El nou Món Digital de RAB analitza les eines d’intel·ligència artificial que ja escriuen codi, la desaparició progressiva dels videojocs físics i els robots que comencen a assumir tasques cada vegada més complexes.
La intel·ligència artificial ja no és només una eina capaç de respondre preguntes o generar textos. Cada setmana apareixen noves aplicacions que acceleren el desenvolupament de programari, automatitzen processos i obren la porta a professions que fins fa poc semblaven reservades als especialistes. Paral·lelament, la robòtica continua avançant amb nous usos en la indústria, l’agricultura o els serveis, mentre el sector dels videojocs viu un canvi que pot marcar tota una generació de jugadors: la desaparició del format físic.
Aquestes han estat algunes de les qüestions centrals del nou episodi de Món Digital, amb Carles Mateo i Germà Capdevila, que aquesta setmana han incorporat una convidada molt especial: Jèssica Ayala, escriptora, artista, professora d’anglès i estudiant d’un màster en intel·ligència artificial.
Programar en llenguatge natural ja és una realitat
Una de les primeres novetats del programa és l’arribada de Claude Design, una eina que complementa Claude Code i que permet crear dissenys, prototips i interfícies simplement explicant què es vol obtenir.
Carles Mateo explica que aquesta tecnologia facilita tot el procés de desenvolupament perquè el disseny es pot integrar directament al codi sense necessitat de reconstruir-lo manualment. És una evolució del que es coneix com a live coding, és a dir, programar descrivint el resultat desitjat amb llenguatge natural mentre la intel·ligència artificial s’encarrega d’escriure el codi.
Una porta d’entrada per a nous perfils
La presència de Jèssica Ayala il·lustra perfectament aquest canvi. Tot i provenir d’un entorn creatiu i humanístic, explica que sempre havia tingut curiositat per la programació, però que la barrera tècnica li havia impedit fer-hi el pas.
L’aparició d’aquestes eines li ha canviat completament la perspectiva. Quan va començar el seu màster, al setembre del 2025, Claude Code pràcticament acabava de néixer. En pocs mesos, assegura, la seva evolució ha estat espectacular fins al punt de convertir-se en una de les plataformes més potents per desenvolupar programari.
Segons explica, poder expressar-se en llenguatge natural i obtenir codi funcional li ha permès començar a crear projectes sense haver d’aprendre tots els llenguatges de programació des de zero, sempre amb una bona orientació tècnica. Carles Mateo avança, fins i tot, que la setmana vinent mostraran alguns dels projectes que ha desenvolupat gràcies a aquestes eines.
Claude recupera un dels seus models més avançats
El programa també comenta la reobertura de Claude Opus 4.5, un model que havia deixat d’estar disponible per a molts usuaris després que les autoritats nord-americanes alertessin dels riscos que pogués ser utilitzat amb finalitats malicioses, especialment en l’àmbit de la ciberseguretat o la creació de compostos químics perillosos.
Segons explica Carles Mateo, el servei ha tornat a estar disponible incorporant noves mesures de seguretat. Quan detecta consultes sensibles, deriva automàticament les respostes cap a un model inferior que incorpora filtres molt més estrictes.
Sony posa data al final del videojoc físic
Un altre dels grans debats del programa arriba de la mà de Sony, que ha anunciat que a partir del 2028 deixarà de comercialitzar videojocs en format físic per apostar exclusivament per les descàrregues digitals.
La decisió ha provocat preocupació entre botigues especialitzades i col·leccionistes. Carles Mateo recorda que els videojocs físics no només tenen un valor sentimental o cultural, sinó que també permeten la revenda i l’intercanvi, un mercat que desapareix quan totes les compres queden vinculades a un compte digital.
El debat sobre la propietat digital
La conversa posa sobre la taula una qüestió que afecta també llibres, música o pel·lícules: quan es compra un contingut digital, realment és propietat del comprador?
Mateo recorda casos en què empreses han retirat continguts de les seves plataformes i, fins i tot, els han eliminat dels dispositius dels usuaris. Això obre un debat sobre els drets dels consumidors en un ecosistema cada vegada més digitalitzat.
Jèssica Ayala admet que, en general, prefereix la comoditat de les plataformes digitals, però reconeix que encara hi ha excepcions. Explica que va adquirir en format físic la preqüela del clàssic Simon the Sorcerer, una de les seves aventures gràfiques preferides, perquè l’edició incloïa un llibre d’il·lustracions i materials de col·leccionista que considera part de l’experiència del joc.
