Vuitanta professors de 25 països es reuniran a Barcelona en les 40es Jornades Internacionals per a Professorat de Català, en un moment en què el català consolida presència en 130 universitats del món i prepara nous projectes a Amèrica, Àsia i el Canadà
L’Institut Ramon Llull commemora aquest juliol quatre dècades d’internacionalització dels estudis catalans amb la celebració a Barcelona de les 40es Jornades Internacionals per a Professorat de Català, una cita que reunirà del 14 al 17 de juliol un total de 80 professors de 25 països. La trobada, que tindrà lloc principalment a la Universitat de Barcelona, servirà per reconèixer la trajectòria d’una xarxa acadèmica construïda al llarg de quaranta anys i, al mateix temps, per projectar els objectius de futur del català a les universitats del món.
Amb el lema “Ensenyar i aprendre en la diversitat”, les jornades volen ser un espai de reflexió sobre la docència del català com a llengua estrangera, però també una celebració d’un model que ha anat teixint complicitats internacionals, consolidant professorat, ampliant territoris i situant la llengua i la cultura catalanes dins circuits universitaris de gran prestigi.
Quaranta anys de construcció internacional
La commemoració posa en valor una feina iniciada als anys vuitanta, quan diversos organismes de la Generalitat van començar a donar suport a les universitats de fora del domini lingüístic on s’ensenyava català. Aquell esforç va permetre articular el que inicialment es va conèixer com a Xarxa Universitària d’Estudis Catalans a l’Exterior, actualment integrada dins la coneguda com a Xarxa Llull.
Des de la creació de l’Institut Ramon Llull l’any 2002, aquesta tasca ha passat a formar part d’una de les seves línies centrals d’acció. La directora de l’IRL, Anna Guitart, ha subratllat que l’aniversari reconeix una feina “importantíssima” iniciada als anys vuitanta i ha remarcat que, des que l’Institut n’assumí la competència, l’ensenyament del català a les universitats de fora del domini lingüístic s’ha convertit en una de les seves raons de ser i una prioritat estratègica.
Una xarxa clau per fer present la llengua catalana al món
Segons Guitart, la presència del català a les universitats internacionals fa créixer la llengua i la cultura catalanes, les promou i les manté vives fora dels seus espais naturals. També ha volgut reconèixer la feina del professorat, destacant-ne el compromís, l’estima i la dedicació com a elements imprescindibles per sostenir aquesta comunitat global.
La Xarxa Llull, integrada per aquest professorat, és avui un instrument clau de promoció internacional i arriba a 130 universitats de 30 països, de les quals 93 reben finançament directe de l’IRL. Aquest desplegament confirma que els estudis catalans han deixat de ser una presència puntual o simbòlica per esdevenir una estructura acadèmica consolidada i amb continuïtat.
El català, present en universitats de màxim prestigi
Les xifres del curs 2024-2025 reforcen aquesta idea d’expansió i consolidació. La xarxa compta amb 4.000 estudiants i 160 docents d’estudis catalans, i el català s’ensenya en 4 de les 10 primeres universitats del món segons el rànquing de Times Higher Education —Oxford, Cambridge, Stanford i Berkeley— i en 14 de les 50 primeres.
Aquestes dades no només tenen un valor quantitatiu, sinó també simbòlic. Situen els estudis catalans dins alguns dels espais acadèmics més influents del món i reforcen la seva legitimitat com a àmbit d’estudi amb projecció internacional.
Unes jornades per pensar la diversitat a l’aula
Les jornades internacionals incorporen des del 2025 un tema central de treball. Enguany, el focus se situarà en la diversitat i en les implicacions que té a l’hora d’ensenyar i aprendre català a les universitats de l’exterior. Especialistes de renom de les universitats de la Xarxa Vives abordaran qüestions com la diversitat funcional, la diversitat sexual i de gènere, l’impacte de les desigualtats socioeconòmiques i el valor de la diversitat lingüística.
El director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, Josep-Anton Fernàndez, ha defensat que la diversitat no és una circumstància externa, sinó el context natural de l’ensenyament del català al món. Segons la seva lectura, atendre aquesta realitat és també una responsabilitat vinculada a la preservació de la diversitat lingüística i a la voluntat de garantir un accés inclusiu i equitatiu a la llengua.
Aules de català com a espais segurs i inclusius
Fernàndez ha remarcat que l’objectiu és que tothom pugui accedir al català, independentment de la seva extracció socioeconòmica, i que les aules esdevinguin espais segurs per a tothom, tant pel que fa a la diversitat funcional com a les identitats sexuals i de gènere.
Aquesta mirada amplia el sentit de la docència de català a l’exterior: no es tracta només d’ensenyar una llengua, sinó de construir entorns d’aprenentatge que facin compatible la projecció internacional del català amb una pràctica educativa inclusiva i compromesa amb la pluralitat.
Una xarxa que també crea comunitat
Al llarg d’aquestes quatre dècades, les Jornades Internacionals per a Professorat de Català han servit per connectar talent, universitats i cultures a través de la llengua catalana. Han estat un espai per compartir coneixement i experiències, però també per teixir relacions personals i professionals duradores entre docents dispersos arreu del món.
Les jornades han itinerat per tot el territori catalanoparlant i s’han celebrat en ciutats com Palma, Andorra, Morella, Perpinyà, Girona, Gandia, Vic, Lleida, Castelló, Tarragona o València. Des del 2009, tenen lloc a universitats de la Xarxa Vives, amb qui el Ramon Llull manté una relació de col·laboració estreta.
Més enllà de les aules: certificats, estades i congressos
La tasca de l’IRL no es limita a la docència universitària. El curs passat es van organitzar 3 estades lingüístiques d’estiu amb 90 estudiants de 20 països, 3 seminaris de professionalització amb 50 estudiants de 6 països, 61 activitats culturals a 16 països i 6 congressos d’associacions internacionals de catalanística.
A més, com a organisme oficial d’avaluació i certificació de coneixements de català, l’Institut Ramon Llull ha atorgat 790 certificats en 74 localitats d’examen de 28 països, amb 1.185 persones presentades. Aquestes xifres mostren fins a quin punt la projecció exterior del català es construeix també a través de dispositius de continuïtat, acreditació i especialització.
Nous centres, noves ciutats, nous horitzons
Entre les iniciatives més destacades del curs 2026-2027 hi ha l’obertura del Pôle d’études catalanes a la Université de Montréal, que es convertirà en el cinquè centre d’estudis catalans del món i en el primer fora d’Europa. També està previst l’inici de la docència a Pequín, l’ampliació a Edimburg, la represa a Grenoble i la futura incorporació de noves seus com Yale University, la Università degli Studi di Udine o la Universidad Nacional Abierta y a Distancia de Colòmbia.
Paral·lelament, es vol consolidar projectes a Tolosa de Llenguadoc i Salamanca, impulsar noves càtedres en col·laboració amb la North American Catalan Society, Berkeley i la Université de Mons, i donar continuïtat a la convocatòria de beques doctorals en estudis catalans.
El català, llengua de futur
Per als pròxims anys, l’objectiu de l’Institut Ramon Llull és clar: consolidar la xarxa i fer-la créixer. Aquesta expansió s’ha fixat en tres àrees estratègiques: l’Amèrica Llatina —amb països com l’Argentina, Colòmbia, Perú o el Brasil—, els països àrabs —com el Marroc o Egipte— i Àsia, especialment la Xina, l’Índia i Corea.
També es vol ampliar l’oferta per a estudiants, amb més places a les estades d’estiu, nous formats de cursos d’especialització i noves eines de virtualitat, com el curs asíncron de nivell A1, que ja compta amb 30 inscrits. Tot plegat forma part d’una estratègia que entén el català no com una llengua de resistència, sinó com una llengua de futur, amb capacitat de créixer, projectar-se i generar comunitat més enllà de les seves fronteres naturals.
