El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, defensa als MedCat Days que la Mediterrània ha deixat de ser una simple política de veïnatge per esdevenir una prioritat geopolítica i reclama una governança que incorpori plenament els territoris.
La segona jornada dels MedCat Days ha posat aquest divendres el focus en el futur del Pacte per la Mediterrània i en la manera de transformar els grans objectius polítics en accions concretes. En la inauguració de la jornada, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha defensat que la Mediterrània ha recuperat una centralitat estratègica per a Europa i ha advertit que l’èxit del Pacte dependrà de la capacitat d’implicar les regions en la seva aplicació.
Al costat del secretari general en funcions de la Unió per la Mediterrània, Fadi Hajali, la presidenta de l’Assemblea de Còrsega, Marie-Antoinette Maupertuis, i el president d’ASCAME i de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, Duch ha insistit que els territoris són els espais on les polítiques europees acaben transformant —o no— la vida de la ciutadania.
La presidenta de l’Assemblea de Còrsega, Marie-Antoinette Maupertuis, també ha defensat la necessitat d’enfortir la cooperació entre les regions mediterrànies i de consolidar una governança més propera al territori per afrontar reptes compartits com la cohesió, el desenvolupament sostenible i l’estabilitat de la regió. En la seva intervenció ha coincidit amb Duch a assenyalar que el futur del Pacte dependrà de la capacitat de convertir els compromisos polítics en actuacions concretes.
La Mediterrània torna al centre de l’agenda europea
En la seva intervenció, el conseller ha assegurat que Europa es juga avui bona part de la seva seguretat, la seva economia, la seva estabilitat i la seva projecció internacional a la Mediterrània. Els conflictes oberts a l’Orient Mitjà, la inestabilitat al nord d’Àfrica i al Sahel, la competència entre grans potències, els reptes energètics, les rutes comercials, el canvi climàtic i les transformacions demogràfiques, ha dit, demostren que el futur europeu “no es decideix només a l’est, sinó també al sud”.
Segons Duch, aquesta nova realitat ha fet que la Mediterrània deixi de ser considerada únicament una política de veïnatge per convertir-se en una autèntica prioritat geopolítica. En aquest sentit, ha recordat que l’aprovació del Pacte per la Mediterrània l’any passat va significar el retorn d’aquesta regió al centre de l’agenda europea, però ha advertit que ara arriba la fase més determinant: desplegar-lo amb mesures concretes i recursos suficients.
“Els pactes es jutgen per la seva implementació. La història els jutja pels seus resultats.”
Jaume Duch
Del document polític a les polítiques que transformen la vida de les persones
Per al conseller, el principal repte ja no és definir nous objectius, sinó construir una governança capaç de convertir-los en transformacions reals. Aquesta governança, ha defensat, només serà efectiva si incorpora plenament les regions i els governs territorials, que són els qui acaben executant les polítiques sobre el terreny.
Ha explicat que durant molts anys Europa ha abordat la Mediterrània des d’una perspectiva centrada gairebé exclusivament en els riscos: la migració, la seguretat, la inestabilitat o les emergències. Sense restar importància a aquests reptes, ha advertit que seria un error limitar-se a aquesta mirada.
“La Mediterrània també és talent, innovació, emprenedoria, economia blava, connectivitat, universitats, cultura, recerca i una extraordinària capacitat de generar prosperitat compartida”, ha afirmat. Per això, considera que el Pacte només desplegarà tot el seu potencial si aconsegueix combinar estabilitat i oportunitats de desenvolupament.
Les regions aporten coneixement, proximitat i capacitat d’execució
El conseller ha insistit que les oportunitats no neixen als documents, sinó als territoris. És allà, ha explicat, on es desenvolupen les polítiques de logística, de gestió de l’aigua, de protecció civil, de transició energètica, de formació, d’innovació o d’adaptació al canvi climàtic. També és als territoris on les estratègies europees es converteixen en polítiques públiques i on es comprova si aquestes realment milloren la vida de les persones.
Per aquest motiu, Duch ha rebutjat que les regions reclamin un paper més rellevant per una qüestió competencial. Segons ha afirmat, ho fan perquè aporten coneixement, experiència, capacitat d’execució i una proximitat que cap altra institució pot substituir. “La governança multinivell no és un principi teòric; és una condició perquè el Pacte funcioni”, ha resumit.
També ha assenyalat que els futurs plans d’aplicació del Pacte haurien d’anar més enllà del seguiment administratiu i convertir-se en eines per escoltar els territoris, identificar bones pràctiques, incorporar indicadors d’impacte i reforçar aquells projectes que generin valor real a totes dues ribes de la Mediterrània.
“La Mediterrània és una comunitat de responsabilitats compartides.”
Jaume Duch
Catalunya defensa una cooperació arrelada al territori
Durant el discurs, Duch ha vinculat aquesta visió amb l’estratègia mediterrània de la Generalitat, basada en la cooperació entre governs, universitats, centres de recerca, empreses, municipis i societat civil. Segons ha explicat, la cooperació és més sòlida quan arrela al territori i és capaç de generar relacions de confiança duradores entre els diferents actors.
En aquest context, també ha reivindicat el paper de la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona, com una institució que al llarg dels anys ha demostrat la seva capacitat per crear espais de diàleg, facilitar consensos i impulsar projectes compartits. En un escenari internacional cada vegada més fragmentat, ha assegurat que aquesta funció és avui més necessària que mai.
“Les regions mediterrànies han de tenir un paper protagonista en la construcció del futur de la Mediterrània.”
Marie-Antoinette Maupertuis
Un Pacte que es mesurarà pels seus resultats
En la recta final de la seva intervenció, Duch ha subratllat que el veritable èxit del Pacte no dependrà del nombre de reunions celebrades ni dels documents aprovats, sinó de la seva capacitat per generar oportunitats per als joves, reforçar la competitivitat dels territoris, protegir els recursos naturals, accelerar la transició ecològica, estimular la innovació i construir societats més estables i resilients.
El conseller ha conclòs recordant que, durant segles, la Mediterrània va ser un espai de trobada entre continents, pobles i civilitzacions, i ha defensat que avui pot tornar a exercir aquest paper si les institucions són capaces de convertir la responsabilitat compartida en accions concretes. “El futur de la Mediterrània també s’escriurà des dels nostres territoris, allà on Europa deixa de ser una idea i es converteix en una experiència compartida”, ha afirmat, convençut que és precisament en aquest terreny on el Pacte es jugarà el seu veritable èxit.
