Les jornades internacionals MedCat Days reuneixen a Barcelona institucions europees, governs, experts i representants de les dues ribes mediterrànies.
El Recinte Modernista de Sant Pau s’ha convertit aquest dijous en l’epicentre del debat sobre el futur de la Mediterrània amb l’inici dels MedCat Days 2026, unes jornades que, durant dos dies, reuneixen responsables polítics, institucions europees, governs regionals, centres de recerca, universitats i representants de la societat civil per analitzar com ha d’evolucionar la cooperació euromediterrània. RAB Ràdio segueix des de Barcelona aquesta setena edició, marcada per un context geopolític especialment complex i per l’entrada en una nova fase del Pacte per la Mediterrània impulsat per la Comissió Europea.
La sessió inaugural ha deixat un missatge compartit entre els principals ponents: la Mediterrània necessita passar de les declaracions a l’acció. El nou Pacte per la Mediterrània, aprovat enguany, ofereix un marc polític renovat, però el seu èxit dependrà de la capacitat d’implicar tots els actors del territori i de traduir les prioritats acordades en polítiques amb impacte real.
Jaume Duch: “El moment d’incidir en l’agenda mediterrània és ara”
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha inaugurat oficialment les jornades reivindicant el paper que els MedCat Days han adquirit durant els darrers anys com a espai de trobada entre institucions i territoris de les dues ribes de la Mediterrània.
Duch ha recordat que, si fa només un any el Pacte per la Mediterrània encara es trobava en fase de debat, avui ja disposa d’un pla d’acció que es revisarà aquesta mateixa tardor. Segons el conseller, aquest calendari converteix les jornades en una oportunitat perquè les propostes que hi sorgeixin puguin influir directament en les decisions que adoptarà la Comissió Europea durant els pròxims mesos.
El titular d’Acció Exterior ha insistit que les regions i les autoritats locals han de deixar de ser simples actors consultius per convertir-se en protagonistes d’una autèntica governança multinivell. En la seva opinió, els governs més pròxims a la ciutadania aporten coneixement, experiència i capacitat d’implementació imprescindibles per afrontar reptes compartits com el canvi climàtic, la gestió migratòria, la cooperació econòmica o la seguretat.
“Les jornades no són una oportunitat simbòlica; són una oportunitat real d’incidir en el procés.”
Jaume Duch
També ha defensat que la diplomàcia territorial s’ha consolidat com un complement necessari de la diplomàcia dels estats i ha reclamat que el pròxim marc financer pluriennal de la Unió Europea reforci els recursos destinats als programes de cooperació mediterrània.
En aquest context, Duch ha subratllat el paper que pot exercir Catalunya gràcies a la seva xarxa institucional, a l’experiència acumulada per l’Institut Europeu de la Mediterrània i a l’acord de col·laboració signat recentment amb la Unió per la Mediterrània, que reforça encara més el posicionament internacional de Barcelona.
Una Mediterrània marcada pels grans reptes globals
Els discursos inaugurals han coincidit a descriure una Mediterrània molt diferent de la que va donar origen al Procés de Barcelona fa tres dècades.
Les guerres a Gaza i al Pròxim Orient, les tensions geopolítiques, els moviments migratoris, els efectes del canvi climàtic, la transició energètica o les desigualtats socials configuren un escenari que obliga a replantejar la cooperació regional.
Per als participants, aquests desafiaments ja no poden abordar-se de manera sectorial, sinó que exigeixen una resposta coordinada que impliqui institucions europees, governs estatals, regions, ciutats, empreses, universitats i societat civil.
La Unió per la Mediterrània aposta per una cooperació orientada als resultats
La secretària general adjunta de la Unió per la Mediterrània, Mariam Diallo, ha defensat que els mecanismes tradicionals de cooperació han quedat superats per una realitat molt més interconnectada.
Segons ha explicat, qüestions com el clima, l’energia, les migracions o el desenvolupament econòmic ja no poden tractar-se de manera independent perquè s’influeixen mútuament. Per això, ha afirmat que la cooperació mediterrània ha de centrar-se cada vegada més en reforçar la resiliència, l’estabilitat i la competitivitat de tota la regió.
Diallo ha posat com a exemple la Blue Mediterranean Partnership, una iniciativa que ja ha mobilitzat més de mil milions d’euros per impulsar projectes vinculats a l’economia blava sostenible.
“La cooperació ja no es jutja per les converses que iniciem, sinó pels resultats que aconseguim junts.”
Mariam Diallo, secretària general adjunta de la Unió per la Mediterrània
La responsable de la Unió per la Mediterrània també ha remarcat que el nou Pacte només tindrà èxit si és percebut com una agenda compartida per tots els països mediterranis i no únicament com una iniciativa impulsada des de Brussel·les. En aquest sentit, ha defensat el paper de la Unió per la Mediterrània com l’espai on els 43 estats membres poden construir consensos i coordinar les prioritats comunes.
El seu missatge final ha resumit bona part de l’esperit de les jornades: avui la cooperació internacional no es mesura pel nombre de reunions que s’organitzen, sinó pels resultats que és capaç d’obtenir.
Del pacte a l’impacte
El president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Senén Florensa, ha reivindicat Barcelona com una de les capitals històriques del diàleg euromediterrani des del Procés de Barcelona de 1995 i ha defensat que Catalunya ha construït tradicionalment la seva vocació europea des de la Mediterrània.
Florensa ha explicat que l’IEMed ha participat activament durant els darrers mesos en les consultes internacionals que han contribuït a definir el nou Pacte per la Mediterrània, amb trobades celebrades a Brussel·les, Rabat, el Caire i Xipre.
“La Mediterrània no necessita només nous instruments, sinó també una nova manera de col·laborar.”
Senén Florensa, president executiu de l’IEMed
La principal conclusió, ha afirmat, és que la regió necessita menys estructures noves i més capacitat per treballar conjuntament. Per això ha reivindicat el paper dels governs regionals, de les ciutats i de la cooperació descentralitzada com a peces essencials de la nova governança mediterrània.
El responsable de l’IEMed ha resumit aquest objectiu amb una expressió que s’ha repetit durant la jornada: cal passar “del pacte a l’impacte”, convertint els compromisos polítics en actuacions concretes sobre el territori.
Una oportunitat per reforçar la cooperació mediterrània
En la mateixa línia, el secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha defensat que la Mediterrània constitueix un eix estratègic de la política exterior de l’Estat i que la cooperació entre les dues ribes és avui més necessària que mai davant l’actual escenari internacional.
Sampedro ha assenyalat que el nou Pacte per la Mediterrània ofereix un marc flexible que haurà d’anar adaptant-se periòdicament a través del seu pla d’acció i ha remarcat que el seu èxit dependrà d’una governança oberta, inclusiva i basada en la corresponsabilitat entre tots els actors implicats.
“Si aspirem a un futur de pau i estabilitat, l’hem de construir conjuntament; i si aspirem a la prosperitat, aquesta ha de ser compartida.”
Fernando Sampedro, secretari d’Estat per a la Unió Europea
També ha subratllat que la implementació del Pacte ha de comptar amb el suport de les institucions europees, la Unió per la Mediterrània, les autoritats regionals i locals, les organitzacions internacionals, el món acadèmic i el sector privat.
Els MedCat Days continuaran aquest divendres amb una segona jornada dedicada al debat polític sobre el futur del Pacte per la Mediterrània i les seves primeres línies d’actuació, en un moment en què les conclusions d’aquestes trobades poden contribuir a definir les prioritats de la política mediterrània de la Unió Europea durant els pròxims anys.
