L’Institut Ramon Llull posarà en marxa aquest setembre un nou Pol d’Estudis Catalans a la Universitat de Montreal, el primer centre d’aquestes característiques fora d’Europa.
L’Institut Ramon Llull farà un nou pas en la internacionalització dels estudis catalans amb la inauguració, aquest setembre, del Pol d’Estudis Catalans de la Universitat de Montreal, al Quebec. Es convertirà en el cinquè centre d’aquest tipus impulsat per la institució i, alhora, en el primer que s’estableix fora del continent europeu.
El nou espai s’afegirà als centres ja consolidats de Londres, París, Siena i Poznan. Com aquests, formarà part de l’estructura universitària i desenvoluparà una programació estable tant en l’àmbit acadèmic com en el cultural, amb congressos, seminaris, conferències, presentacions i altres activitats destinades a donar projecció internacional a la llengua i la cultura catalanes.
L’Amèrica Llatina, l’Àsia i el món àrab, els nous objectius
El director de l’àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, Josep-Anton Fernàndez, ha explicat que l’organisme vol reforçar la seva presència en territoris on encara hi ha marge de creixement.
Entre les prioritats hi ha l’expansió a l’Amèrica Llatina, diversos països asiàtics i el món àrab. En el cas de l’Àsia, el Llull ja ha recuperat el lectorat de català creat el 2015 a Pequín i estudia noves implantacions en altres ciutats de la Xina, així com a l’Índia i Corea.
Pel que fa al món àrab, l’estratègia passa especialment pel Marroc, per la proximitat i els vincles existents amb Catalunya, i també per Egipte, considerat un dels principals centres editorials del món àrab.
Nous estudis de català en universitats internacionals
L’Institut Ramon Llull també preveu ampliar la seva xarxa docent amb noves incorporacions durant els pròxims cursos. Entre les actuacions previstes hi ha l’ampliació de l’oferta a Edimburg, la recuperació dels estudis a Grenoble i la posada en marxa de nous lectorats a la Universitat Yale, als Estats Units; la Università degli Studi di Udine, a Itàlia, i la Universidad Nacional Abierta y a Distancia (UNAD), a Colòmbia.
Una xarxa present a 130 universitats de 30 països
Actualment, la Xarxa Llull arriba a 130 universitats distribuïdes en una trentena de països. D’aquestes, 93 reben suport econòmic de l’Institut Ramon Llull per impartir estudis de llengua i literatura catalanes.
La presència acadèmica del català també destaca per la seva implantació en centres de referència mundial. Entre les universitats que formen part de la xarxa hi ha quatre de les deu més prestigioses segons els principals rànquings internacionals —Oxford, Cambridge, Stanford i Berkeley—, així com catorze de les cinquanta primeres.
Cada curs, prop de 4.000 estudiants segueixen assignatures de català arreu del món.
Any d’aniversaris per als estudis catalans
Aquest 2026 coincideix amb diverses efemèrides destacades per a la projecció internacional del català. Es commemoren els 100 anys dels estudis catalans a Liverpool, els 50 anys de la seva implantació a Roma i Venècia, els 20 anys de la Càtedra Joan Coromines de Chicago i el desè aniversari del grau de Llengua i Literatura Catalanes a Brno, a la República Txeca.
L’any vinent també se celebrarà el mig segle del Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona de París.
Les Jornades Internacionals reuniran professorat de 25 països
Del 14 al 17 de juliol, l’edifici històric de la Universitat de Barcelona acollirà la 40a edició de les Jornades Internacionals per a Professorat de Català, una trobada que reunirà una vuitantena de docents procedents de 25 països.
Amb el lema “Ensenyar i aprendre en la diversitat”, les jornades serviran per compartir experiències docents, analitzar noves metodologies i reflexionar sobre els reptes de l’ensenyament del català com a llengua estrangera.
La directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, ha destacat que arribar a la quarantena edició és una mostra de la consolidació dels estudis catalans a les universitats internacionals. Tot i admetre les dificultats que travessen les humanitats i els estudis de llengües en molts sistemes universitaris, considera que la continuïtat i el creixement de la xarxa evidencien la bona salut de l’ensenyament del català fora del domini lingüístic català.
