La voluntària mexicana, Gabriela Gómez, explica com va viure des de dins l’organització del Mundial de Futbol i reivindica el paper dels centenars de persones que treballen perquè l’espectacle arribi a milions d’espectadors
Quan les càmeres enfoquen els jugadors i les graderies vibren amb els himnes, hi ha centenars de persones que treballen perquè cada detall surti perfecte. Entre elles hi havia Gabriela Gómez, voluntària del Mundial de Futbol, que ha explicat a RAB Ràdio com és formar part de la maquinària que fa possible un dels esdeveniments esportius més seguits del planeta. La seva experiència permet descobrir una realitat que sovint queda fora de la retransmissió televisiva: la del voluntariat, la coordinació i el treball silenciós que sosté cada partit.
Per a Gómez, participar en el Mundial significava unir dues passions que l’han acompanyada tota la vida. D’una banda, el voluntariat, al qual dedica des de fa anys bona part del seu temps; de l’altra, el futbol, una afició que va néixer durant la infantesa quan el seu pare la portava habitualment als estadis. Quan es va obrir la convocatòria per incorporar-se a l’equip de voluntaris no va dubtar a presentar-s’hi, tot i desconèixer quina seria exactament la seva funció.
Finalment va ser assignada a l’equip responsable de les cerimònies prèvies als partits disputats a l’Estadi Ciutat de Mèxic. La seva missió consistia a desplegar les grans banderes sobre la gespa abans de l’inici dels enfrontaments, una tasca aparentment senzilla però que requeria una coordinació absoluta després de diversos assajos previs.
El moment més emocionant va arribar durant la inauguració, quan li va correspondre sostenir la bandera de Mèxic davant de més de 80.000 espectadors. Una vivència que encara avui recorda amb emoció i que considera irrepetible.
Tot i trobar-se a pocs metres dels futbolistes, explica que pràcticament no els va poder observar. La seva posició, d’esquena als jugadors, li permetia veure sobretot les graderies, plenes d’aficionats que no deixaven de cantar, ballar i celebrar cada instant. Aquella energia, assegura, acabava encomanant-se també als voluntaris.
Durant el torneig va participar en diversos partits amb seleccions de països molt diferents i destaca especialment el caràcter internacional de l’esdeveniment. Sobre la gespa coincidien prop de dos-cents voluntaris, als quals s’afegien centenars de professionals dedicats a la producció televisiva, la comunicació, la logística, la seguretat i l’organització.
Una organització mil·limètrica
Un dels aspectes que més la va impressionar va ser la precisió amb què treballaven tots els equips implicats. Persones arribades de nombrosos països, parlant llengües diferents, compartien un únic objectiu: que l’espectacle funcionés sense errors.
Segons relata, cadascú coneixia perfectament la seva responsabilitat i l’executava amb una concentració absoluta. Fotògrafs, periodistes, tècnics, voluntaris i equips de seguretat actuaven de manera sincronitzada perquè cada cerimònia es desenvolupés amb normalitat.
També recorda la bona convivència entre els mateixos voluntaris. Malgrat que cadascú estava centrat en la seva feina, l’ambient era molt positiu. Els moments abans de sortir al terreny de joc servien per animar-se mútuament i compartir la il·lusió de formar part d’un esdeveniment d’aquesta magnitud.
La majoria dels voluntaris eren joves d’entre 18 i 25 anys, una energia que, segons explica, va acabar contagiant tothom.
Una manera diferent de viure el futbol
Gabriela Gómez ja havia assistit al Mundial del Brasil del 2014 com a espectadora, però considera que aquesta experiència li ha permès entendre el futbol des d’una perspectiva completament diferent.
Si des de la graderia el protagonisme és exclusivament del partit, des de dins l’organització també pesa la responsabilitat que tot funcioni correctament. Cada moviment està planificat i qualsevol error pot ser visible davant de milions de persones.
Malgrat aquesta pressió, reconeix que no podia evitar emocionar-se escoltant els càntics del públic mentre desenvolupava la seva tasca.
El valor del voluntariat
Més enllà del futbol, Gómez aprofita l’entrevista per reivindicar el sentit del voluntariat. Considera que qui decideix dedicar el seu temps a una causa ho fa amb esperit de servei i sense esperar cap recompensa material.
Precisament per això, assegura, les experiències que s’acaben vivint tenen encara més valor personal.
També creu que el Mundial va projectar una imatge molt positiva de Mèxic. Tant als voltants de l’estadi com a les zones destinades als aficionats va poder conviure amb persones arribades de diversos països que, segons explica, destacaven l’ambient festiu i l’acollida rebuda.
De cara al futur, no descarta repetir l’experiència. Espera poder assistir al pròxim Mundial femení al Brasil com a espectadora, però admet que, si es presenta una nova oportunitat de participar-hi com a voluntària, no dubtaria a tornar-hi.
Per a ella, formar part de l’equip humà que hi ha darrere d’un Mundial és una manera única de viure el futbol i de contribuir, encara que sigui des d’un paper discret, a un espectacle que emociona milions de persones arreu del món.
