L’exposició El baño de Frida Kahlo, comissariada per Lluís Rius a Coyoacán, reuneix la sèrie fotogràfica de Graciela Iturbide i convida a descobrir la dimensió més íntima de l’artista mexicana, més enllà del mite
Durant més de cinquanta anys, ningú no va poder entrar al bany de Frida Kahlo. Diego Rivera havia ordenat mantenir-lo tancat després de la mort de la pintora i aquell espai va quedar congelat en el temps, preservant objectes personals, medicaments, cotilles ortopèdiques, fotografies, llibres i records que avui permeten entendre millor la vida d’una de les artistes més universals del segle XX. Quan finalment es va obrir, la fotògrafa Graciela Iturbide hi va trobar molt més que un espai domèstic: hi va descobrir un univers carregat de memòria, dolor i simbolisme que va transformar en una de les seves sèries més celebrades. Ara, aquella obra es pot veure a l’exposició El baño de Frida Kahlo, de la qual el seu comissari, Lluís Rius, ha parlat a Connexió Mèxic de RAB Ràdio.
Un encàrrec nascut de la reobertura d’un espai mític
Lluís Rius explica que la proposta de comissariar l’exposició li va arribar d’Hilda Trujillo, qui durant anys va dirigir la Casa Blava de Coyoacán i va ser la responsable d’obrir al públic diversos espais que havien estat tancats durant dècades.
Aquella reobertura va permetre a Graciela Iturbide entrar en contacte amb un lloc pràcticament intacte des dels anys cinquanta. Lluny de limitar-se a documentar-ne el contingut, la fotògrafa va construir una sèrie d’imatges que dialoguen amb els objectes de Frida Kahlo i els converteixen en metàfores visuals sobre el cos, la memòria i el pas del temps.
“El que capta Graciela és mig segle acumulat dins d’un espai tancat”
Per a Rius, aquesta és precisament la força de l’exposició. Les fotografies no només mostren cotilles, crosses, medicaments o objectes personals de Frida Kahlo, sinó que capturen l’atmosfera d’un lloc on el temps havia quedat suspès.
“El que capta Graciela és mig segle acumulat dins d’un espai tancat.”
Aquells objectes, explica, conserven encara tota la càrrega emocional de la pintora. Hi apareixen les cotilles que va haver de portar després dels seus accidents, les substàncies que utilitzava per mitigar el dolor, elements vinculats al seu univers simbòlic i fins i tot objectes que reflecteixen el context polític i personal en què va viure.
Quan la fotografia deixa de ser document
Rius insisteix que la gran aportació de Graciela Iturbide no és només haver fotografiat aquell espai, sinó haver-lo reinterpretat.
Segons explica, la fotògrafa construeix cada imatge mitjançant muntatges curosament pensats. Utilitza el terra, les parets o la banyera com a suport dels objectes i crea composicions que transformen elements quotidians en obres d’una gran intensitat poètica.
Aquesta mirada artística és, per al comissari, el que converteix la sèrie en una obra que va molt més enllà del seu valor documental. “Ella construeix l’objecte a fotografiar”, resumeix Rius, reivindicant la manera com Iturbide recrea cada escena sense perdre mai el respecte pels objectes originals.
Un recorregut que acompanya el descobriment
La mostra també reprodueix el procés d’obertura d’aquell espai ocult.
El visitant inicia el recorregut davant de portes, finestres i armaris tancats, una manera d’evocar les dècades durant les quals aquell univers va romandre inaccessible. Progressivament apareixen la banyera que va inspirar l’obra Lo que el agua me dio (1938), els objectes personals de Frida i les composicions creades per Iturbide.
L’experiència culmina amb una instal·lació sonora de Manuel Rocha, basada en el so de l’aigua i dels ocells, que busca transportar el visitant cap als records més íntims de Frida Kahlo abans que el dolor marqués definitivament la seva existència.
Noves lectures sobre Frida Kahlo
La reobertura dels espais ocults de la Casa Blava també ha permès revisar alguns dels llocs comuns sobre la pintora.
Rius explica que els materials trobats mostren una Frida Kahlo profundament interessada per la lectura, envoltada de llibres i de correspondència amb intel·lectuals i artistes. També han aparegut documents que aporten nous matisos sobre la seva relació amb Diego Rivera, Marcel Duchamp i altres figures del món cultural, així com evidències que el seu vincle amb la cultura tehuana tenia arrels familiars anteriors a la seva relació amb Rivera.
Per al comissari, totes aquestes descobertes contribueixen a actualitzar la mirada sobre Frida Kahlo sense alimentar únicament el fenomen de la “fridomania”, sinó oferint eines per entendre millor la complexitat de la seva trajectòria artística i vital.
Una exposició que reivindica també Graciela Iturbide
Malgrat l’enorme magnetisme que continua exercint Frida Kahlo, Rius considera que el primer que hauria d’impressionar el públic és la qualitat de les fotografies.
La sèrie, afirma, és una oportunitat per descobrir una de les grans figures de la fotografia contemporània mexicana, capaç de convertir objectes aparentment silenciosos en imatges carregades de significat. No és casual que Graciela Iturbide hagi estat reconeguda internacionalment i distingida amb el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2025.
Per això, més que una exposició sobre Frida Kahlo, El baño de Frida Kahlo és també una invitació a contemplar la mirada d’una fotògrafa que transforma la memòria en art.
Fins a finals d’agost a Coyoacán
L’exposició es pot visitar a la Casa de Cultura Jesús Reyes Heroles, a Coyoacán. Segons va explicar Lluís Rius a RAB, la mostra estarà oberta almenys durant les tres primeres setmanes d’agost, amb la possibilitat que s’allargui fins a principis de setembre.
