La catalana Submer Group aixecarà un centre de processament de dades als antics terrenys de la planta de clor d’Ercros, en un projecte que promet 150 llocs de treball i que el Govern presenta com un punt d’inflexió per a la Ribera d’Ebre
Flix aspira a obrir una nova etapa industrial amb la construcció d’una gran factoria de processament de dades d’intel·ligència artificial als antics terrenys d’Ercros on hi havia la planta de clor. El projecte el liderarà la companyia catalana Submer Group, que preveu invertir més de 1.000 milions d’euros en una iniciativa que el Govern i el mateix municipi presenten com un pas decisiu per a la reindustrialització de la zona.
La previsió és que el nou centre comenci a operar de manera progressiva a partir del 2027 i que arribi a ple rendiment l’any 2029. En la seva primera fase, la instal·lació tindrà una potència de 50 MW i comportarà la creació de 150 llocs de treball. Per dimensió i capacitat inicial, el projecte serà superior a la gigafactoria d’IA que també es promou a Móra la Nova, tant en superfície com en potència.
Dels antics terrenys químics a un gran centre de dades
Submer Group ocuparà una part dels terrenys d’Ercros situats al costat del riu Ebre, un espai carregat de pes industrial i simbòlic per a Flix. L’empresa hi construirà un centre de processament de dades destinat a l’activitat vinculada a la intel·ligència artificial, aprofitant una àrea que durant dècades havia estat associada a la indústria química.
Els treballs ja han començat amb la demolició d’algunes estructures de l’antiga planta de clor. Aquest primer moviment materialitza el canvi d’ús d’un espai que durant molts anys va estar marcat per la producció industrial tradicional i que ara es vol reconvertir en infraestructura tecnològica de nova generació.
Una aposta presentada com a gran revulsiu per a Flix
La presentació del projecte es va fer aquest dissabte davant mateix de l’espai on s’aixecarà el futur Flix Data Centers. Tant el president de la Generalitat, Salvador Illa, com l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, van coincidir a presentar la iniciativa com un punt d’inflexió per al municipi i per al conjunt de les Terres de l’Ebre.
Illa va defensar que la posada en marxa de la planta ajudarà a reactivar el teixit productiu de la zona i va apuntar que l’arribada de Submer Group pot actuar com a element tractor perquè s’hi instal·lin més empreses. Segons la seva lectura, el projecte ha de servir per tornar a posar en marxa un “cercle virtuós” de reindustrialització.
Una inversió tecnològica amb discurs de sostenibilitat
El cofundador de Submer Group, Pol Valls, va explicar que el centre ha estat “dissenyat i concebut” per ser sostenible des de l’arrel. Tot i que durant l’acte no es van donar detalls tècnics del projecte ni es van permetre preguntes dels periodistes, l’empresa va voler remarcar que l’elecció de Flix no és casual.
Segons Valls, la companyia ha escollit el municipi “de manera deliberada” perquè hi ha una base industrial real, disponibilitat d’energia, tradició d’enginyeria i unes condicions que encaixen amb les necessitats d’una infraestructura d’aquest tipus. Sense entrar en aspectes concrets del funcionament o del consum, va insistir que serà una planta sostenible.
El valor simbòlic d’un terreny que vol passar pàgina
L’anunci del projecte té també una forta càrrega simbòlica per la història recent de Flix. En aquests terrenys hi havia la planta de clor d’Ercros, que va tancar el 2023, el mateix any que van finalitzar les tasques de descontaminació dels abocaments que l’empresa química havia fet durant anys.
En aquest context, Illa va celebrar que els terrenys ja estiguin “nets” i preparats per acollir una nova activitat. La lectura política és clara: convertir un espai associat a una llarga etapa de contaminació i tancament industrial en un emplaçament per a una gran infraestructura tecnològica.
Ercros defensa que els terrenys encara tenen futur
El president d’Ercros, Anton Valero, també va voler subratllar que aquests terrenys mantenen potencial i que Flix reuneix condicions competitives per acollir nous centres industrials i tecnològics. El missatge reforça la idea que el municipi no vol quedar lligat només al record del seu passat industrial, sinó que aspira a construir un nou relat productiu.
Aquest gir és especialment rellevant en una zona que ha viscut durant anys les conseqüències del tancament de plantes, la pèrdua d’activitat i la dificultat de generar alternatives industrials de pes.
Més gran que la factoria prevista a Móra la Nova
Un dels elements que més ha cridat l’atenció del projecte és la seva magnitud. En una primera fase, la planta de Flix tindrà més potència i més superfície construïda que la gigafactoria d’IA prevista a Móra la Nova, tot i que aquesta última està pensada per ampliar-se molt més en el futur.
La comparació situa Flix com una peça central dins la nova geografia tecnològica que es vol impulsar a la Ribera d’Ebre, una comarca que podria concentrar en pocs anys dos projectes rellevants vinculats a la computació i al tractament de dades.
El Govern defensa que Flix i Móra la Nova són compatibles
Davant la possible lectura de competència entre tots dos projectes, Salvador Illa va voler deixar clar que el centre de dades de Flix i la gigafactoria de Móra la Nova són compatibles. Segons va afirmar, “no es fan nosa, s’ajuden”, i va remarcar que es tracta de dues iniciatives diferents però complementàries que poden reforçar el posicionament estratègic de la comarca en l’àmbit de les noves tecnologies.
El president també va vincular aquesta nova capacitat de computació amb les necessitats del Barcelona Supercomputing Center, apuntant que tant Flix com Móra la Nova poden contribuir a donar resposta a una demanda creixent d’infraestructura tecnològica avançada.
La Ribera d’Ebre vol entrar en el mapa tecnològic
Amb aquest anunci, Flix no només busca atraure inversió, sinó també redefinir el seu paper dins el mapa productiu català. El projecte de Submer Group planteja una operació de reindustrialització en clau tecnològica, vinculada a la IA, a la computació i al tractament massiu de dades, és a dir, a sectors que avui simbolitzen una part important del futur econòmic.
Per a la Ribera d’Ebre, la iniciativa té una doble dimensió: d’una banda, representa una oportunitat de generar ocupació i activitat després de la pèrdua de pes de la indústria tradicional; de l’altra, pot servir per situar la comarca en una posició nova dins el mapa català de la innovació i les infraestructures digitals.
Un projecte encara ple d’interrogants, però amb alt impacte polític i econòmic
Tot i la magnitud de l’anunci, encara queden moltes preguntes obertes sobre el desenvolupament concret del centre, el seu encaix energètic, l’impacte territorial o el calendari detallat d’execució. La falta de detalls tècnics durant la presentació deixa marge per a futurs aclariments.
Per ara, el que és clar és el missatge que es vol llançar: Flix pot passar de ser un símbol de tancament i descontaminació industrial a convertir-se en escenari d’una de les apostes més ambicioses del país en matèria de processament de dades i intel·ligència artificial. I això, per al municipi i per al Govern, ja és en si mateix una declaració d’intencions.
