De la independència de l’Argentina al llegat català a Califòrnia, passant per la traïció d’Utrecht i la presa de la Bastilla
La segona setmana de juliol concentra alguns dels episodis més rellevants de la història contemporània. Des de la declaració d’independència de l’Argentina fins a l’enfonsament del Rainbow Warrior, passant per la signatura dels tractats d’Utrecht, la presa de la Bastilla i la fundació de la missió que acabaria donant origen a l’actual ciutat de San Diego. Un recorregut per fets que, malgrat la distància en el temps, continuen ajudant a entendre el món actual.
L’Argentina proclama la seva independència
El 9 de juliol de 1816, els representants de les Províncies Unides del Riu de la Plata van signar a Tucumán l’acta que declarava la independència del territori respecte del Regne d’Espanya i de qualsevol altra potència estrangera. El document, redactat en castellà i també en llengua quítxua, simbolitzava la voluntat d’integrar les diverses realitats culturals del nou estat.
Aquella declaració va marcar el naixement polític de l’Argentina i va esdevenir un dels moments més significatius dels processos d’emancipació a l’Amèrica del Sud.
El Rainbow Warrior, víctima d’un sabotatge
El 10 de juliol de 1985, el vaixell insígnia de l’organització ecologista Greenpeace, el Rainbow Warrior, va ser enfonsat al port d’Auckland, a Nova Zelanda, en una operació executada pels serveis secrets francesos.
L’atemptat va causar la mort del fotògraf portuguès Fernando Pereira. En aquell moment, Greenpeace preparava una campanya de protesta contra els assajos nuclears que França duia a terme a l’atol de Mururoa, al Pacífic. L’acció va provocar una greu crisi diplomàtica internacional i va acabar amb el reconeixement de la responsabilitat francesa.
Utrecht: la pau que va deixar Catalunya sola
El 13 de juliol de 1713, en el marc dels tractats d’Utrecht, es va formalitzar la pau entre Felip V i la monarquia britànica, un acord que posava fi a bona part de la Guerra de Successió.
Per a Catalunya, aquell pacte va tenir conseqüències decisives. La Gran Bretanya deixava d’ajudar el Principat malgrat els compromisos adquirits al Tractat de Gènova de 1705, pel qual s’havia compromès a defensar les constitucions, els drets i les llibertats catalanes.
Tot i els intents britànics d’introduir garanties per als catalans durant les negociacions, aquestes no van prosperar. Catalunya va quedar sola davant l’ofensiva borbònica que culminaria amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
La presa de la Bastilla i l’inici de la Revolució Francesa
L’endemà, 14 de juliol de 1789, els ciutadans de París van assaltar la presó de la Bastilla, on només hi havia set presos, però que representava el símbol de l’absolutisme monàrquic.
Aquell episodi es considera l’inici de la Revolució Francesa, un moviment que transformaria profundament Europa amb la difusió dels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. El 14 de juliol continua sent avui la festa nacional francesa.
Juníper Serra i el naixement de San Diego
L’efemèride destacada de la setmana ens porta encara vint anys abans de la Revolució Francesa. El 16 de juliol de 1769, el frare franciscà mallorquí Juníper Serra va refundar la missió de San Diego d’Alcalá, considerada l’origen de l’actual ciutat de San Diego, a Califòrnia.
Nascut a Petra (Mallorca) el 24 de novembre de 1713, en plena Guerra de Successió, Serra va marxar cap a Amèrica el 1749 amb un grup de missioners franciscans. Després de l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III, els franciscans van assumir les seves missions als territoris americans.
A la Baixa Califòrnia, Juníper Serra va unir esforços amb un altre català, Gaspar de Portolà, per impulsar la colonització de l’Alta Califòrnia. La fundació de la missió de San Diego d’Alcalá va ser el primer pas d’una xarxa de missions que acabaria configurant bona part del desenvolupament de la costa californiana.
Avui, San Diego és la segona ciutat més poblada de Califòrnia i una de les principals àrees metropolitanes dels Estats Units, amb prop d’1,4 milions d’habitants.
La història d’aquesta ciutat manté, així, una connexió directa amb dos protagonistes catalans que van deixar una empremta decisiva en la configuració del territori.
Aquestes efemèrides recorden que la història no és només una successió de dates, sinó també una manera d’entendre el present a través dels fets que han marcat pobles, societats i nacions. Aquesta secció vol retre homenatge, una setmana més, a Josep Cuscó, impulsor d’aquest espai de memòria històrica.
