Guilherme Ramos, fill d’una catalana emigrada al Brasil, va descobrir el país el 2013 i va passar una dècada somiant tornar-hi. Ara viu a Tortellà, on ha recuperat les arrels familiars i ha fet del català la seva llengua quotidiana.
Passar de São Paulo, una de les ciutats més grans del món, a Tortellà, un petit municipi de l’Alta Garrotxa, pot semblar un canvi radical. Per a Guilherme Ramos Miralles, però, ha estat sobretot un retorn a unes arrels familiars que durant molts anys havien quedat amagades. La seva mare va néixer a la Barceloneta, però va marxar al Brasil amb catorze anys i, amb el temps, la llengua i la història de Catalunya van anar desapareixent de les converses familiars.
«Ningú parlava català. Només la iaia o alguna amiga. Tot el que tenia a veure amb Catalunya havia quedat molt amagat», explica a Tocats pel català, el programa de RAB Ràdio conduït per Mercè Porqueras.
Un primer viatge que li va despertar una identitat amagada
El retrobament amb Catalunya va arribar el 2013, quan la seva germana va tenir l’oportunitat de fer un doble doctorat vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya. Guilherme es trobava en ple canvi professional i va decidir acompanyar-la a Barcelona sense feina ni cap projecte tancat.
Durant un any i quatre mesos va estudiar català, es va interessar per la història del país i va recórrer prop de 3.000 quilòmetres per descobrir una realitat que anava molt més enllà de Barcelona. Volia conèixer els pobles, les muntanyes i les diferents maneres de viure de Catalunya.
Aquella experiència va despertar-li una identificació que no sabia que tenia. «Vaig descobrir uns valors que s’assemblaven molt als meus. Era com una identitat que estava amagada, no sé si a l’ADN», recorda. Quan va tornar al Brasil, l’abril del 2014, ja havia pres una decisió: algun dia tornaria a Catalunya per quedar-s’hi.
Una dècada preparant el retorn
Van haver de passar deu anys perquè aquell propòsit es convertís en realitat. El novembre del 2024, Guilherme va fer les maletes i va tornar a Catalunya, novament sense feina ni res lligat. La primera parada va ser Lleida, on esperava treballar en el sector de la fruita, però l’arribada de l’hivern li va oferir una realitat ben diferent: boira i un fred intens per a algú procedent del Brasil.
Després va passar per Arenys de Munt i Girona, on va trobar una primera feina que li va permetre començar a establir-se. Uns mesos més tard va superar un procés de selecció per treballar com a operador logístic en una empresa d’impressió i embalatge a prop d’Olot. Buscant un lloc on viure, va arribar a Tortellà.
«Sempre feia la broma que algun dia marxaria a la muntanya a criar cabres. Ara ja soc a la muntanya; només em falten les cabres», explica.
El català, una porta d’entrada a la comunitat
Durant els deu anys que va viure al Brasil, Guilherme va mantenir el contacte amb la llengua a través de l’associació Catalonia i, especialment, del projecte Catalunya Parla, impulsat per Sergi Blasi. Les classes en línia li van permetre ampliar vocabulari, practicar la conversa i preparar-se per viure novament al país.
Quan va començar a treballar a la Garrotxa, els companys se sorprenien que una persona arribada del Brasil s’expressés en català. Per a ell, però, era una decisió natural. «Prefereixo parlar català perquè és una qüestió d’identitat. Estic a Catalunya i he de parlar català, o almenys intentar-ho», assegura.
La llengua li ha facilitat les relacions laborals, però sobretot l’ha ajudat a integrar-se en la vida quotidiana de Tortellà, conversar amb la gent gran, anar al bar del poble i participar en les activitats socials. «M’ha obert moltes portes. Jo no tinc vergonya; intento parlar tan bé com puc», afirma.
Viure en un entorn catalanoparlant també li ha permès descobrir diferents accents i expressions. De fet, la seva preferida és «m’ha mancat», una fórmula que li agrada especialment per la seva sonoritat.
«Has de saber on ets»
Guilherme té clar què diria a una persona que arriba a Catalunya i dubta si val la pena aprendre català. Canviar de país significa deixar enrere la família, els amics i una part important de la vida, i considera que aquest esforç també ha d’incloure la voluntat de conèixer el lloc d’arribada.
«Ja que fas aquest canvi, fes-lo bé. Has de saber on ets, conèixer la història, els costums i la manera de viure de la gent», defensa. No es tracta d’estar d’acord amb tot, sinó d’entendre l’entorn i voler-ne formar part.
Per a Guilherme, la integració no consisteix únicament a residir en un territori, sinó a participar-hi i relacionar-se amb la comunitat. «Si no coneixes el lloc, no en formes part. La llengua és la manifestació de la voluntat de les persones», resumeix.
Des de Tortellà, ha trobat la tranquil·litat i la qualitat de vida que buscava, però també ha recuperat una part de la seva història. Catalunya havia estat durant molt de temps un horitzó llunyà. Ara és el lloc on viu, treballa i construeix una nova llar en català.
