Un informe de la Comissió Europea preveu que la Unió passi dels 453,3 milions d’habitants del pic previst a menys de 399 milions a finals de segle, en contrast amb l’augment demogràfic estimat a Catalunya, que arribaria als 10 milions el 2050
La Unió Europea arribarà al seu màxim demogràfic l’any 2029, quan assolirà els 453,3 milions d’habitants, però a partir d’aquell moment començarà una etapa de descens sostingut de població. És una de les conclusions principals del tercer informe sobre la transformació demogràfica a la UE, elaborat per la Comissió Europea a través del Centre Comú de Recerca (JRC), que dibuixa un continent cada vegada més envellit, amb menys població activa i més pressió sobre els sistemes socials.
En aquest context general de retrocés demogràfic europeu, Catalunya apareix com una excepció destacada. L’estudi calcula que passarà dels 8,1 milions d’habitants actuals als 10 milions l’any 2050, cosa que representa un increment de gairebé el 24%. També creixerien el País Valencià i les Illes Balears, de manera que el conjunt dels Països Catalans passaria dels 14,8 milions actuals als 17,5 milions a mitjan segle.
Europa creixerà tres anys més i després entrarà en retrocés
Segons l’informe, la població actual de la UE és de 450,6 milions de persones, i encara augmentarà lleugerament en els pròxims anys fins a arribar al sostre demogràfic previst per al 2029. A partir d’aquí, però, la tendència canviarà de signe.
Les projeccions indiquen que el 2050 la població europea baixarà fins als 445 milions i que el 2100 quedarà reduïda a 398,8 milions, cosa que suposa una davallada global de l’11,7% respecte dels nivells màxims. El missatge de fons és clar: Europa s’encamina cap a una societat amb menys habitants, més envellida i amb un pes creixent de la població de més edat.
Catalunya creix a contracorrent de la tendència europea
En contrast amb aquest panorama general, Catalunya mantindria una evolució demogràfica clarament expansiva. L’informe de la Comissió Europea calcula que la població catalana passarà dels 8,1 milions el 2025 als 10 milions el 2050.
La projecció situa Catalunya en una dinàmica molt diferent de la de la majoria de territoris europeus i confirma una tendència que també afectaria el conjunt dels territoris de parla catalana. Al País Valencià, la població pujaria dels 5,4 milions als 5,9 milions el 2050, mentre que a les Illes Balears creixeria dels 1,2 milions fins als 1,6. En conjunt, els Països Catalans sumarien un increment del 18% a mitjan segle.
Una Europa cada cop més envellida
L’envelliment és un dels grans eixos del document. La Comissió Europea adverteix que la població de la UE no només serà menys nombrosa, sinó també molt més vella. L’any 2050, un de cada tres residents a la Unió tindrà 65 anys o més, quan avui aquesta proporció és d’un de cada cinc.
Aquest canvi no s’explica només per la baixa natalitat, sinó també pel fet que la població europea viu més anys que mai. L’esperança de vida va arribar als 81,5 anys el 2024, i les previsions apunten que a finals de segle podria enfilar-se fins als 90 anys per a les dones i 86 per als homes. Segons l’estudi, un infant nascut al continent el 2023 tindrà una esperança de vida lliure de malalties greus fins als 75,3 anys.
El mercat laboral, un dels grans camps de tensió
La transformació demogràfica descrita per l’informe tindrà un impacte directe sobre el mercat laboral. Els autors del document assenyalen que Europa ja està immersa en una reconfiguració profunda de la seva població activa i que això obliga a reforçar la participació laboral i la productivitat.
Actualment, prop del 20% de la població en edat de treballar està fora del mercat laboral. A més, persisteix una bretxa de gènere del 10% i hi ha uns 8 milions de joves que ni estudien, ni treballen, ni reben formació. Al mateix temps, augmenta la taxa d’ocupació entre les persones d’entre 55 i 64 anys, un símptoma clar del canvi de perfil demogràfic.
L’informe defensa que, per fer front a la reducció de la població activa, serà clau aprofitar millor el talent disponible i impulsar la productivitat per mantenir el creixement econòmic i sostenir les finances públiques.
Pressió sobre els serveis i els pressupostos
La Comissió Europea adverteix que aquest escenari planteja reptes importants en àmbits com la manca de mà d’obra, la sostenibilitat dels pressupostos públics i la pressió sobre els sistemes de cures, sanitat, educació i cohesió territorial.
Al mateix temps, però, el document apunta que aquests canvis també poden obrir noves oportunitats econòmiques. Entre elles, destaca la denominada economia de la longevitat, que pot generar nous mercats per a productes, serveis i innovacions adreçats específicament a la gent gran. Segons l’informe, aquesta evolució podria estimular nous desenvolupaments en l’atenció sanitària, la tecnologia i els serveis financers.
La despesa en pensions i envelliment continuarà pujant
Un altre dels punts centrals de l’estudi és l’impacte de l’envelliment sobre la despesa pública. El document recorda que aquesta despesa ja és molt elevada a tota la UE: el 2022 representava el 24,4% del PIB i el 49,4% de tota la despesa pública.
Aquesta xifra incloïa un 11,4% del PIB destinat a pensions, un 6,9% a despesa sanitària, un 4,4% a educació i un 1,7% a l’atenció de llarga durada. Les projeccions apunten que el cost global de l’envelliment continuarà augmentant a la majoria d’estats membres i que, de mitjana, aquesta despesa creixerà en 1,2 punts percentuals del PIB entre el 2022 i el 2070, fins a situar-se en el 25,6% del PIB.
La major part d’aquest increment es concentrarà en les pròximes dues dècades. Davant d’aquest escenari, l’informe adverteix que pot ser necessari explorar noves fórmules de finançament per garantir la prestació dels serveis públics essencials.
Migracions, desequilibris territorials i risc de declivi
El document també posa el focus en les conseqüències territorials de la transformació demogràfica. Les regions que atrauen migrants, tant interns com internacionals, poden veure’s sotmeses a una forta pressió per garantir serveis públics locals suficients i de qualitat.
A l’altra banda, la sortida de talent jove i de població en edat laboral de les regions amb més dificultats pot generar un cercle viciós de declivi econòmic i demogràfic. Segons la Comissió, aquesta situació afebleix la capacitat productiva de les àrees afectades i pot acabar erosionant la confiança ciutadana en les institucions europees.
L’informe subratlla que una població més reduïda implica un cost més elevat per habitant a l’hora de mantenir serveis com la sanitat, l’educació o el transport, mentre la base fiscal es redueix i creix la demanda de serveis vinculats a l’envelliment.
Llars més petites i més pressió sobre l’habitatge
La transformació demogràfica també està alterant el mercat de l’habitatge. Segons el document, els canvis en la mida i la composició de les llars estan incrementant la demanda de pisos més petits. Entre el 2010 i el 2024, el nombre total de llars a la UE va créixer un 10,34%, mentre que la població només ho va fer un 1,96%.
El 2024, la UE registrava 202 milions de llars, i les llars unipersonals es van convertir en el model més habitual, amb 75 milions. Aquest tipus de llar ha augmentat un 16,9% des del 2015. La Comissió conclou que el creixement de la població, la urbanització i els nous models de convivència estan exercint una pressió persistent sobre els mercats de l’habitatge, especialment a les ciutats.
Malgrat que el parc residencial europeu ha passat de 218 milions d’habitatges el 2010 a uns 248 milions a finals del 2024, en una tercera part de les regions europees la construcció no ha estat capaç de seguir el ritme de la demanda demogràfica, fet que evidencia un desajust estructural entre l’evolució de la població i el desenvolupament del parc d’habitatge.
Un continent més vell i menys poblat, però amb realitats desiguals
El tercer informe demogràfic de la Comissió Europea dibuixa, en definitiva, una Unió Europea que tocarà sostre d’habitants d’aquí a tres anys i després entrarà en una etapa de reducció i envelliment. Però també mostra que aquest procés no serà homogeni i que hi haurà territoris, com Catalunya, que continuaran creixent amb força.
Aquest contrast entre una Europa en retrocés demogràfic i una Catalunya en expansió planteja nous interrogants sobre habitatge, mercat laboral, serveis públics i cohesió territorial. I reforça la idea que la demografia serà un dels grans factors que marcaran les polítiques econòmiques i socials de les pròximes dècades.
