El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers reclama mesures urgents per frenar una tendència que atribueix a la precarietat, la sobrecàrrega assistencial i la manca de reconeixement professional
Catalunya s’ha situat al capdavant de la fugida d’infermeres a l’estranger, segons ha alertat el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), que adverteix que la situació ja està tenint conseqüències directes sobre el sistema sanitari i que pot comprometre encara més el futur del sector. Les dades apunten que el 19,98% de totes les peticions tramitades a l’Estat el 2025 per treballar fora corresponen a professionals catalanes, una proporció superior fins i tot al pes que té Catalunya dins el conjunt de la professió, ja que les infermeres catalanes representen el 18,86% de les professionals en actiu a Espanya.
La xifra ha fet saltar les alarmes dins el col·lectiu, que denuncia que la marxa continuada de professionals no és un fet aïllat, sinó el reflex d’un malestar estructural que s’arrossega des de fa anys. El sector reclama que s’afronti la situació amb decisions de fons i no amb respostes provisionals.
Més peticions per marxar i una tendència a l’alça
Segons l’informe del Consell General d’Infermeria espanyol, durant el 2025 un total de 1.356 infermeres van demanar el certificat de bona conducta, el document que exigeixen habitualment els països estrangers per poder formalitzar la incorporació laboral de professionals sanitaris procedents d’altres estats.
Aquesta xifra representa un augment del 20% respecte de l’any anterior, quan se n’havien registrat 1.134. Del total de peticions tramitades l’any passat, 271 corresponien a infermeres catalanes, cosa que situa Catalunya com el territori amb més pes dins aquest flux de sortida professional.
El sector parla obertament de pèrdua de talent
La degana del CCIIC, Lluïsa Garcia, ha definit aquesta realitat com una “pèrdua de talent” que ja està passant factura al sistema i que debilita el país de cara al futur. El missatge del col·lectiu és clar: la sortida continuada de professionals no és només un problema estadístic, sinó una erosió real de capacitat assistencial, experiència acumulada i estabilitat dins els equips sanitaris.
Des del consell consideren que ja no n’hi ha prou amb diagnosticar el problema. Reclamen “mesures serioses i coherents” per aturar una dinàmica que interpreten com un símptoma evident del deteriorament de les condicions laborals i professionals del sector.
Precarietat, sobrecàrrega i manca de reconeixement
Per al CCIIC, les causes de la migració infermera són conegudes i fa temps que s’arrosseguen. Entre les principals, hi assenyalen la precarietat laboral, la manca de reconeixement professional i la pressió assistencial creixent, factors que, combinats, empenyen moltes professionals a buscar sortides fora del país.
El consell denuncia també la sobrecàrrega de treball sostinguda que pateixen moltes infermeres, en un context marcat per plantilles insuficients i per un sistema que cada vegada demana més als professionals sense oferir-los, segons el sector, unes condicions acordes amb la responsabilitat que assumeixen.
Un dèficit de més de 12.600 professionals
L’entitat xifra en 12.622 professionals la mancança actual d’infermeres a Catalunya per poder assolir la ràtio europea. Aquesta dada és especialment significativa perquè no només parla de les professionals que marxen, sinó també d’un sistema que parteix ja d’una situació de dèficit estructural.
Aquesta insuficiència es fa encara més greu en un context de població cada cop més envellida i amb necessitats assistencials creixents, un escenari que obliga a reforçar el paper de la infermeria en tots els nivells del sistema de salut, des de l’atenció primària fins als hospitals i els serveis sociosanitaris.
Catalunya, al capdavant per davant de Madrid i el País Valencià
Les dades estatals situen Catalunya al davant d’altres comunitats autònomes pel que fa al nombre de peticions per marxar a l’estranger. Després de les 271 sol·licituds tramitades a Catalunya, el rànquing continua amb Madrid, amb 225, el País Valencià, amb 217, Andalusia, amb 149, i Canàries, amb 108.
Aquestes xifres reforcen la preocupació del sector català, que veu com el país no només participa d’una tendència general, sinó que la lidera en termes absoluts i amb un pes especialment alt dins el conjunt estatal.
Una alerta sobre el present i sobre el futur
La denúncia del CCIIC apunta, en realitat, a una doble crisi. D’una banda, la del present immediat: la dificultat per sostenir l’atenció amb plantilles tensionades i amb professionals que opten per marxar. De l’altra, la del futur: la possibilitat que aquesta fugida es consolidi i faci encara més difícil cobrir les necessitats d’un sistema sanitari sotmès a més demanda, més complexitat i més envelliment poblacional.
Per això, el consell insisteix que no es tracta només de retenir professionals, sinó de crear les condicions perquè la infermeria pugui desenvolupar-se amb estabilitat, reconeixement i expectatives de futur dins del mateix sistema català. Sense aquest gir, adverteixen, la sortida de talent continuarà i el cost assistencial i social serà cada vegada més alt.
