La nova plaça de les Glòries de Barcelona, El Plà de l’Italià de Berga i El Pati Interior d’Inca han estat seleccionats en un certamen europeu que reivindica l’urbanisme verd, la reutilització i l’accessibilitat
Catalunya ha situat tres projectes entre els 25 seleccionats del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2026, un dels reconeixements de referència en l’àmbit de l’urbanisme i la transformació de l’espai públic. Les iniciatives escollides són la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, El Plà de l’Italià de Berga i El Pati Interior d’Inca, tres intervencions que exemplifiquen algunes de les grans línies que han marcat aquesta edició del premi: les solucions basades en la natura, la reutilització d’infraestructures existents i l’accessibilitat universal.
La selecció confirma la bona presència catalana en un certamen que posa el focus en projectes capaços de repensar l’espai públic des d’una mirada contemporània, sostenible i socialment inclusiva.
Barcelona, Berga i Inca, a l’aparador europeu
Dels tres projectes seleccionats, el més emblemàtic és probablement la transformació de la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, signada per AgenceTER, Ana Coello Paisatge i Arquitectura i Meta Engineering – Quadrante. La intervenció ha convertit un dels grans nusos urbans de la ciutat en un espai de centralitat renovada, amb més presència verda i una nova relació entre mobilitat, ús ciutadà i paisatge.
Al costat de Barcelona, també han estat reconeguts El Plà de l’Italià, a Berga, obra de Xavier Martin Fontbote, Guillem Bigas Comas, Guillem Canudas Gorgas i Miquel Arias Costa, i El Pati Interior, a Inca, signat per Flexo Arquitectura. La triple presència evidencia la diversitat territorial i d’escala de les propostes escollides.
Un premi que mira cap a la ciutat del futur
Els 25 projectes seleccionats en aquesta edició reflecteixen un compromís compartit amb noves maneres d’entendre l’espai públic. El jurat ha valorat especialment les intervencions que incorporen naturalesa, que reaprofiten estructures ja existents en comptes d’apostar per l’obra nova indiscriminada i que posen l’accessibilitat al centre del disseny urbà.
Aquesta mirada situa el premi no només com un reconeixement arquitectònic o urbanístic, sinó també com un observatori de les tendències que marquen la transformació de les ciutats europees.
El jurat ja ha fet la primera tria
La selecció s’ha decidit després de la reunió celebrada els dies 2 i 3 de juliol per un jurat internacional presidit per l’arquitecta Eva Prats i integrat per Angelika Fitz, Monika Konrad, Inês Lobo, Bas Smets i Philip Ursprung, amb Lluís Ortega com a secretari.
Aquests 25 projectes passaran a formar part tant del catàleg de l’edició com de l’Arxiu del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, un recurs en línia que recopila les millors intervencions presentades al certamen des que es va crear.
Pròxima parada: els cinc finalistes
El procés encara no s’ha acabat. D’entre els 25 seleccionats, el jurat n’escollirà cinc finalistes, que es donaran a conèixer el 9 de setembre. Posteriorment, el 14 d’octubre, els equips finalistes presentaran públicament els seus projectes al CCCB, en una sessió oberta davant del jurat.
Després d’aquestes exposicions, el jurat designarà el projecte guanyador, que es farà públic el 15 d’octubre durant la cerimònia de lliurament dels premis, també al CCCB.
Catalunya reforça la seva presència en el debat urbà europeu
La presència de tres projectes catalans entre els 25 seleccionats reforça el pes de Catalunya en el debat europeu sobre el futur de les ciutats i de l’espai públic. Més enllà del resultat final del premi, la selecció ja situa aquestes intervencions en un aparador internacional que reconeix les propostes més rellevants del continent.
És també una manera de visibilitzar que des de Catalunya s’estan impulsant projectes urbans capaços de dialogar amb els grans reptes actuals: la sostenibilitat, la qualitat de vida, la inclusió i la redefinició dels espais compartits.
