L’advocat, professor i dirigent argentí reivindica el llegat del seu avi, el polític català Arturo Mor Roig, defensa la cultura del consens davant la polarització actual i reflexiona sobre el futur de Catalunya, la universitat i la democràcia.
Un català que va deixar empremta en la política argentina
Per a Javier Mor Roig, parlar del seu avi és parlar d’una manera d’entendre la política que considera més necessària que mai. Advocat, professor universitari, exlegislador i actual secretari de Relacions Institucionals de la Universitat Nacional de La Plata, ha visitat els estudis de RAB Ràdio coincidint amb la seva estada a Catalunya per presentar el llibre El catalán del diálogo, dedicat a la figura d’Arturo Mor Roig.
Nascut a Lleida i traslladat a l’Argentina quan només tenia sis anys, Arturo Mor Roig va mantenir sempre un fort vincle sentimental amb Catalunya. Tant és així que, segons explica el seu nét, dins del món polític argentí era conegut senzillament com “el català”.
Aquest origen inspira també el títol del llibre. Però el segon element és encara més significatiu: el diàleg. Javier Mor Roig explica que el seu avi va convertir la cerca de consensos en l’eix central de la seva trajectòria política, convençut que només el pacte entre persones amb idees diferents podia oferir estabilitat a un país tan complex com l’Argentina.
La política ha substituït el debat per la confrontació
Quan compara aquella manera d’entendre la política amb la situació actual, Javier Mor Roig no amaga la preocupació. Considera que la polarització no és només un fenomen argentí, sinó una realitat global que està degradant la qualitat democràtica.
Segons afirma, si el seu avi pogués veure el panorama polític actual “es posaria les mans al cap”. Recorda que Arturo Mor Roig va dedicar la vida a construir ponts entre adversaris polítics i va acabar essent assassinat el 1974 pel grup guerriller Montoneros, en un dels episodis més tràgics de la violència política argentina.
Avui, diu, la violència ja no és principalment física, sinó verbal i social. La lògica del “qui no està amb mi és el meu enemic” s’ha instal·lat en nombrosos governs i oposicions arreu del món, fent cada vegada més difícil trobar espais de consens.
Una lliçó familiar que va marcar tota una vida
L’assassinat del seu avi també va marcar profundament la seva família. Javier Mor Roig recorda especialment un episodi de la seva infància que considera determinant.
Explica que, després de la mort d’Arturo Mor Roig, un dels seus germans petits va dir que, quan fos gran, mataria els responsables de l’atemptat. El seu pare li va respondre immediatament que aquell no era el camí i que el seu avi mai no hauria volgut una resposta basada en la venjança.
Aquelles paraules, escoltades quan ell encara era un nen, van acabar definint la seva manera d’entendre la política: davant la violència, cal més diàleg; davant la confrontació, més capacitat d’escolta. És precisament aquest missatge el que ha volgut transmetre també al llibre.
L’arquitecte de grans consensos democràtics
Arturo Mor Roig va tenir un paper destacat en alguns dels moments més delicats de la història argentina. Javier Mor Roig recorda que el seu avi va ser president de la Cambra de Diputats de la Nació, el màxim càrrec institucional al qual podia aspirar una persona nascuda fora de l’Argentina.
També va participar activament en iniciatives com La Hora del Pueblo, que reunia diferents forces polítiques per recuperar la democràcia després del cop d’estat de 1966, i va intervenir en els contactes que van facilitar el retrobament entre Juan Domingo Perón i Ricardo Balbín, dos grans adversaris polítics que van entendre que era imprescindible establir unes regles comunes de convivència.
Per a Javier Mor Roig, aquests episodis demostren que els moments més difícils només es poden superar quan els líders són capaços de seure a la mateixa taula.
El fenomen Milei i una tendència que supera l’Argentina
Preguntat sobre la presidència de Javier Milei, evita limitar l’anàlisi al cas argentí. Considera que es tracta d’un fenomen que forma part d’una dinàmica internacional molt més àmplia.
Segons explica, cada vegada és més habitual que les posicions polítiques s’extremin, tant a la dreta com a l’esquerra, fins al punt que el consens esdevé pràcticament impossible. Aquesta situació, assegura, acaba perjudicant tota la societat.
Per això insisteix que el gran repte no és arribar a acords amb qui pensa igual, sinó trobar punts de coincidència amb qui defensa posicions diferents. A parer seu, és precisament aquesta capacitat la que permet impulsar reformes estables i construir projectes compartits.
La universitat davant el desafiament de la intel·ligència artificial
Des de la seva responsabilitat a la Universitat Nacional de La Plata, Javier Mor Roig també reflexiona sobre l’impacte de les noves tecnologies en l’educació superior.
Assegura que la intel·ligència artificial no s’ha de combatre ni rebutjar, sinó aprendre a utilitzar-la com una eina al servei del coneixement. Ara bé, adverteix que les universitats no poden renunciar mai al pensament crític.
Per a ell, l’objectiu continua sent formar persones capaces de preguntar-se el perquè de les coses, confrontar idees i desenvolupar criteri propi, més enllà de les respostes que pugui oferir qualsevol sistema automatitzat.
També alerta sobre el risc que la revolució tecnològica generi noves desigualtats si una part de la població queda exclosa de l’accés a aquestes eines. En aquest context, defensa una educació inclusiva que garanteixi oportunitats per a tothom.
Barcelona, un model permanent per a La Plata
Cada visita a Catalunya és també una oportunitat per observar de prop l’evolució de Barcelona. Javier Mor Roig explica que, des de fa dècades, la capital catalana és una referència per als responsables polítics i urbanístics de La Plata.
Destaca especialment la transformació iniciada amb els Jocs Olímpics de 1992, quan la ciutat va recuperar la façana marítima i va impulsar una planificació urbana que continua essent admirada internacionalment.
Recorda que La Plata comparteix una característica singular: és una de les poques grans ciutats de l’Amèrica Llatina que va ser concebuda des del principi amb un traçat urbanístic planificat, fet que facilita establir paral·lelismes amb l’Eixample barceloní.
Segons explica, moltes de les iniciatives impulsades a Barcelona han servit d’inspiració per a responsables polítics, arquitectes i urbanistes argentins.
Un vincle permanent amb Catalunya
Malgrat haver desenvolupat tota la seva trajectòria a l’Argentina, Javier Mor Roig manté una estreta relació amb Catalunya i amb la comunitat catalana de La Plata.
Durant aquesta visita acompanya la Coral Montserrat del Casal dels Països Catalans de La Plata, que participa en una trobada coral internacional. Explica amb orgull que els cantaires han pogut actuar a la Basílica de la Sagrada Família i també al Palau de la Música Catalana, una experiència que considera especialment emotiva.
Admet que entén el català però no el parla amb fluïdesa, una circumstància que atribueix al fet que el seu avi va emigrar quan era molt petit. Tot i això, conserva el record de cançons en català que li cantava la seva besàvia i assegura que Catalunya continua formant part de la seva identitat.
El futur de Catalunya requereix una nova estratègia
En la part final de la conversa, Javier Mor Roig reflexiona sobre l’evolució del procés polític català gairebé una dècada després dels fets del 2017.
Considera que Catalunya afronta una situació complexa, marcada per una història, una llengua i una identitat pròpies que, al seu entendre, expliquen la persistència d’aquest debat.
Sense renunciar a les conviccions, defensa que cal repensar les estratègies per continuar avançant. Recorda que Europa ha viscut processos molt diversos de transformació nacional i estatal, alguns pacífics i d’altres molt més traumàtics, i creu que tots aquests precedents mereixen ser estudiats.
En aquest sentit, destaca la tasca de l’Observatori de Nacions Sense Estat de la Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universitat Nacional de La Plata, que analitza casos com els de Catalunya, Escòcia, Flandes, els Balcans o les antigues repúbliques soviètiques.
Malgrat les dificultats, es mostra optimista i convençut que, amb intel·ligència política i voluntat de diàleg, sempre és possible trobar nous camins cap a una solució.
