El Tribunal Suprem de Justícia de Mèxic estudia si les abelles poden ser reconegudes com a subjectes de drets. La decisió pot marcar un abans i un després en la manera d’entendre la protecció del medi ambient i el paper dels éssers humans dins els ecosistemes.
Per Miriam Aymamí
Hi ha notícies que, a primera vista, poden semblar anecdòtiques. Però n’hi ha que, rere un titular sorprenent, amaguen un debat de gran transcendència. És el cas de la decisió del Tribunal Suprem de Justícia de la Nació de Mèxic d’analitzar si les abelles poden ser reconegudes com a subjectes de drets.
La qüestió va molt més enllà de les abelles. En realitat, planteja una pregunta de fons: com ens hem de relacionar amb la natura i quines eines jurídiques necessitem per protegir-la davant les amenaces creixents que afronta?
Només el fet que aquesta reflexió hagi arribat al màxim òrgan judicial del país ja constitueix un fet històric. Sigui quina sigui la resolució final, el debat obliga a replantejar la manera com entenem el món natural i quin lloc hi ocupem.
Una demanda que neix de les comunitats maies
El cas ha estat impulsat per comunitats maies de Hopelchén, a l’estat de Campeche, que des de fa anys alerten dels efectes de l’ús intensiu de pesticides, l’expansió dels monocultius i altres activitats que han provocat una preocupant disminució de les poblacions d’abelles.
La seva demanda no busca únicament protegir la producció de mel. El que plantegen és molt més profund: que aquests pol·linitzadors tenen un valor propi i que, per aquest motiu, mereixen una protecció jurídica independent dels interessos humans.
En aquest context adquireix una rellevància especial la melipona beecheii, coneguda pels maies com a Xunán Kab, “la senyora abella”. Es tracta d’una espècie autòctona sense fibló funcional, completament inofensiva per a les persones.
Encara que produeix molta menys mel que l’abella europea —entre un i dos litres per colònia cada any, davant dels més de vint litres de les espècies utilitzades habitualment en apicultura comercial—, la seva mel és especialment apreciada per les seves propietats nutritives i medicinals.
Des d’època prehispànica, les comunitats maies la crien en meliponaris tradicionals i han conservat, generació rere generació, els coneixements necessaris per cuidar-la.
Una espècie clau per a la biodiversitat
L’abella melipona és molt més que un símbol cultural de la península de Yucatán. També és una peça fonamental per a la pol·linització de nombroses espècies vegetals autòctones i, en conseqüència, per al manteniment de l’equilibri dels ecosistemes.
Aquest és un dels arguments centrals del debat. Les abelles són responsables de bona part de la pol·linització tant de les plantes silvestres com dels cultius que formen part de la nostra alimentació.
Es calcula que prop del 75% dels cultius destinats al consum humà depenen, almenys parcialment, de la pol·linització que duen a terme els insectes, amb les abelles com a principals protagonistes.
Sense elles, disminuiria la producció de fruites, hortalisses, llavors i molts altres aliments. Alhora, nombrosos ecosistemes perdrien capacitat de regeneració i la biodiversitat es veuria greument afectada.
Un nou paradigma en el dret ambiental
Tradicionalment, les lleis protegeixen la natura perquè és indispensable per al benestar de les persones. Però el debat que arriba ara al Tribunal Suprem proposa un canvi de mirada.
La idea és reconèixer que alguns éssers vius poden ser subjectes de drets pel seu valor intrínsec i no només per la utilitat que tenen per als humans.
No és una proposta aïllada. En diversos països ja s’han reconegut rius, boscos o ecosistemes sencers com a subjectes de drets amb l’objectiu de reforçar-ne la protecció davant la degradació ambiental. Ara, Mèxic té l’oportunitat d’ampliar aquesta reflexió a una espècie de la qual depèn bona part de la vida al planeta.
Molt més que protegir una espècie
A la península de Yucatán, aquest debat adquireix una dimensió encara més profunda. La meliponicultura no és només una activitat econòmica, sinó una pràctica ancestral estretament vinculada a la cosmovisió maia.
El que està en joc no és únicament la supervivència d’una espècie. També ho és la preservació d’un coneixement tradicional, d’una manera d’entendre la relació amb la natura basada en el respecte i la convivència, i d’un patrimoni cultural que ha perdurat durant segles.
Potser la principal aportació d’aquest cas no serà tant la sentència que acabi dictant el Tribunal Suprem, sinó la reflexió que posa damunt la taula.
Durant segles ens hem considerat els amos i administradors de la natura, quan en realitat només en som una espècie més dins d’una xarxa de vida extraordinàriament complexa de la qual depenem.
Les abelles no entenen de lleis, de tribunals ni de drets. Però el seu treball silenciós sosté bona part de la biodiversitat i contribueix, cada dia, als aliments que arriben a la nostra taula. Potser el reconeixement jurídic que avui es debat no és tant un dret per a les abelles com un recordatori per als humans: que el progrés difícilment pot continuar construint-se destruint allò que fa possible la vida.
Si aquest debat aconsegueix que entenguem que protegir les abelles també significa protegir la nostra pròpia existència i la de les generacions futures, haurà transcendit l’àmbit dels tribunals. S’haurà convertit en una lliçó de responsabilitat, d’humilitat i de respecte envers la natura.
Crec que aquesta versió funciona millor per a RAB perquè té un ritme més periodístic, incorpora quatre H3 que faciliten la lectura al web, evita repeticions de l’oralitat i manté el to reflexiu propi d’una columna d’opinió de la Miriam Aymamí sense alterar-ne el missatge.
