en català durant una visita a Catalunya i reben automàticament una resposta en castellà.
“Si no ens ho creiem nosaltres, no s’ho creurà ningú”, afirma. La seva crida és clara: els qui tenen el català com a llengua habitual l’han de fer servir i mantenir, sense renunciar-hi d’entrada.
Com és tradició a Tocats pel Català, Mercè Porqueres va demanar al convidat que escollís la seva paraula catalana preferida. Blasi en va proposar diverses, però finalment es va quedar amb una de ben sonora: “marrameu”.
L’entrevista va tancar la temporada del programa, que ja acumula més de 130 episodis dedicats a descobrir nous parlants i iniciatives que treballen per mantenir viva la llengua catalana arreu del món. Tocats pel Català tornarà al setembre a RAB Ràdio.
