El pintor de Tàrrega, Josep Minguell, crearà una obra permanent per al Museu Benozzo Gozzoli de la Toscana, concebuda per dialogar amb els murals originals del mestre florentí del segle XV.
Josep Minguell afronta un dels reptes més exigents de la seva trajectòria: pintar un fresc contemporani destinat a compartir espai amb l’obra de Benozzo Gozzoli, un dels grans noms del Renaixement florentí. El mural, d’uns nou metres quadrats, s’exposarà permanentment al museu dedicat a l’artista italià a Castelfiorentino, a la Toscana.
“Posar-me cara a cara amb el gran pintor Gozzoli em fa por, em fa terror, m’espanta”, ha reconegut Minguell durant la presentació dels primers estudis i esbossos del projecte. Malgrat haver treballat en grans superfícies i haver deixat obra a diversos països, el pintor targarí considera que aquest serà “un dels murals més difícils” de la seva carrera.
La dificultat no és determinada per les dimensions, sinó pel lloc que ocuparà. El fresc de Minguell quedarà instal·lat davant d’obres originals de Gozzoli i establirà un diàleg directe entre dues èpoques, dues mirades i dues maneres d’entendre una mateixa tècnica pictòrica.
El pintor damunt la bastida
L’obra representarà el que Minguell defineix com “el microcosmos dels pintors de frescos”, un univers de pigments, morter, dibuixos preparatoris i bastides que rarament ha ocupat el centre de la història de l’art. La figura principal serà precisament un fresquista treballant damunt la bastida, en plena execució del mural.
“Quasi cap pintor s’ha representat en plena feina dalt de les bastides. Aquest és el meu repte”, ha explicat. Al seu voltant apareixeran els quatre elements —aigua, terra, foc i aire— que intervenen en el procés de transformació de la pedra calcària en calç i en la posterior mineralització dels pigments sobre el mur.
Minguell concep el fresc com una pintura estretament lligada a l’arquitectura i amb una durabilitat que desafia el pas dels segles. Els pigments, dissolts en aigua, s’apliquen sobre el morter de calç encara humit i queden incorporats físicament al mur mitjançant el procés de carbonatació. La tècnica exigeix rapidesa, precisió i una planificació prèvia molt acurada, perquè ofereix molt poc marge per rectificar.
Per construir la composició, l’artista prendrà com a referència alguns dels recursos de Gozzoli, especialment l’ús de la geometria per ordenar l’espai pictòric. No es tractarà, però, d’imitar el mestre renaixentista, sinó de reinterpretar-ne les solucions des d’un llenguatge plenament contemporani.
De Tàrrega a la Toscana amb la tècnica de l’strappo
El mural es pintarà íntegrament al taller de Josep Minguell a Tàrrega. Una vegada acabat, se separarà del suport original mitjançant l’strappo, una tècnica tradicional que permet arrencar la capa pictòrica del mur per traslladar-la i instal·lar-la en un altre espai.
El fresc viatjarà posteriorment fins a Castelfiorentino, una població toscana situada a la província de Florència, on es preveu que quedi exposat a mitjan 2027. El Museu Benozzo Gozzoli conserva i difon el llegat del pintor florentí, conegut especialment per la decoració de la Capella dels Mags del Palau Mèdici-Riccardi de Florència.
La relació entre Minguell i Castelfiorentino va començar el 2025, quan l’artista català va treballar als murs originals del Tabernacle de la Visitació. El procés es va fer en un taller obert al públic perquè els veïns poguessin observar directament com neix un fresc. Posteriorment, les pintures també van ser retirades amb la tècnica de l’strappo durant una cerimònia pública.
Aquelles obres iniciaran el gener de 2027 una exposició itinerant a Catalunya. La primera parada serà l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a Lleida, i després la mostra passarà per Solsona i Tarragona.
Una trajectòria internacional des de Tàrrega
Nascut a Tàrrega el 1959 i doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Josep Minguell va aprendre la tècnica del fresc al taller del seu pare, el també pintor Jaume Minguell i Miret. Des de mitjans dels anys noranta ha centrat la seva activitat en la pintura mural integrada en grans espais arquitectònics.
Entre les seves intervencions més destacades hi ha el gran cicle pictòric de l’església de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, els murals de la Diputació de Lleida i diverses obres a Reus, Carrara, Hawaii i el Japó. L’any 2022 va rebre la Creu de Sant Jordi per una trajectòria que combina creació, recerca i divulgació de la pintura al fresc. Ara prepara també un nou projecte a la Xina, del qual encara no ha revelat els detalls.
L’encàrrec de Castelfiorentino representa un nou salt en aquesta projecció internacional. Minguell hi arribarà amb respecte i, segons admet, amb por, però també amb la voluntat d’inscriure la pintura catalana contemporània en un espai consagrat a un dels grans mestres del Renaixement.
