Leonardo Alvarado alerta a Context Mèxic que el país afronta un moment decisiu: la resposta a les polítiques migratòries dels Estats Units, el cas Mayo Zambada i les debilitats del sistema judicial posen a prova la capacitat de l’Estat per defensar els seus ciutadans i els seus recursos estratègics.
Acabat el parèntesi informatiu que ha representat el Mundial de futbol, Mèxic torna a afrontar una agenda marcada per qüestions que, segons l’analista polític Leonardo Alvarado, afecten directament la sobirania del país. A Context Mèxic, l’espai d’actualitat política de RAB Ràdio, Alvarado va analitzar una setmana en què s’han entrellaçat les tensions amb els Estats Units, la situació dels migrants, les incògnites sobre la captura d’Ismael el Mayo Zambada i les mancances que, al seu parer, continua arrossegant el sistema de justícia mexicà.
Segons l’analista, la presidenta Claudia Sheinbaum manté una posició clara: la relació amb els Estats Units ha de continuar pels canals diplomàtics habituals. Compartir més de 3.000 quilòmetres de frontera i milions de persones amb vincles familiars, socials i econòmics fa impossible plantejar una ruptura. Tanmateix, considera que els últims episodis obliguen el govern mexicà a marcar límits davant actuacions que considera incompatibles amb el respecte als drets humans i amb la sobirania nacional.
La mort de Lorenzo Salgado i el debat sobre les deportacions
Un dels casos que més preocupació ha generat és la mort del ciutadà mexicà Lorenzo Salgado durant una operació de l’ICE a Houston. Alvarado recorda que les imatges de la persecució mostren agents sense uniforme, sense vehicle oficial i, aparentment, sense cap ordre judicial.
L’ICE va acabar admetent que la persona perseguida no era l’objectiu de l’operació. Per a l’analista, però, aquest reconeixement no modifica el resultat final: un ciutadà mexicà ha mort en una actuació que considera pròpia d’una “cacera humana”.
Davant d’aquesta situació, el govern mexicà ha iniciat accions legals tant en l’àmbit estatal com federal i també ha recorregut a organismes internacionals, inclosa la Relatoria de Nacions Unides, per denunciar les presumptes vulneracions dels drets humans que, segons Alvarado, s’estan produint en el marc de la política de deportacions impulsada pels Estats Units.
L’analista sosté que aquesta política ha anat més enllà del control migratori i s’ha convertit en un negoci. Recorda que milers de persones són retingudes en centres de detenció gestionats per empreses privades que cobren importants quantitats de diners públics per cada intern, mentre molts dels migrants són obligats a treballar en condicions que qualifica de pràcticament esclavistes i amb remuneracions molt inferiors a les habituals.
També apunta que, segons les dades del govern mexicà, disset ciutadans mexicans han mort durant aquestes operacions o mentre es trobaven sota custòdia dels Estats Units. Tres haurien perdut la vida durant persecucions i la resta, en centres de detenció sense que s’hagin aclarit completament les circumstàncies.
Una resposta que arriba amb retard
Tot i valorar positivament que Claudia Sheinbaum hagi decidit portar aquests casos al terreny jurídic, Alvarado considera que aquestes actuacions haurien d’haver començat molt abans. També es mostra crític amb el funcionament de la xarxa consular mexicana als Estats Units.
Recorda que els consolats havien de convertir-se en espais de defensa dels drets dels migrants, però considera que, en molts casos, continuen ocupats per nomenaments polítics més que no pas per diplomàtics de carrera. Aquesta situació, segons afirma, limita la capacitat real d’assistència als ciutadans mexicans quan es produeixen episodis com el de Houston.
El cas Mayo Zambada continua generant preguntes
L’altra gran qüestió que, segons Alvarado, continua tensionant la relació bilateral és la captura d’Ismael el Mayo Zambada. La recent donació de l’avió utilitzat en aquella operació a un museu de Nou Mèxic per part del FBI ha tornat a posar el focus sobre la manera com es va desenvolupar aquella detenció.
L’analista recorda que tant Andrés Manuel López Obrador com Claudia Sheinbaum han demanat reiteradament als Estats Units informació sobre com es va produir el trasllat del narcotraficant a territori nord-americà. Al seu entendre, encara hi ha massa interrogants oberts i “algú està mentint”.
Alvarado considera que hi ha nombrosos indicis que apunten a una negociació prèvia amb membres de l’organització criminal. El fet que l’avió volés amb el transponedor desconnectat, que els agents federals ja esperessin l’aparell en aterrar i les contradiccions sobre la identitat del pilot alimenten, segons explica, la hipòtesi que Zambada va ser víctima d’una traïció pactada prèviament.
Per a l’analista, el resultat tampoc no ha estat positiu des del punt de vista de la seguretat. La captura no ha reduït el narcotràfic ni la violència, sinó que ha desencadenat una guerra entre les faccions del càrtel de Sinaloa que encara continua.
La sobirania també passa pels tribunals
Per a Leonardo Alvarado, la principal fortalesa que pot tenir Mèxic davant una potència com els Estats Units no és militar ni econòmica.
La defensa de la sobirania passa, segons sosté, per disposar d’un sistema judicial capaç d’investigar, jutjar i resoldre dins del propi país les acusacions que afecten polítics, empresaris o grups criminals. És aquí on considera que Mèxic continua mostrant les seves principals debilitats.
Com a exemple, cita els recents assassinats d’una periodista a Veracruz i d’una activista ambiental, casos que tornen a posar de manifest les dificultats per protegir les persones que denuncien interessos econòmics o polítics de gran poder.
També alerta sobre els conflictes vinculats a l’explotació dels recursos naturals. Es mostra preocupat per la privatització de la gestió de l’aigua, pels projectes que afecten territoris ambientalment sensibles i defensa que la decisió del Tribunal Suprem de confirmar que el liti només pot ser explotat per l’Estat hauria de servir de model per protegir altres recursos estratègics del país.
Ayotzinapa, una ferida encara oberta
En la recta final de la seva anàlisi, Alvarado també critica el comunicat emès per la Comissió Nacional dels Drets Humans sobre el cas Ayotzinapa. Considera que arriba en un moment inoportú, quan el govern federal continua treballant amb les famílies dels 43 estudiants desapareguts i prepara un nou informe sobre la investigació.
Per a l’analista, episodis com aquest o les dificultats per sostenir judicialment altres processos d’alt perfil continuen alimentant la percepció que la justícia mexicana no aconsegueix donar resposta als casos que més preocupen la societat.
En aquest context, Alvarado conclou que la defensa de la sobirania mexicana no depèn únicament de la relació amb Washington. També exigeix institucions capaces de protegir els drets dels migrants, fer complir la llei dins del país i preservar els recursos naturals davant interessos econòmics que, segons adverteix, cada vegada tenen més pes.
