Germà Capdevila i Cristina Botey comparteixen a Pensaveus compartides, amb Miriam Aymamí i Leonardo Alvarado, l’experiència viscuda a la Jornada de Cultura Catalana a Yucatán i destaquen el valor d’un model cultural obert a la societat local.
La Jornada de Cultura Catalana a Yucatán va convertir Mèrida en un espai de trobada entre dues cultures amb una identitat profundament arrelada. Música, dansa, història, patrimoni i memòria van confluir en una iniciativa organitzada pel Centre Cultural Català de la Península de Yucatán, que va superar el format d’una celebració tradicional per establir un diàleg real entre les cultures catalana i yucateca.
Aquesta experiència va centrar el darrer programa de la temporada de Pensaveus compartides, conduït per Miriam Aymamí amb la participació de Leonardo Alvarado. Els convidats van ser el director de RAB Ràdio, Germà Capdevila, i la productora i coordinadora general de l’emissora, Cristina Botey, que van viatjar a Mèrida per cobrir les jornades.
Una proposta que calia viure en primera persona
Capdevila va explicar que RAB Ràdio rep habitualment invitacions per cobrir les activitats de les comunitats catalanes d’arreu del món. En aquesta ocasió, però, la combinació de cultura catalana i cultura yucateca, juntament amb el rellançament de l’entitat que agrupa la comunitat catalana i catalanòfila de Yucatán, va fer que consideressin imprescindible ser-hi.
Cristina Botey va coincidir que el plantejament de la jornada els va captivar des del primer moment. La presència de grups procedents dels Països Catalans, al costat de les manifestacions de cultura popular de Yucatán, oferia una oportunitat excepcional per donar-ne testimoni i explicar-ho a l’audiència de RAB.
Un dels motius per viatjar-hi va ser, precisament, ampliar la mirada sobre la presència catalana a Mèxic. Des de Catalunya, aquesta realitat s’acostuma a associar gairebé exclusivament amb Ciutat de Mèxic, l’Orfeó Català i les grans figures de l’exili intel·lectual i polític. La comunitat de la península de Yucatán, en canvi, continua sent força desconeguda.
La cultura maia no pertany només al passat
El viatge també va permetre als representants de RAB superar alguns dels tòpics habituals sobre Yucatán, sovint reduït, des d’Europa, a la Riviera Maia, els complexos turístics i els jaciments arqueològics.
Capdevila va destacar com un dels grans descobriments la vitalitat contemporània de la cultura maia. No es tracta només d’un llegat conservat a les ruïnes, sinó d’una cultura activa i orgullosa, amb una llengua que continua present en la vida quotidiana.
“Ens hem trobat cambrers joves parlant entre ells en maia i presentacions de concerts fetes en aquesta llengua”, va explicar. Aquesta realitat va obrir paral·lelismes amb el català: són llengües i identitats que han hagut de resistir condicions adverses per continuar vives, tot i que cadascuna parteix d’una situació històrica i social diferent.
Botey també va remarcar l’esperança que transmet veure persones joves parlant maia amb naturalitat. Al seu parer, aquesta persistència recorda el valor de les iniciatives i les entitats que treballen per defensar i promoure l’ús social del català.
Espectacle, coneixement i memòria
La Jornada de Cultura Catalana a Yucatán no es va limitar a oferir actuacions musicals. El programa va incorporar tallers de dansa, conferències, converses sobre el folklore i un homenatge a Dalmau Costa, figura destacada de l’exili català a Mèxic.
Per a Germà Capdevila, aquest format mixt va ser un dels principals encerts de la proposta. Hauria estat fàcil limitar-se a organitzar un concert amb diverses agrupacions i aconseguir igualment una resposta multitudinària, però la incorporació de coneixement, context històric i memòria va donar profunditat al projecte.
Dalmau Costa va servir per explicar una realitat migratòria molt més àmplia. Nascut al Port de la Selva, va ser cap de protocol del Parlament de Catalunya abans de l’exili i, ja a Mèxic, es va haver de reinventar fins a convertir-se en una figura vinculada a la diplomàcia i a les relacions internacionals. Capdevila el va definir com un exemple del migrant que transforma la societat d’acollida i hi deixa una petjada que sovint no es reconeix fins molts anys després.
Tres formacions i un únic llenguatge musical
Un dels moments culminants va arribar quan la Rondalla dels Ports, els Revetlers i l’Orquesta Típica Yukalpetén van coincidir sobre l’escenari. Malgrat no haver actuat mai plegats, les tres formacions van mostrar una complicitat que feia pensar que compartien una trajectòria de molts anys.
“Si s’ha de triar un moment que condensi tot el que han estat aquestes jornades, és aquest”, va afirmar Capdevila. La facilitat amb què els músics van preparar diverses peces i l’alegria compartida sobre l’escenari van demostrar que la connexió cultural es podia materialitzar de manera natural.
Botey va recordar també l’actuació del cantautor yucatec Jorge Buenfil, que va emocionar el públic abans de donar pas a l’Orquesta Típica Yukalpetén i a les formacions arribades dels Països Catalans. La música va funcionar com un idioma comú capaç de superar distàncies, procedències i llengües.
Un centre cultural obert a tota la societat
La gran resposta del públic i l’interès dels mitjans de comunicació de Yucatán van confirmar que la jornada havia transcendit l’àmbit estricte de la comunitat catalana. Durant diversos dies, la premsa local va publicar portades, fotografies i cròniques detallades sobre les activitats.
Per a Capdevila, aquest ressò demostra l’encert del model adoptat pel Centre Cultural Català de la Península de Yucatán. Les comunitats catalanes a l’exterior, va defensar, no es poden limitar a ser espais tancats on celebrar algunes festivitats, trobar-se per veure partits del Barça o compartir gastronomia. Han d’obrir-se a la societat que les acull, explicar Catalunya i construir complicitats amb la cultura local.
“Ja no és el temps de fer una comunitat tancada. La missió d’una comunitat catalana a l’exterior ha d’anar molt més enllà de la mateixa col·lectivitat”, va assenyalar.
Relacions que neixen de la societat civil
La jornada també va posar de manifest que els vincles entre Catalunya i Mèxic no depenen únicament dels governs o de les visites institucionals. Les relacions més sòlides entre els pobles es construeixen sovint des de la societat civil, mitjançant persones i entitats capaces d’impulsar projectes compartits.
Miriam Aymamí va reconèixer que una de les parts més complexes de l’organització va ser aprendre a relacionar-se amb les institucions de Yucatán, el Palacio de la Música i la Secretaria de Cultura. En aquest procés, el suport i l’amistat de Jorge Buenfil van resultar fonamentals per establir els contactes necessaris. El resultat, va concloure, va respondre a la jornada que havia imaginat.
Capdevila i Botey van felicitar l’organització i van expressar el desig que aquesta sigui només la primera de moltes edicions. També van reivindicar la responsabilitat de RAB Ràdio de fer visible a Catalunya la feina de les comunitats catalanes de l’exterior.
La Jornada de Cultura Catalana a Yucatán deixa així una idea central: preservar la cultura pròpia no significa tancar-la, sinó posar-la en contacte amb altres identitats. Quan aquest diàleg es construeix des del respecte i la curiositat, la cultura es converteix en un pont capaç d’apropar pobles separats per milers de quilòmetres.
