Els ministres d’Interior dels Vint-i-set van acordar reforçar els sistemes d’alerta, combatre les xarxes de tràfic de persones i vigilar la desinformació a les xarxes socials
La crisi migratòria de Ceuta va portar la Unió Europea a fixar noves prioritats per evitar que es repeteixi una entrada massiva de persones a través de les fronteres exteriors. Els ministres d’Interior dels Vint-i-set van acordar accelerar el reforç dels controls fronterers, agilitzar els retorns i millorar la detecció de campanyes de desinformació a les xarxes socials.
La decisió es va prendre ahir, dimarts, en una reunió extraordinària convocada després que més de 70.000 persones arribessin a Ceuta. La trobada havia estat reclamada per 22 estats membres, que demanaven una resposta coordinada per protegir les fronteres exteriors de la UE. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també n’havia sol·licitat la convocatòria urgent.
El comissari europeu de Migració, Magnus Brunner, va explicar que els estats membres coincidien en la necessitat d’aplicar íntegrament el nou Pacte europeu de Migració i Asil. El marc comunitari incorpora, entre altres mesures, la possibilitat de tramitar determinades sol·licituds d’asil en tercers països considerats segurs.
Segons Brunner, aquesta eina pot contribuir a reduir les arribades irregulars i reforçar el control dels moviments migratoris cap a la Unió Europea.
Cinc prioritats per evitar una altra crisi
Els ministres van centrar els compromisos assolits en cinc grans àmbits. El primer és la prevenció de la migració irregular mitjançant una cooperació més estreta amb els països d’origen i de trànsit. També van acordar reforçar les fronteres exteriors i desplegar sistemes d’alerta primerenca que permetin detectar possibles moviments massius abans que arribin al territori comunitari.
La UE també vol intensificar la persecució de les xarxes dedicades al tràfic i al contraban de persones. L’últim dels cinc eixos és l’acceleració dels retorns de les persones que no disposin del dret de romandre en territori europeu.
La reunió també va abordar la difusió de missatges enganyosos a les xarxes socials. Brussel·les considera que aquestes plataformes poden ser utilitzades pels traficants per mobilitzar persones, crear falses expectatives sobre l’accés a Europa o provocar situacions de pressió sobre una frontera concreta.
Brussel·les investiga les interferències a les xarxes
Brunner va assegurar que les institucions europees tenen indicis d’una possible instrumentalització de la situació per part de contrabandistes i traficants de persones. El comissari va apuntar que durant els dies previs a l’arribada massiva s’havia detectat desinformació a les xarxes socials.
Les autoritats espanyoles mantenen oberta una investigació per determinar qui va impulsar els missatges i quin paper van tenir en els incidents. Pel que fa al Marroc, Brunner va traslladar la versió del govern espanyol, segons la qual les autoritats marroquines haurien tingut un paper determinant a l’hora de recuperar el control de la situació.
El comissari europeu també va descartar, per ara, una relació directa entre la crisi de Ceuta i la regularització extraordinària de migrants aprovada pel govern espanyol. Tot i això, va advertir que aquest tipus de decisions poden ser interpretades negativament per altres estats membres.
La UE analitzarà els controls imposats per Itàlia
Un altre dels punts tractats va ser la decisió d’Itàlia de restablir temporalment els controls fronterers amb l’Estat espanyol dins de l’espai Schengen. Brunner va recordar que la normativa europea permet adoptar aquesta mena de mesures de manera excepcional quan existeix una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior.
La Comissió Europea haurà d’estudiar, però, si els controls ordenats pel govern italià compleixen les condicions i els criteris de proporcionalitat establerts pel codi de fronteres Schengen.
El ministre espanyol de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va reclamar a Roma que retirés immediatament la mesura. Segons va defensar, els controls són innecessaris perquè les persones arribades a Ceuta no poden traslladar-se al continent sense superar prèviament un control.
Marlaska va recordar que Ceuta disposa d’un règim fronterer específic i va remarcar que, segons Frontex, el funcionament de l’espai Schengen no havia estat en risc en cap moment.
Marlaska assegura que Europa avala la resposta espanyola
El ministre espanyol va afirmar que els representants de tots els estats membres havien reconegut la resposta “immediata” i “eficaç” desplegada davant la crisi. Segons Marlaska, les intervencions durant la reunió van mantenir un to constructiu i van valorar positivament l’actuació de les autoritats.
El govern espanyol també va defensar la seva estratègia de cooperació amb els països d’origen i de trànsit, basada en una migració que defineix com a “legal, segura i ordenada”.
D’acord amb les dades exposades pel ministre, unes 70.000 de les 72.000 persones que havien entrat irregularment a Ceuta durant la setmana anterior ja haurien abandonat la ciutat. Marlaska va atribuir aquest resultat als mecanismes de retorn i a la col·laboració amb el Marroc.
Brunner va sostenir que la crisi havia representat una prova per a la capacitat de resposta i la solidaritat europea. La situació, segons el comissari, es va poder estabilitzar gràcies a l’actuació conjunta, però ara els Vint-i-set volen transformar aquella resposta puntual en mecanismes permanents de prevenció i coordinació.
