El realineament polític de l’Amèrica Llatina, les tensions comercials amb Washington i les mancances estructurals del sistema educatiu i sanitari mexicà, al Context Mèxic.
El progressiu alineament de diversos governs llatinoamericans amb la Casa Blanca pot incrementar la pressió política i econòmica sobre Mèxic. Aquesta és una de les principals conclusions de l’anàlisi de Leonardo Alvarado a l’espai Context Mèxic de RAB Ràdio, en què també ha abordat les negociacions del T-MEC, la situació dels metges cubans, les denúncies contra els operatius de l’ICE i les desigualtats que dificulten l’accés dels joves mexicans a la universitat.
Un nou mapa polític a l’Amèrica Llatina
Alvarado ha començat posant el focus en el realineament polític que viu la regió i en la influència creixent del trumpisme. Com a exemple, s’ha referit al suport de Javier Milei a la candidatura del fill de Jair Bolsonaro al Brasil i a les seves acusacions contra Mèxic, el Brasil i el Partit Demòcrata dels Estats Units per una suposada campanya contra l’Argentina.
El col·laborador de RAB Ràdio considera que aquestes declaracions formen part d’una xarxa política regional cada vegada més pròxima a Washington. També ha recordat que la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, va rebutjar que existeixi cap política contra l’Argentina i va defensar la tradicional acollida de Mèxic a persones procedents de diferents països de l’Amèrica Llatina.
Segons Alvarado, Mèxic i el Brasil són dos dels pocs actors regionals que encara mantenen una certa autonomia respecte dels Estats Units. Aquesta posició, però, pot fer augmentar les pressions de Washington sobre les decisions polítiques i comercials mexicanes.
Isaac del Toro i el talent que no sempre troba suport
L’anàlisi també ha destacat la trajectòria del ciclista Isaac del Toro, originari d’Ensenada, que ha aconseguit situar-se entre els noms més rellevants del ciclisme internacional. Per a Alvarado, el seu èxit torna a plantejar una pregunta recurrent: per què molts esportistes mexicans amb talent tenen tantes dificultats per consolidar-se en l’àmbit internacional?
Mèxic obté bons resultats en competicions regionals, però aquesta fortalesa no sempre es trasllada als grans tornejos mundials o als Jocs Olímpics. Alvarado atribueix aquesta diferència a la manca d’estructures capaces d’acompanyar els joves esportistes durant tot el seu procés de formació.
Aquesta insuficiència, ha apuntat, no afecta únicament l’esport, sinó que reflecteix un problema més ampli en la capacitat del país per detectar, formar i retenir el talent.
Polèmica pels exàmens d’accés a la UNAM
Un dels exemples més evidents es troba en l’accés a l’educació superior. Alvarado ha abordat la polèmica generada pels exàmens d’admissió en línia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), després que es detectessin presumptes fraus i l’ús d’intel·ligència artificial per obtenir millors resultats.
Segons les dades exposades a Context Mèxic, aproximadament 190.000 persones s’hi van inscriure, unes 160.000 van fer la prova i només prop de 20.000 podran accedir a una plaça. A més de les sospites de frau, el sistema ha provocat malestar entre famílies i aspirants que van completar l’examen honestament.
Alvarado també ha alertat del possible biaix social del procés. Molts candidats recorren a acadèmies privades que no ofereixen una formació general, sinó estratègies específiques per superar la prova. Els estudiants amb menys recursos econòmics, especialment els que viuen en zones rurals o tenen una connexió deficient a internet, parteixen d’una situació de desavantatge.
Aquestes desigualtats encara són més pronunciades entre els pobles originaris i les comunitats afrodescendents, amb una presència molt inferior a la universitat i entre la població amb estudis superiors.
Hospitals sense prou metges ni infermeres
La limitació de places universitàries contrasta amb la necessitat de professionals que té Mèxic. Alvarado ha assenyalat especialment la falta de metges, especialistes i personal d’infermeria per atendre la població.
El desplegament de l’IMSS-Bienestar ha de permetre ampliar la xarxa d’hospitals i centres sanitaris. Tanmateix, construir infraestructures no resol el problema si no hi ha professionals suficients per posar-les en funcionament. Aquesta dificultat serà encara més visible amb la credencialització general anunciada per facilitar l’accés de la població als serveis de salut.
Mèxic també forma molts enginyers, però, segons Alvarado, no disposa d’una política de desenvolupament tecnològic prou sòlida per aprofitar-ne les capacitats. El model industrial vinculat al T-MEC continua orientat principalment a la manufactura i no tant a la generació de tecnologia pròpia.
Els metges cubans, sota la pressió de Washington
La falta de professionals sanitaris enllaça amb una altra controvèrsia: la presència de metges cubans a Mèxic. Els Estats Units han anunciat mesures aranzelàries contra els països que, segons Washington, es beneficien del treball forçat.
El Govern nord-americà considera que els professionals cubans treballen en condicions precàries perquè Mèxic paga el Govern de Cuba i no directament els metges. L’Havana rebutja aquesta interpretació i defensa que es tracta d’un acord de cooperació entre governs.
Alvarado ha remarcat que aquests professionals continuen treballant a Mèxic i que han tingut un paper important en comunitats remotes on costa trobar metges mexicans disposats a instal·lar-se.
El T-MEC com a instrument de pressió
Les relacions comercials també han centrat la trobada entre Sheinbaum i un representant dels Estats Units encarregat de les negociacions del T-MEC. La reunió no ha comportat grans canvis aranzelaris, però Mèxic aspira a reduir la revisió permanent del seu grau de compliment.
El Govern mexicà vol reforçar la producció regional i substituir determinades importacions asiàtiques. Malgrat això, Alvarado considera difícil que el T-MEC deixi de ser una eina de pressió dels Estats Units sobre Mèxic, especialment quan apareixen discrepàncies geopolítiques.
En aquest context, Mèxic ha presentat denúncies per les morts de ciutadans mexicans relacionades amb operatius de l’ICE. Tot i les dificultats perquè aquestes accions prosperin davant dels tribunals nord-americans, Alvarado considera que el Govern mexicà tenia l’obligació d’actuar.
Cooperació contra el contraban i el blanqueig
Malgrat la relació asimètrica, també existeixen àmbits de cooperació. El Departament del Tresor dels Estats Units ha anunciat sancions contra ciutadans i empreses mexicanes presumptament relacionades amb el contraban d’hidrocarburs i el blanqueig de capitals.
La investigació ha comptat amb la participació de la Unitat d’Intel·ligència Financera mexicana i pot contribuir a interrompre les xarxes econòmiques que permeten als grups criminals diversificar les seves activitats cap al tràfic de persones, el contraban o el rentat de diners.
Alvarado ha advertit, però, que aquestes operacions no eliminen la infiltració del crim organitzat en les institucions. També ha subratllat que les xarxes poden incloure polítics de diferents partits, empresaris i actors situats als dos costats de la frontera.
El futur de la relació bilateral dependrà, en bona part, de l’evolució política dels Estats Units. Per a Leonardo Alvarado, el missatge és clar: més enllà del futur personal de Donald Trump, el trumpisme ha arribat per quedar-se i continuarà condicionant Mèxic i el conjunt de l’Amèrica Llatina.
