La taula rodona de Pensaveus Compartides analitza com el gran esdeveniment esportiu també reflecteix les tensions polítiques, econòmiques i socials del món actual
Amb la final del Mundial 2026 encara molt recent, Pensaveus Compartides de RAB va reunir una taula d’anàlisi formada per Leonardo Alvarado, l’investigador i escriptor Juan Carlos Cabrera, l’arquitecte Mariano del Cueto, l’enginyer Óscar Calahora i el físic Oliverio Csitric per reflexionar sobre què ha deixat aquesta Copa del Món més enllà dels resultats esportius. La conversa va coincidir en una idea central: el futbol continua sent un fenomen capaç d’unir milions de persones, però el Mundial també s’ha convertit en un espai on conflueixen interessos comercials, geopolítics i socials que condicionen la manera com vivim l’esport.
Mariano del Cueto va obrir el debat recordant que, malgrat totes les crítiques dirigides a la FIFA i a la comercialització del futbol, quan comença un partit “és molt difícil no deixar-se portar per l’espectacle”. Va defensar que continua sent el fenomen esportiu que genera més emoció arreu del món i que cap altre esport és capaç de mobilitzar tantes persones. Alhora, però, va assenyalar que la introducció de la tecnologia, especialment el VAR, ha modificat la manera de viure els partits, fins al punt de condicionar fins i tot la celebració d’un gol.
Óscar Calahora va coincidir que la força del futbol rau en la seva senzillesa. Va recordar que és un esport que es pot practicar pràcticament a qualsevol lloc i que això explica bona part del seu èxit universal. Per a ell, el futbol és també una representació simbòlica de la societat: equips amb recursos molt diferents competeixen sota unes mateixes regles, mentre que les decisions arbitrals, encertades o no, acaben recordant les injustícies que també es produeixen en la vida quotidiana.
Un Mundial que marca un abans i un després
Juan Carlos Cabrera considera que aquesta Copa del Món representa un punt d’inflexió. Segons va explicar, l’ampliació del nombre de seleccions participants, la presència encara més intensa de les xarxes socials i l’enorme desplegament comercial han fet que aquest Mundial sigui diferent dels anteriors.
Per a l’investigador, les xarxes socials han amplificat tant les emocions positives com els discursos d’odi, mentre que la comercialització ha assolit una dimensió sense precedents. També va destacar que la tecnologia, els espectacles i l’organització han fet un salt qualitatiu que probablement convertirà aquest torneig en una referència quan d’aquí a uns anys es vulgui explicar com va canviar el futbol d’elit.
Oliverio Csitric hi va afegir una altra reflexió. Segons el físic argentí, el futbol és probablement l’únic esport en què la percepció dels espectadors, dels comentaristes i dels mitjans condiciona tant la lectura dels partits. Va advertir que aquesta subjectivitat, alimentada per les xarxes socials, acaba construint relats que sovint s’allunyen del que realment passa damunt la gespa.
Quan el futbol es converteix en geopolítica
Un dels grans eixos de la conversa va ser la dimensió política del Mundial. Leonardo Alvarado va recordar que un torneig d’aquestes característiques és avui molt més que una competició esportiva. La presència de banderes, reivindicacions, declaracions institucionals o posicionaments dels jugadors converteixen cada partit en un espai on també es projecten conflictes i interessos internacionals.
Juan Carlos Cabrera va posar diversos exemples. Va recordar les interpretacions polítiques que van envoltar la selecció argentina, els posicionaments públics d’alguns dirigents internacionals o els debats generats a les xarxes socials, on moltes vegades es va acabar identificant una selecció nacional amb el govern del seu país. Segons va advertir, aquesta simplificació impedeix entendre els mecanismes reals amb què la política utilitza el futbol.
També va lamentar que molts d’aquests debats acabessin alimentant discursos de confrontació i prejudicis entre aficions que poc tenen a veure amb la realitat dels equips o dels seus jugadors.
Xarxes socials i discursos d’odi
Tant Cabrera com Csitric van mostrar preocupació per la virulència d’alguns comentaris que van circular durant el Mundial.
L’investigador va explicar que les xarxes van amplificar estereotips contra diverses seleccions, especialment les sud-americanes i africanes, i que molts dels comentaris es basaven més en prejudicis polítics o culturals que no pas en el joc desenvolupat al camp.
Oliverio Csitric va posar com a exemple el cas de la selecció argentina. Segons va afirmar, es va generar una campanya especialment intensa contra l’equip i contra Lionel Messi que, al seu entendre, no responia a criteris esportius. Va atribuir aquest fenomen tant a determinats discursos mediàtics com a la dinàmica pròpia de les xarxes socials, que tendeixen a amplificar la confrontació.
Óscar Calahora també va advertir que internet dona veu a tothom, però que el problema apareix quan es difonen i es multipliquen opinions carregades d’odi o desinformació. Per això va defensar la necessitat d’evitar donar més visibilitat a aquest tipus de continguts.
El negoci del futbol
La comercialització del Mundial va ser un altre dels grans temes de debat.
Els participants van coincidir que la FIFA ha anat transformant progressivament el torneig en un producte global cada vegada més orientat al negoci. Juan Carlos Cabrera va posar com a exemple les pauses d’hidratació, que segons diversos entrenadors també responen a interessos comercials vinculats a la publicitat televisiva.
Mariano del Cueto i Óscar Calahora van mostrar especial preocupació pel protagonisme creixent de les cases d’apostes. Tots dos van lamentar que antics futbolistes i comentaristes esportius promocionin aquest tipus de plataformes durant les retransmissions, considerant que envien un missatge poc responsable als més joves.
També es va criticar la proliferació constant de noves equipacions, els drets de televisió cada vegada més cars i la dificultat perquè molts aficionats puguin seguir els partits sense pagar.
L’altra cara del Mundial
Malgrat aquestes crítiques, la taula rodona també va destacar aspectes positius.
Mariano del Cueto va elogiar la iniciativa del Govern de Ciutat de Mèxic d’instal·lar pantalles gegants en espais públics perquè milers de persones poguessin seguir els partits gratuïtament. Va explicar que l’ambient que es va generar en aquests espais va permetre recuperar una dimensió més comunitària del futbol, allunyada de la lògica estrictament comercial.
Per la seva banda, Óscar Calahora va subratllar que el Mundial també ha posat de manifest el valor de la migració. Va recordar que moltes seleccions estan formades per jugadors amb orígens molt diversos i que això demostra com les societats poden enriquir-se gràcies a la mobilitat humana.
En el tram final del programa, Mariano del Cueto va voler reivindicar la figura de Lionel Messi. Va assegurar que haver pogut veure un futbolista de 39 anys disputar el seu sisè Mundial mantenint un nivell tan alt és “un privilegi” per a qualsevol aficionat al futbol, i va considerar incomprensible la campanya crítica que, segons ell, es va generar al seu voltant durant el torneig.
La conclusió compartida pels participants va ser clara: el Mundial 2026 ha confirmat que el futbol continua sent un fenomen capaç de despertar emocions col·lectives extraordinàries, però també que avui és impossible separar-lo de la política, l’economia, les xarxes socials i els grans debats globals que travessen les nostres societats.
