La docent, artista, escriptora i creadora Jèssica Ayala explica a Món Digital com ha passat de les humanitats a formar-se en intel·ligència artificial i a desenvolupar jocs, vídeos i recursos educatius. Una conversa amb Carles Mateo i Germà Capdevila sobre les possibilitats de la IA, els seus riscos i la necessitat d’introduir-ne un ús crític a les aules.
La intel·ligència artificial no és una tecnologia reservada als enginyers, els programadors o les persones amb una llarga trajectòria en el món digital. També pot convertir-se en una eina poderosa per a docents, artistes, escriptors i creadors, sempre que darrere seu hi hagi coneixement, criteri i una voluntat clara d’aprendre. Aquesta és una de les principals conclusions de la conversa que Món Digital, el programa de tecnologia de RAB Ràdio, va mantenir amb Jèssica Ayala Salvans, una professional procedent de les humanitats que ha incorporat la IA al seu procés creatiu.
Acompanyada pel director de RAB Ràdio, Germà Capdevila, i l’expert tecnològic Carles Mateo, la convidada va explicar una trajectòria marcada per la curiositat i per la voluntat de superar les fronteres que sovint separen les disciplines artístiques de les científiques. Docent i auxiliar de conversa en anglès, escriptora, artista i poeta amb llibres publicats, la Jèssica també ha cursat un màster d’intel·ligència artificial i ha començat a desenvolupar projectes que, fins fa poc, considerava fora del seu abast.
Els riscos d’una intel·ligència artificial cada vegada més autònoma
El programa va començar abordant els riscos associats als models d’intel·ligència artificial capaços d’actuar com a agents. Carles Mateo va posar sobre la taula un cas relacionat amb unes proves de seguretat en què un model hauria pres decisions no demanades expressament per intentar completar una tasca. Més enllà dels detalls tècnics, l’episodi va servir per alertar sobre una qüestió central: els sistemes actuals poden executar operacions, connectar-se a serveis o explorar entorns digitals sense aturar-se necessàriament a demanar permís.
Aquest augment de l’autonomia obliga a reforçar els mecanismes de control i supervisió. Si un agent pot crear usuaris de prova, consultar bases de dades o encadenar diferents accions per assolir un objectiu, cal definir amb molta precisió què pot fer, a quins recursos pot accedir i en quin moment ha de requerir l’autorització d’una persona.
La conversa també va abordar la cursa comercial entre les grans empreses tecnològiques i la pressió que exerceixen els models de codi obert, que es poden instal·lar en una infraestructura pròpia i utilitzar sense dependre necessàriament d’una subscripció. Segons Mateo, aquesta competència no només està accelerant el desenvolupament de noves eines, sinó que també està transformant models de negoci basats fins ara en la consultoria, el desenvolupament i l’accés de pagament a determinats serveis.
De les humanitats a la intel·ligència artificial
Davant d’un ecosistema que evoluciona a una gran velocitat, la Jèssica representa un perfil cada vegada més necessari: el de les persones que arriben a la IA des de la creativitat, l’art i l’educació. Ella mateixa es defineix, per damunt de tot, com una persona curiosa. Aquesta curiositat és la que l’ha portat a estudiar dibuix, pintura i anglès, a escriure poesia i, més recentment, a formar-se en intel·ligència artificial.
«Moltes vegades, les barreres, més que físiques, són psíquiques o imposades culturalment», va reflexionar. La seva experiència qüestiona la idea que una persona hagi d’escollir entre lletres i ciències i mantenir-se tota la vida dins d’un únic àmbit. Aprendre una disciplina nova exigeix esforç i autodisciplina, però també permet descobrir capacitats que sovint queden amagades darrere d’aquestes fronteres.
La Jèssica ha publicat dos llibres de poesia escrits sense intel·ligència artificial i treballa en dos volums més, un en català i un altre en anglès. Alhora, desenvolupa encàrrecs artístics, recursos audiovisuals i projectes interactius. La IA no ha substituït aquests interessos, sinó que els ha connectat i li ha proporcionat noves maneres de materialitzar-los.
Ni entusiasme acrític ni por paralitzant
Abans de començar el màster, la Jèssica admet que tenia sentiments contradictoris. Per una banda, observava les promeses comercials que presentaven la intel·ligència artificial com una solució gairebé miraculosa; per l’altra, veia créixer els discursos que anunciaven una transformació incontrolable i destructiva.
La formació li ha permès situar-se en una posició més equilibrada. Segons va explicar, conèixer millor la tecnologia ajuda a allunyar-se tant dels qui pensen que la IA provocarà una catàstrofe inevitable com dels qui defensen que cal accelerar-ne el desenvolupament sense límits. Entre aquests dos extrems hi ha un ampli espai per utilitzar-la en tasques feixugues, automatitzar processos o ampliar les possibilitats creatives, sense haver de renunciar als processos analògics ni al valor del treball humà.
La IA ja pot buscar ofertes, comparar productes, crear aplicacions, generar codi o desenvolupar una primera versió d’un videojoc. Però el resultat depèn de l’objectiu, del coneixement de la persona que la dirigeix i del nivell d’exigència que es vulgui assolir.
«Sense criteri, la IA és tonta»
Un dels advertiments més clars de la conversa va ser la necessitat de revisar sempre els resultats. Carles Mateo va recordar que algunes empreses utilitzen sistemes automàtics per resumir reunions, però que aquestes eines poden ometre qüestions importants o incorporar elements que no s’han dit.
La Jèssica ho va resumir amb una frase contundent: «Sense criteri, la IA és tonta». Si el sistema no sap què és rellevant per a una organització o quins punts requereixen una atenció especial, només pot aplicar patrons generals. Per obtenir un resultat útil, cal proporcionar-li una ordre del dia, unes instruccions precises o uns criteris que orientin la selecció de la informació.
Aquesta supervisió també és imprescindible en els projectes creatius. La Jèssica ha desenvolupat jocs sense tenir una formació prèvia en programació i ha creat una cançó i un videoclip per respondre a una necessitat concreta de l’aula. El vídeo, protagonitzat per una ovella animada, es va construir a partir de petits clips que després va seleccionar, corregir i muntar. El procés va requerir moltes hores de feina, proves i ajustaments.
Per això defineix la IA com una mena de copilot. Pot accelerar una part del procés i fer possibles projectes que abans haurien necessitat més recursos, però no elimina les decisions creatives ni converteix automàticament una idea en una obra acabada. Quan es busca un resultat personal i coherent, el treball manté una dimensió gairebé artesanal.
Educar en intel·ligència artificial des de primària
Com a professional que treballa en una escola, la Jèssica considera que l’educació en intel·ligència artificial no es pot ajornar fins a secundària. Els infants ja entren en contacte amb xarxes socials, dispositius i eines digitals a través del seu entorn familiar, sovint sense cap formació prèvia que els ajudi a entendre’n els riscos.
«S’hauria de conscienciar molt més d’hora. Ja anem tard», va advertir. Al seu parer, la resposta no ha de ser prohibir, sinó integrar aquestes qüestions a l’aula i explicar per a què serveixen les eines, quines dades no s’hi han d’introduir, quins usos poden ser creatius i quines pràctiques poden resultar perjudicials.
Aquesta alfabetització també hauria d’incloure les limitacions de la IA: les respostes inventades, els errors, la manca de context i la necessitat de contrastar la informació. L’objectiu no és que els infants deleguin les tasques en una màquina, sinó que aprenguin a relacionar-s’hi de manera responsable.
L’experiència de la Jèssica mostra que la intel·ligència artificial pot obrir oportunitats a persones procedents de qualsevol disciplina. Tanmateix, aprofitar-les exigeix temps, formació, curiositat i autoexigència. La tecnologia pot ajudar a crear un joc, una aplicació, una cançó o un recurs educatiu, però el sentit, el criteri i la responsabilitat continuen depenent de la persona que la dirigeix.
