Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear volen constituir el nou ens transestatal durant el 2027 i ampliar-ne l’activitat a Andorra, la Franja de Ponent, Catalunya Nord i l’Alguer
La Federació Llull, integrada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, ha acordat transformar-se en una nova organització europea de caràcter transestatal que tindrà com a àmbit d’actuació el conjunt dels territoris de parla catalana.
La decisió s’ha formalitzat en una trobada celebrada al Monestir de Poblet, on les entitats també han commemorat el 750è aniversari de la mort de Jaume I. La federació treballa amb l’objectiu que la nova estructura pugui quedar constituïda durant el 2027.
La transformació busca reforçar la coordinació i la capacitat d’acció conjunta davant els reptes polítics, socials, culturals i lingüístics que afecten els territoris de parla catalana, així com superar l’actual marc d’actuació centrat en el Principat, el País Valencià i les Illes Balears.
Ampliar l’activitat a tots els territoris
La Federació Llull representa actualment les entitats de defensa de la llengua i la cultura del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Amb la futura organització, vol estendre la seva presència i activitat a Andorra, la Franja de Ponent, Catalunya Nord i l’Alguer.
L’objectiu és construir una estructura compartida que pugui actuar més enllà dels límits administratius i estatals i representar els interessos culturals, lingüístics, civils i polítics del conjunt de la comunitat catalanoparlant.
Segons les tres entitats impulsores, la nova organització aspira a defensar els interessos dels més de deu milions de catalanoparlants que viuen a Europa i a reforçar la projecció de la llengua i la cultura catalanes davant les institucions europees.
Superar els marcs autonòmics i regionals
Les entitats consideren que el nou ens ha de permetre adoptar una mirada més àmplia i ambiciosa, capaç de superar els marcs autonòmics o regionals dins dels quals han treballat tradicionalment.
La voluntat és disposar d’una organització amb més capacitat per coordinar campanyes, compartir recursos i impulsar accions conjuntes davant situacions que afecten diversos territoris alhora.
La federació defensa que els reptes de la llengua catalana no es poden abordar únicament des de cada territori de manera separada, especialment en qüestions com la pèrdua d’ús social, els drets lingüístics, la presència en l’àmbit audiovisual i digital o el reconeixement institucional a Europa.
Xavier Antich assumeix la presidència
La transformació coincideix amb un relleu al capdavant de l’entitat. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, assumirà la presidència de la Federació Llull durant els pròxims dos anys, en substitució d’Antoni Llabrés, d’Obra Cultural Balear.
La nova direcció es completarà amb Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, com a vicepresidenta, mentre que Llabrés passarà a exercir de secretari tresorer.
Antich ha defensat que convertir la Federació Llull en una organització supraestatal no és un gest simbòlic ni un “caprici”, sinó una evolució necessària després de 36 anys d’història.
Segons el nou president, el pas respon a la necessitat de continuar defensant la llengua, la cultura i el país des del conjunt dels territoris de parla catalana, més enllà de les fronteres establertes pels estats espanyol, francès, andorrà i italià.
Més coordinació davant d’un context complex
La nova estructura vol reforçar la resiliència, la coordinació i la capacitat de resposta de les entitats davant un escenari que defineixen com de màxima complexitat política, social, cultural i lingüística.
La Federació Llull considera que una organització europea permetrà reaccionar amb més eficàcia davant les amenaces als drets lingüístics i culturals, però també aprofitar millor les oportunitats de cooperació i projecció internacional.
La voluntat és que el nou ens actuï tant en la defensa de la llengua i la cultura com en l’àmbit dels drets civils i polítics, mantenint alhora la pluralitat i les particularitats de cadascun dels territoris.
La llengua catalana com a espai compartit
Un dels objectius centrals serà continuar promovent la llengua catalana des de la seva diversitat territorial. Les entitats volen que la futura organització sigui capaç de representar les diferents realitats socials, polítiques i lingüístiques sense renunciar a un marc d’actuació compartit.
Aquesta articulació pretén reforçar la idea que la comunitat catalanoparlant constitueix un espai cultural europeu que travessa diverses fronteres i administracions.
La federació vol guanyar així més capacitat d’interlocució davant les institucions europees i incrementar la visibilitat internacional de les problemàtiques i reivindicacions relacionades amb el català.
Poblet, escenari simbòlic de l’anunci
L’anunci s’ha fet al Monestir de Poblet, un espai escollit pel seu valor històric i simbòlic. La trobada ha coincidit amb la commemoració dels 750 anys de la mort del rei Jaume I, enterrat a l’església del conjunt monàstic.
Els representants de les tres entitats han fet una ofrena floral davant la tomba del monarca i posteriorment han visitat el monestir acompanyats per l’abat de Poblet, Rafel Barruè.
La figura de Jaume I ha servit per reivindicar els vincles històrics i culturals entre els diferents territoris que la futura organització vol representar.
Una transformació prevista per al 2027
Durant els pròxims mesos, la Federació Llull haurà de concretar l’estructura jurídica, organitzativa i territorial del nou ens, així com els mecanismes d’incorporació de representants d’Andorra, la Franja de Ponent, Catalunya Nord i l’Alguer.
El calendari de treball situa el 2027 com l’any previst per formalitzar la transformació. Fins aleshores, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear continuaran coordinant el procés i buscant complicitats als territoris que encara no formen part de la federació.
Amb aquesta operació, la Federació Llull vol passar de ser una aliança entre tres grans entitats culturals a convertir-se en una organització europea estable, amb presència en tot el domini lingüístic i més capacitat per defensar el català en els àmbits cultural, social, polític i institucional.
