El nou programa coordina universitats, administracions i entitats socials per reforçar l’acompanyament a la població palestina en àmbits com l’educació, la cultura, la salut i la protecció internacional
La Generalitat ha presentat el programa ‘Catalunya, casa palestina’, una nova iniciativa amb què vol donar estructura, continuïtat i coordinació a les polítiques d’acollida, protecció i cooperació adreçades a la població palestina. El programa, presentat al Born Centre de Cultura i Memòria pel conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, es planteja com una resposta integral davant la crisi humanitària que afecta el poble palestí i com una manera d’articular sota un mateix marc les diverses actuacions que ja s’estaven impulsant des de Catalunya.
Duch ha definit la iniciativa com un “compromís de país” amb la defensa dels drets humans, la solidaritat i la pau, i ha remarcat que les persones palestines no s’han d’entendre només com a destinatàries passives d’ajuda, sinó com a protagonistes actives del programa i com a agents de transformació social, cultural i de defensa dels drets humans.
Un marc estable per ordenar l’ajuda
El Govern defensa que, fins ara, les actuacions de suport a Palestina s’havien desenvolupat de manera sectorial, des de diferents àmbits de l’administració i en col·laboració amb entitats socials, universitats i institucions. El nou programa neix precisament amb la voluntat de donar transversalitat i estructura a tots aquests esforços i de millorar-ne la coordinació.
Segons el conseller Duch, l’experiència acumulada en els darrers anys ha evidenciat la necessitat d’un marc més coherent que permeti optimitzar recursos públics i oferir una resposta més adequada a persones que tenen necessitats específiques de protecció, acollida i acompanyament integral.
Tres instruments per canalitzar l’acció
La iniciativa s’articula a través de tres instruments principals, cadascun orientat a un àmbit específic. El primer és Campus Palestina, destinat a facilitar l’accés a l’educació superior de joves palestins en situació de desplaçament forçat o vulnerabilitat humanitària. L’objectiu és garantir que estudiants que han vist interromputs els seus itineraris acadèmics puguin reprendre la formació i continuar projectant el seu futur.
El segon instrument és Campus Cultura, orientat a donar suport a artistes i creadors palestins mitjançant programes de formació, intercanvi i desenvolupament de capacitats culturals. El programa vol entendre la cultura no només com un espai d’expressió, sinó també com una forma de resistència, memòria i projecció col·lectiva.
El tercer és Palestina Activa, pensat per garantir l’acollida temporal, la protecció integral i el suport professional a activistes i periodistes palestins que es trobin en situació de risc extrem. Aquesta línia posa especial atenció a perfils especialment exposats per la seva activitat pública, informativa o de defensa dels drets humans.
“Preservar oportunitats, coneixement i futur”
Durant la presentació, Jaume Duch va defensar que cada una d’aquestes línies té un valor que va més enllà de l’assistència immediata. Segons va afirmar, quan es facilita que una estudiant pugui continuar formant-se, quan s’ofereix un espai segur a una periodista o quan s’acompanya una família refugiada, el que s’està fent és preservar oportunitats, coneixement i futur.
La idea de fons del programa és que l’acollida no s’ha d’entendre només com una resposta d’emergència, sinó també com una política capaç de protegir trajectòries vitals, sostenir drets i evitar que la violència i el desplaçament trenquin del tot els projectes personals i col·lectius.
Suport a Palestina com a política sostinguda
El secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Agustí Fernández de Losada, va remarcar que ‘Catalunya, casa palestina’ dona continuïtat a una trajectòria llarga de solidaritat i cooperació amb el poble palestí. Segons va explicar, el programa reflecteix el compromís del Govern amb la pau, els drets humans i la cooperació com a pilar central de l’acció exterior catalana.
Aquest nou marc s’inscriu, per tant, dins una relació sostinguda amb Palestina que en els darrers anys s’ha concretat a través de projectes de cooperació al desenvolupament, acció humanitària i defensa dels drets humans impulsats per la Generalitat i pels seus socis de cooperació.
Salut i acollida sanitària
La presentació del programa també va servir per posar en relleu les actuacions ja impulsades en l’àmbit sanitari. La secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, Glòria Gálvez, va explicar que fins ara Catalunya ha acollit setze infants palestins, acompanyats d’una quarantena de familiars, que han rebut assistència en tres hospitals públics.
Gálvez va assegurar que el Departament de Salut creu fermament en aquest programa i que s’està treballant per poder impulsar nous projectes vinculats a la cooperació sanitària, reforçant així una de les dimensions més visibles i concretes del suport català a Palestina.
Un milió d’euros més a la UNRWA
La presentació de ‘Catalunya, casa palestina’ ha coincidit, a més, amb l’aprovació per part del Govern d’una nova aportació d’un milió d’euros a la UNRWA, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient. Aquesta contribució servirà per reforçar l’atenció sanitària d’emergència a Gaza i els serveis de salut maternoinfantil i d’atenció a dones supervivents de violència de gènere a Cisjordània.
La coincidència de totes dues decisions reforça la idea que el programa no és una declaració simbòlica, sinó una eina que s’acompanya de recursos, actuacions i cooperació efectiva.
Participació institucional i de la societat civil
L’acte de presentació va reunir representants dels àmbits acadèmic, cultural, periodístic i associatiu, i va incloure una taula rodona moderada per la periodista Cristina Mas, sotscap d’Internacional del diari Ara. Hi van participar Xavier Martínez-Celorrio, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya; Andrea Costafreda, directora general de Cooperació al Desenvolupament; David Moya, director general de Migracions i Refugi; Natàlia Abu Sharar, presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya; Mohamad Bitari, poeta, dramaturg, traductor i periodista palestí; i Zaina Qazzaz, estudiant del programa UB Refugi.
Les intervencions van posar l’accent en la necessitat de garantir l’accés a l’educació i a l’habitatge, de promoure la cultura com a espai de resistència i de preservar els drets humans a través d’una coordinació estreta entre institucions i societat civil.
Cultura, memòria i resistència
L’acte es va tancar amb la projecció d’una selecció d’imatges del projecte StripArt, impulsat per l’ONG Creart, que ha donat visibilitat a les creacions d’artistes palestins. Aquesta dimensió cultural encaixa plenament amb l’esperit del programa, que vol entendre Palestina no només des de la urgència humanitària, sinó també des de la defensa de la seva vida cultural, la seva veu i la seva capacitat de projecció.
Un nou marc per protegir, acollir i cooperar
Amb la posada en marxa de ‘Catalunya, casa palestina’, la Generalitat vol consolidar un marc estable d’actuació per reforçar la protecció, l’acollida i la cooperació amb la població palestina. El programa aspira a generar oportunitats, preservar drets i contribuir a la construcció d’un futur en pau a través d’una resposta més coordinada i transversal.
Més que un paquet de mesures disperses, el Govern vol que aquesta iniciativa esdevingui una política de país capaç d’articular solidaritat, acollida i compromís institucional amb una població que fa anys que viu sota una crisi humanitària i política sostinguda.
