La investigació multiplica per sis les fosses conegudes fins ara en una comarca marcada per la repressió, els bombardejos feixistes i la retirada republicana cap a França.
Una investigació ha localitzat 56 fosses de la guerra de 1936 a 1939 i la dictadura franquista a la Cerdanya i ha permès documentar la mort i la inhumació de més de 300 persones. La descoberta amplia substancialment el mapa de la repressió a la comarca, ja que l’inventari de la Generalitat només hi recollia fins ara nou fosses.
El treball, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica i elaborat per l’historiador Marc Pont Fitó, es va presentar divendres al Museu Cerdà de Puigcerdà. Les dades obtingudes permeten reconstruir diferents episodis de violència viscuts entre el 1936 i els primers anys del franquisme i obren noves vies per localitzar persones desaparegudes i orientar futures intervencions arqueològiques.
Una comarca fronterera marcada per la guerra i l’exili
La situació fronterera de la Cerdanya va convertir la comarca en un territori estratègic durant el cop d’Estat i el conflicte posterior. Va actuar com a rereguarda republicana, centre logístic i espai d’acollida de població refugiada, però també va ser un dels principals punts de pas durant la retirada republicana cap a França l’any 1939.
La investigació reconstrueix la repressió dels primers mesos de la guerra, els enfrontaments amb el militant anarquista conegut com el Cojo de Málaga, la persecució de persones emboscades i fugides, els bombardejos feixistes sobre el territori i els combats previs a l’entrada de les tropes franquistes.
El paper de la frontera també explica la concentració de fosses en municipis vinculats a les rutes de fugida, els hospitals militars i els espais on es van produir enfrontaments durant els últims mesos del conflicte.
Puigcerdà concentra setze de les fosses
De les 56 fosses localitzades, setze es troben al municipi de Puigcerdà, la majoria dins del cementiri municipal. Molts d’aquests enterraments continuen sense identificar ni senyalitzar.
Durant la guerra, la capital cerdana va esdevenir un centre logístic de primer ordre i un punt d’arribada de persones refugiades. L’estudi també detecta una concentració important de fosses a Lles de Cerdanya, Alp, Montellà i Martinet i Prullans, vinculades principalment a espais fronterers, centres sanitaris militars i combats anteriors a l’ocupació franquista.
La repressió franquista és la tipologia més nombrosa, amb onze fosses documentades. Entre aquestes destaquen les relacionades amb els afusellaments massius perpetrats a Puigcerdà després de l’ocupació, que haurien originat una de les fosses més importants de la comarca.
Les fosses vinculades a centres sanitaris són, en canvi, les que concentren més víctimes identificades. La recerca ha pogut documentar els noms i cognoms de més d’una seixantena de persones.
Pel que fa al perfil de les víctimes, els soldats republicans són presents en el 41% de les fosses documentades, mentre que només s’ha pogut identificar una fossa individual corresponent a un combatent franquista.
Informació per orientar futures exhumacions
La incorporació dels nous emplaçaments als registres oficials permetrà ampliar les actuacions de dignificació i orientar possibles intervencions arqueològiques. De les nou fosses que ja figuraven a l’inventari de la Generalitat, només quatre havien estat dignificades.
Les dades obtingudes s’incorporaran al Banc de la Memòria i serviran per actualitzar el registre oficial de fosses de Catalunya. També facilitaran la planificació de les actuacions previstes en els plans de fosses de la Generalitat i podran ajudar a respondre les demandes de familiars, ajuntaments i entitats memorialistes.
El director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, va destacar que la recerca permet aprofundir en el coneixement del cop d’Estat i la repressió a partir d’una base documental rigorosa. També va defensar que conèixer la ubicació de les fosses i entendre el context en què es van originar és imprescindible per continuar avançant en les polítiques de memòria i restituir la dignitat de les víctimes.
Trenta-un estudis sobre fosses i persones desaparegudes
Amb aquest treball, la Direcció General de Memòria Democràtica ja suma 31 estudis de documentació publicats. Tretze se centren en la localització i documentació de fosses del cop del 36 i la dictadura, sis analitzen víctimes i persones desaparegudes i dotze s’han elaborat dins del Programa Alvah Bessie, dedicat als brigadistes internacionals desapareguts a Catalunya.
Més enllà del seu valor històric i científic, aquestes investigacions permeten recuperar històries personals silenciades durant dècades, preservar la memòria democràtica del país i oferir noves respostes a famílies que encara busquen els seus desapareguts.
