L’organització vol consolidar la iniciativa, ampliar-ne l’abast territorial i reforçar la implicació de les entitats després de l’èxit de la primera flama compartida per tots els Països Catalans
El Correllengua Agermanat tindrà una segona edició l’any 2028. L’organització ha decidit donar continuïtat a la iniciativa després de valorar “molt positivament” els resultats assolits aquest 2026, quan prop de 180.000 persones van participar en les activitats organitzades al llarg del recorregut.
En un comunicat, els voluntaris que impulsen el projecte destaquen l’elevada implicació ciutadana i el compromís de les entitats que van fer possible la primera edició. Consideren que la resposta obtinguda “avala la continuïtat” d’un Correllengua que, per primera vegada, va unir tots els territoris de parla catalana mitjançant una mateixa flama.
L’objectiu de cara al 2028 serà consolidar el projecte, ampliar-ne l’abast territorial i reforçar la participació del teixit associatiu. L’organització començarà a treballar conjuntament amb les entitats dels diferents territoris per definir un nou recorregut arreu dels Països Catalans, que es concretarà durant els pròxims mesos.
Un recorregut de més de 1.500 quilòmetres
La primera edició del Correllengua Agermanat es va celebrar entre el 19 d’abril i el 5 de maig del 2026. Durant aquelles setmanes, la flama va recórrer més de 1.500 quilòmetres distribuïts en 17 etapes per tots els territoris de parla catalana.
Prop de 30.000 persones van participar directament com a portadores de la flama, que va passar de mà en mà durant el recorregut. Al conjunt de la iniciativa s’hi van implicar més d’un centenar d’entitats i les activitats celebrades al seu voltant van reunir prop de 180.000 persones.
Aquestes xifres han estat decisives perquè l’organització hagi apostat per convocar una nova edició. La voluntat és aprofitar l’experiència adquirida el 2026 per reforçar la coordinació entre territoris, incorporar noves entitats i aconseguir que la flama arribi a encara més indrets.
El recorregut del 2028 encara no està definit. Els impulsors del Correllengua Agermanat volen construir-lo conjuntament amb el territori i mantenir el paper central de les associacions, els col·lectius i els voluntaris que treballen per la llengua catalana.
Una flama comuna després de quatre dècades
El Correllengua se celebra des de fa quaranta anys com una iniciativa popular de defensa i promoció de la llengua catalana. Al llarg de les darreres dècades, ha impulsat actes festius, culturals i reivindicatius en nombroses poblacions dels territoris de parla catalana.
L’edició del 2026, però, va representar un canvi important en la trajectòria del moviment. Per primera vegada, tots els territoris van compartir una mateixa cursa i una única flama, convertida en símbol de la unitat lingüística i dels vincles culturals que uneixen els Països Catalans.
La iniciativa va permetre connectar físicament comunitats i entitats de territoris diferents a través d’un recorregut comú. Cada etapa va servir també per donar visibilitat al treball local en favor del català i per reivindicar-ne l’ús social en tots els àmbits.
Amb la convocatòria del 2028, l’organització vol evitar que aquella experiència quedi reduïda a una celebració excepcional. El repte és transformar el Correllengua Agermanat en un projecte amb continuïtat, capaç de créixer i d’enfortir la cooperació entre les entitats dels diferents territoris.
La flama també va arribar a Brussel·les
La primera edició va tenir igualment una projecció internacional. Després de completar el recorregut pels Països Catalans, la flama va arribar a Brussel·les, on va ser rebuda per les comunitats catalana i valenciana residents a Bèlgica.
L’arribada es va celebrar a la plaça de Luxemburg, davant del Parlament Europeu, i va servir per traslladar a les institucions comunitàries la reivindicació de l’oficialitat del català a la Unió Europea.
Els darrers metres els van recórrer els impulsors de la iniciativa, Pau Emili Muñoz i Blanca Garcia-Oliver, acompanyats per Júlia Sardà, presidenta del Casal Català de Brussel·les. L’acte va posar en relleu la implicació de les comunitats catalanes de l’exterior en la defensa i la projecció internacional de la llengua.
La jornada va continuar amb el Festa Festival, organitzat conjuntament pel Casal Català de Brussel·les, l’Espai Valencià i la Bruselako Euskal Etxea. D’aquesta manera, la flama va culminar el seu recorregut connectant la reivindicació lingüística dels Països Catalans amb la realitat de les comunitats establertes a l’exterior.
El repte de créixer sense perdre l’arrelament
La segona edició partirà, per tant, d’un precedent amb una participació elevada i una xarxa de més d’un centenar d’entitats. L’organització haurà de definir ara com ampliar el recorregut i la implicació territorial mantenint el caràcter popular i associatiu de la iniciativa.
El Correllengua Agermanat del 2028 vol tornar a convertir la flama en un fil compartit entre els diferents territoris de parla catalana. Després de l’experiència del 2026, el projecte aspira a créixer, sumar noves complicitats i consolidar-se com una gran mobilització conjunta en defensa del català.
