La portaveu Sílvia Paneque assegura que l’executiu treballa per millorar la informació i els punts d’emissió del vot, i defensa també mantenir i ampliar la connectivitat ferroviària amb França
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha admès aquest dimarts que ara mateix no hi ha un programa específic per facilitar el vot dels catalans residents a l’exterior, però ha assegurat que la voluntat de l’executiu és fer els tràmits més àgils, millorar la informació i facilitar els punts on es pot emetre aquest vot amb garanties.
Paneque ha reconegut que és una qüestió que preocupa el Govern, especialment en un context en què, segons ha dit, hi ha discursos que fins i tot qüestionen qui pot votar i qui no. Tot i no anunciar noves mesures concretes, ha insistit que el Departament continua treballant per simplificar el procés i fer arribar millor la informació als catalans que viuen fora de Catalunya.
Sobre la connexió d’alta velocitat entre Girona, Figueres, Perpinyà i París, la consellera ha afirmat que el Govern també treballa per millorar la connectivitat amb França. En aquest sentit, ha explicat que l’executiu ho aborda conjuntament amb el Departament d’Exteriors i que l’objectiu és mantenir i ampliar aquests serveis, especialment en el marc del corredor mediterrani i de la seva continuïtat cap a Europa.
Més inversió estatal i confiança en el Consorci
Més enllà d’aquesta resposta, Paneque ha reconegut que la inversió de l’Estat a Catalunya “ha de millorar” després de conèixer-se que el 2025 l’execució efectiva va ser de 1.321 milions d’euros, un 8,6% del total i menys de la meitat que a Madrid. La consellera ha admès que el nivell d’inversió i d’execució d’obres a Catalunya no és el que caldria, i ha parlat de “deu anys de desinversió” en infraestructures com Rodalies.
Tot i això, ha defensat que el Govern actual sí que ha intentat negociar amb l’executiu espanyol per captar més fons i més projectes, i ha retret als anteriors governs no haver fet aquesta feina. Paneque ha situat el Consorci d’Inversions com l’eina que ha de servir per pal·liar la manca d’execució i ha carregat contra Junts per criticar la situació però oposar-se a aquest instrument.
Llei contra la compra especulativa d’habitatge
En l’àmbit de l’habitatge, la portaveu s’ha mostrat confiada que PSC, ERC i Comuns podran arribar a un consens sobre les esmenes a la llei per dificultar la compra especulativa d’habitatge. Com que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries ajorna el debat fins a finals de setembre o principis d’octubre, Paneque considera que hi haurà marge perquè els tres partits treballin conjuntament els textos.
El principal punt de fricció és si les limitacions han d’afectar només els grans tenidors o bé tenir un abast més ampli. Tot i que ara mateix no hi ha acord tancat, la consellera s’ha mostrat optimista i ha defensat que les setmanes vinents han de servir per acostar posicions.
Territori no es divideix i Pané tornarà a l’agost
Paneque també ha descartat de manera clara una eventual divisió del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, tal com havien reclamat sectors de l’oposició i els Comuns. La consellera ha defensat que totes les àrees del departament han d’estar “sota un mateix paraigües” per coherència i per afrontar millor els reptes compartits entre habitatge, energia, medi ambient i infraestructures.
Segons ha explicat, el president Salvador Illa dona per tancats els canvis al Govern després del relleu a Drets Socials amb l’entrada de Raúl Moreno. En aquest context, també ha informat que la consellera de Salut, Olga Pané, ha comunicat a Illa que preveu reincorporar-se a l’agost de manera progressiva per estar en plena normalitat al setembre.
Ajuts immediats pels afectats de l’L9 al Putxet
Una altra de les carpetes destacades del Consell Executiu ha estat l’aprovació d’un primer paquet de mesures urgents pels afectats per l’esvoranc vinculat a les obres de l’L9 al Putxet, a Barcelona. El Govern avançarà diners als veïns amb càrrec al Fons de Contingència abans que es resolguin les futures indemnitzacions, i facilitarà també finançament preferent als comerços i negocis afectats a través de la línia Emergències de l’ICF.
Paneque ha explicat que aquestes bestretes no tindran un límit tancat i que cobriran les despeses justificades que es derivin de no poder viure al domicili habitual, com ara reallotjament, transport o mobilitat. En el cas dels negocis, també es tindran en compte els dies de tancament, la facturació perduda i els possibles lucres cessants.
La consellera ha remarcat que una oficina conjunta entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona serà l’encarregada de valorar cada cas i determinar les quantitats a avançar. Aquests imports es descomptaran posteriorment de les indemnitzacions que s’estableixin quan s’hagin aclarit les responsabilitats de l’incident.
Retorn progressiu als edificis desallotjats
Pel que fa a la situació sobre el terreny, Paneque ha recordat que ja han pogut tornar els residents dels números 56 i 58 del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, que sumen onze habitatges i quatre locals comercials. En canvi, la finca del número 54 necessitarà com a mínim una setmana més de monitoratge abans de poder autoritzar-ne el retorn.
La portaveu ha assegurat que les lectures evolucionen favorablement i que no s’han detectat afectacions estructurals greus, però ha advertit que el reallotjament no es farà amb precipitació i que només s’autoritzarà quan els tècnics certifiquin plenament la seguretat de cada edifici. Mentrestant, continuen els treballs d’injecció i consolidació de la zona afectada, amb la tuneladora aturada preventivament per no alterar les lectures dels aparells de control.
