Antoni Montserrat analitza a secció Context del programa Connexió de RAB Ràdio les afirmacions que qüestionen el cens electoral i explica per què és fals vincular la regularització d’immigrants o la Llei de Memòria Democràtica amb una suposada manipulació dels resultats electorals
El vot dels ciutadans residents a l’exterior ha tornat a situar-se al centre del debat polític. Diverses declaracions i missatges difosos durant els darrers dies han posat en dubte la transparència del cens electoral, assegurant que la regularització extraordinària d’immigrants i les nacionalitats concedides en virtut de la Llei de Memòria Democràtica podrien alterar els resultats de futures eleccions.
A la secció Context del programa de RAB Ràdio Connexió, Antoni Montserrat analitza aquestes afirmacions i defensa que es tracta d’una lectura que barreja conceptes diferents i que no es correspon amb el funcionament real dels procediments administratius ni del sistema electoral.
Regularització no és nacionalitat
Un dels primers aspectes que Montserrat aclareix és la diferència entre regularitzar una situació administrativa i obtenir la nacionalitat.
La regularització extraordinària aprovada pel govern espanyol permet que determinades persones que ja resideixen a l’Estat puguin obtenir un permís de residència si compleixen els requisits establerts. Aquest procés, però, no comporta automàticament l’accés a la nacionalitat ni al dret de vot.
Només després de diversos anys de residència legal —i sempre que es compleixin altres condicions previstes per la legislació— aquestes persones podrien iniciar un procediment per sol·licitar la nacionalitat espanyola.
Què preveu la Llei de Memòria Democràtica?
La conversa també aborda la coneguda popularment com a llei de nets, incorporada dins la Llei de Memòria Democràtica.
Montserrat recorda que aquesta norma no concedeix la nacionalitat de manera indiscriminada, sinó que estableix uns supòsits molt concrets. Entre ells hi ha els fills i nets de persones exiliades durant la Guerra Civil i el franquisme, els descendents de dones que van perdre la nacionalitat en casar-se amb un estranger abans de la Constitució de 1978 i alguns descendents de persones que ja s’havien acollit a la Llei de Memòria Històrica de 2007.
Cada expedient, recorda, requereix documentació acreditativa i una tramitació individual.
Nacionalitat i dret de vot tampoc no són el mateix
Un altre dels punts que sovint genera confusió és el procés posterior a l’obtenció de la nacionalitat.
Rebre la nacionalitat espanyola no implica quedar automàticament inscrit al cens electoral de residents absents. Per poder votar des de l’exterior cal completar altres tràmits administratius davant del consolat corresponent.
A més, moltes de les persones que demanen la nacionalitat ho fan principalment per disposar d’un passaport europeu, facilitar la mobilitat internacional o recuperar un vincle familiar amb els seus avantpassats, i no necessàriament amb la voluntat de participar activament en la política espanyola.
Una pràctica habitual a Europa
Durant la conversa també es posa el focus en la comparació internacional.
Segons explica Antoni Montserrat, molts estats europeus mantenen polítiques destinades a facilitar la recuperació de la nacionalitat als descendents dels seus emigrants, especialment en un context marcat per l’envelliment demogràfic i la baixa natalitat.
França, Portugal, Alemanya, Luxemburg o Itàlia disposen o han disposat de sistemes similars, encara que alguns països han introduït modificacions per limitar-ne l’abast després de detectar un creixement molt elevat de les sol·licituds.
El gran repte continua sent votar
Per a Montserrat, el debat polític actual corre el risc de desviar l’atenció del problema real.
«El problema dels residents a l’exterior no és manipular les eleccions; el problema continua sent poder votar amb normalitat», resumeix durant l’entrevista.
Les dificultats burocràtiques, els terminis ajustats, els retards en l’arribada de la documentació electoral i els obstacles administratius continuen limitant la participació de molts ciutadans que resideixen fora de l’Estat.
La FIEC abordarà la qüestió
Davant aquesta situació, la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) preveu debatre aquesta qüestió durant la seva Assemblea General Oberta.
L’objectiu és analitzar les conseqüències dels discursos que qüestionen el vot exterior i defensar el dret dels catalans residents fora del país a participar en els processos democràtics amb totes les garanties.
En un moment en què la desinformació circula amb facilitat, la conversa posa de manifest la importància de diferenciar entre opinió i dades verificables. I recorda que, més enllà dels titulars, entendre com funcionen realment els procediments administratius és imprescindible per evitar que les fake news acabin condicionant el debat públic.
