L’alt tribunal extingeix la responsabilitat penal de l’exconsellera, Meritxell Serret, i de Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó per actuacions relacionades amb l’1-O.
El Tribunal Suprem ha aplicat la llei d’amnistia a l’exconsellera Meritxell Serret i a quatre membres de la Mesa del Parlament del 2017: Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. Tots cinc havien estat condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència relacionat amb el referèndum de l’1 d’octubre.
Les resolucions arriben després que el Tribunal Constitucional avalés la norma i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciés sobre la compatibilitat de la llei amb el dret comunitari. El Suprem havia mantingut paralitzats els recursos fins que s’aclarissin els dubtes jurídics plantejats sobre l’aplicació de l’amnistia.
Meritxell Serret, la primera consellera del Govern de Puigdemont amnistiada pel Suprem
Meritxell Serret es converteix en la primera consellera del Govern presidit per Carles Puigdemont a qui el Tribunal Suprem aplica l’amnistia. L’exconsellera d’Agricultura havia estat condemnada l’abril del 2023 a un any d’inhabilitació i al pagament d’una multa de 12.000 euros per la seva participació en l’organització de l’1-O.
La sentència del TSJC considerava que Serret havia desatès de manera conscient els requeriments del Tribunal Constitucional contra les resolucions vinculades al referèndum i les anomenades lleis de desconnexió. La defensa va presentar un recurs de cassació davant el Suprem, que el gener del 2025 va suspendre’n la tramitació a l’espera del pronunciament definitiu del Constitucional.
Un cop resolta la qüestió, la sala penal del Suprem considera que els fets pels quals va ser condemnada encaixen en l’àmbit d’aplicació de la Llei orgànica 1/2024. En conseqüència, declara amnistiats els actes atribuïts a Serret i extingida la responsabilitat penal que se’n pogués derivar.
Amnistiats quatre membres de la Mesa presidida per Forcadell
El Suprem també ha aplicat la llei a Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, membres de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell durant la tardor del 2017.
Els quatre dirigents van ser condemnats pel TSJC l’any 2023 a quatre mesos d’inhabilitació i una multa de 1.200 euros per haver permès la tramitació parlamentària de les votacions i resolucions relacionades amb el procés independentista i el referèndum de l’1 d’octubre.
La sentència va ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, però la tramitació va quedar suspesa mentre es resolien les qüestions jurídiques sobre la constitucionalitat de l’amnistia. Amb els pronunciaments del Constitucional i de la justícia europea, l’alt tribunal ha acordat aplicar-los la norma i deixar sense efecte les conseqüències penals de les condemnes.
Les decisions representen un nou pas en l’aplicació de l’amnistia als responsables polítics vinculats a l’1-O, tot i que encara hi ha causes pendents i persones encausades que esperen una resolució definitiva.
ERC reclama que l’amnistia s’apliqui a totes les causes pendents
Esquerra Republicana ha celebrat la resolució relativa a Serret i considera que avala l’estratègia seguida per impulsar la llei. Segons la formació, després dels pronunciaments del Constitucional i del TJUE, el Suprem havia d’aplicar una norma aprovada pel Congrés dels Diputats.
ERC reclama ara que les resolucions es traslladin immediatament a la resta de procediments oberts. L’objectiu, assenyala el partit, és restablir els drets polítics de totes les persones represaliades i facilitar el retorn dels exiliats, a més de traslladar el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol al terreny polític i democràtic.
Serret demana evitar que el conflicte “s’enquisti”
Després de conèixer la decisió, Meritxell Serret s’ha mostrat satisfeta, però ha advertit que l’aplicació de la norma no es pot limitar al seu cas. En una entrevista a SER Catalunya, l’exconsellera ha reclamat que l’amnistia arribi “a tothom” que encara està pendent de beneficiar-se’n.
Serret ha recordat que existeix una llei aprovada, declarada constitucional i avalada per la justícia europea. Per això, considera que ja no hi hauria d’haver obstacles per completar-ne l’aplicació.
L’exconsellera també ha defensat que l’amnistia no és el final del camí, sinó una eina dins d’una estratègia més àmplia. Un cop superada l’etapa judicial, ha demanat continuar avançant cap a una “resolució política i democràtica” del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol. “L’objectiu ha de ser que es resolgui, no que s’enquisti ni empitjori”, ha afirmat.
