Pensaveus Compartides celebra una fita que va molt més enllà de les xifres. Cinc anys després del primer episodi, l’espai impulsat per Miriam Aymamí ha construït una comunitat de coneixement.
Dues-centes converses poden semblar només una xifra. Però quan cadascuna d’elles conserva el testimoni d’un historiador, la mirada d’un antropòleg, l’anàlisi d’un científic o la memòria d’un descendent de l’exili català, acaben convertint-se en alguna cosa molt més valuosa: un arxiu de coneixement. És precisament això el que ha construït Pensaveus Compartides al llarg de gairebé cinc anys d’emissions ininterrompudes a RAB Ràdio.
L’especial dedicat al programa número 200 no va ser tant una celebració com un exercici de perspectiva. Al voltant dels micròfons es van reunir la directora del programa, Miriam Aymamí, el seu company de conducció, Leonardo Alvarado, el director de RAB Ràdio, Germà Capdevila, la coordinadora i productora general de l’emissora, Cristina Botey, i bona part dels col·laboradors que han anat donant forma a un espai que, setmana rere setmana, ha anat establint ponts entre Catalunya i Mèxic a través de la cultura, la història, la ciència, la literatura, el patrimoni, el medi ambient i el pensament crític.
L’emissió va servir per recordar els orígens d’un projecte que va néixer en plena pandèmia, inicialment només en format d’àudio, i que amb el temps ha sabut evolucionar sense perdre la seva identitat. La incorporació del vídeo, la consolidació de YouTube com a principal plataforma de distribució de RAB Ràdio i la fidelitat dels seus col·laboradors han fet créixer un programa que ha mantingut sempre una mateixa manera d’entendre la divulgació: rigorosa, però accessible; especialitzada, però propera.
Un dels programes més consolidats de RAB Ràdio
Durant la conversa, Germà Capdevila va explicar que Pensaveus Compartides es va situar molt aviat entre els programes més seguits de l’emissora i que, amb el pas del temps, s’ha mantingut de manera estable entre els continguts amb més audiència.
L’evolució del perfil dels espectadors també reflecteix el recorregut del projecte. Si en els primers anys la major part de l’audiència procedia de Mèxic i del conjunt del continent americà, avui una part molt important dels espectadors es troba a Catalunya i a Europa, fet que confirma la capacitat del programa per interessar tant els catalans de l’exterior com el públic del país.
Aquest creixement no respon, segons els participants, a cap fórmula secreta. Té més a veure amb una manera de treballar basada en la preparació acurada de cada emissió i en la voluntat de convertir cada entrevista en una conversa que convidi a pensar.
Leonardo Alvarado ho va resumir recordant que, encara que el programa reuneix especialistes de primer nivell, l’objectiu sempre ha estat fugir del llenguatge excessivament acadèmic i crear un espai on qualsevol espectador pugui aproximar-se a qüestions complexes amb naturalitat. Això ha permès abordar des de la història de l’exili català a Mèxic fins a les migracions japoneses, els pobles originaris, la geopolítica, la biodiversitat o la literatura, sense perdre mai el fil conductor de la reflexió compartida.
Una comunitat construïda programa rere programa
Si alguna idea va travessar tota la celebració va ser que Pensaveus Compartides és molt més que la suma dels seus presentadors. Historiadors, escriptors, investigadors, músics, antropòlegs, científics i divulgadors han anat configurant una comunitat que participa de manera desinteressada perquè comparteix un mateix objectiu: explicar millor la realitat.
Diversos col·laboradors van destacar que el programa els ha obligat a aprofundir en les seves investigacions, a preparar millor cada intervenció i, sobretot, a explicar temes sovint complexos a una audiència diversa, formada tant per espectadors mexicans com catalans. D’altres van subratllar que el projecte ha generat noves amistats i ha recuperat vincles personals que feia anys que s’havien perdut, convertint la ràdio en un autèntic punt de trobada.
Cristina Botey va posar en relleu una altra de les claus de l’èxit: la coherència. Des del primer programa, va explicar, Pensaveus Compartides ha mantingut una identitat molt definida tant en la tria dels temes com en el tractament visual i sonor, una línia editorial que ha permès consolidar una marca reconeixible dins la graella de RAB Ràdio.
El valor d’un patrimoni documental
La reflexió més profunda de tota la conversa, però, va arribar gairebé al final. Germà Capdevila va voler destacar un aspecte que, segons ell, sovint passa desapercebut mentre es treballa setmana rere setmana.
«Després de 200 programes heu creat un repositori de coneixement impressionant. D’aquí a cinc, deu o cinquanta anys, investigadors, estudiants o qualsevol persona interessada en aquests temes hi trobarà un compendi extraordinari, explicat amb un llenguatge modern, proper i accessible.»
És una definició que resumeix perfectament què representa avui Pensaveus Compartides. Sense buscar-ho expressament, el programa ha anat documentant una part molt significativa de les relacions entre Catalunya i Mèxic, recuperant testimonis que difícilment haurien quedat enregistrats en altres formats i preservant converses amb protagonistes que, en molts casos, expliquen episodis fonamentals de la història compartida entre tots dos països.
La mateixa idea va ser reforçada per diversos col·laboradors, que van recordar la importància de les sèries dedicades a l’exili català i republicà, als cinquanta anys de la fi del franquisme o a les diferents migracions que han configurat la societat mexicana contemporània. Sense pretendre-ho, moltes d’aquelles converses han acabat esdevenint documents de gran valor testimonial.
Potser aquest és el millor balanç que es pot fer després de dues-centes emissions. Més enllà de les desenes de milers de visualitzacions, de la fidelitat de l’audiència o del creixement constant del programa, Pensaveus Compartides ha aconseguit una fita molt més difícil: convertir la conversa pausada en patrimoni. En un moment dominat per la immediatesa, el programa ha demostrat que encara hi ha espai per escoltar, contextualitzar i preservar el coneixement. I és precisament aquesta mirada la que explica que, cinc anys després, continuï sent una de les propostes més sòlides i singulars de RAB Ràdio.
