L’entitat sosté que la reforma pactada el 2022 no ha complert les expectatives i alerta que, quatre anys després, el català tot just ronda el 3% dels catàlegs disponibles, amb obligacions de finançament que considera del tot insuficients
Plataforma per la Llengua ha fet un balanç molt crític de la reforma de la llei audiovisual espanyola del 2022 i assegura que el resultat per al català ha estat un autèntic “fiasco”. Quatre anys després de l’aprovació de la norma, l’entitat considera que les mesures pactades per incrementar la presència de la llengua catalana a les plataformes audiovisuals han fracassat i que el salt aconseguit és molt inferior al que s’havia promès.
Segons les dades del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que cita l’entitat, el català ha passat de representar menys de l’1% del catàleg de les plataformes a situar-se ara al voltant del 3%. Entre les grans plataformes internacionals, Amazon Prime Video supera el 9%, mentre que en l’àmbit estatal Filmin destaca com l’excepció més clara, amb més del 20% del seu catàleg disponible en català.
Un creixement que l’entitat considera clarament insuficient
La crítica de Plataforma per la Llengua no se centra només en la lentitud del progrés, sinó en la distància entre les expectatives polítiques generades el 2022 i els resultats efectius obtinguts fins ara. L’entitat considera que passar d’una presència gairebé testimonial a una quota del 3% no es pot presentar com un èxit, sobretot si es té en compte que la reforma es va vendre com una eina per reforçar de manera visible el català en l’ecosistema audiovisual digital.
Aquesta lectura apunta a una decepció doble: per una banda, perquè el català continua ocupant un espai molt marginal dins l’oferta de les grans plataformes; per l’altra, perquè la norma no ha aconseguit generar una dinàmica de creixement prou robusta per canviar de debò el panorama.
El finançament en català, també sota mínims
L’entitat denuncia igualment que les obligacions de finançament de producció audiovisual en català previstes a la llei són “clarament insuficients”. Segons recorda, la normativa obliga les plataformes internacionals a destinar una part dels seus ingressos a finançar producció europea, però reserva al català —sumat al valencià, que la CNMC computa separadament— només el 0,3% de la facturació obtinguda al mercat espanyol.
Per a Plataforma per la Llengua, aquesta proporció és massa baixa per tenir un impacte real sobre la producció en català i perpetua un desequilibri estructural amb el castellà, que continua acaparant la gran majoria dels recursos disponibles.
Un llargmetratge en català davant catorze en castellà
Per il·lustrar la magnitud d’aquest desequilibri, l’entitat ha fet un càlcul a partir de la facturació de Netflix el 2025. Segons els seus números, l’obligació legal vinculada al català equivaldria aproximadament a 2,4 milions d’euros anuals, és a dir, una quantitat semblant al pressupost necessari per produir un únic llargmetratge de pressupost moderat. En canvi, les obligacions equivalents per a la producció en castellà s’enfilarien fins als 35,4 milions anuals, l’equivalent aproximat a catorze llargmetratges.
Aquesta comparació reforça el diagnòstic de l’entitat: la reforma no només no ha resolt la manca de presència del català a les plataformes, sinó que tampoc no ha generat una base econòmica prou sòlida per impulsar una producció pròpia capaç de revertir aquesta situació.
El gran compromís pendent: cap acord d’autoregulació
Un dels punts que Plataforma per la Llengua considera més greus és l’incompliment d’un dels compromisos centrals assumits pel govern espanyol durant la tramitació parlamentària de la llei. La disposició addicional corresponent establia que, en un termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la norma, s’havia de signar un acord d’autoregulació amb les plataformes internacionals per incrementar la disponibilitat d’obres doblades i subtitulades en les llengües oficials diferents del castellà.
Segons denuncia l’entitat, aquest acord no només no s’ha arribat a tancar, sinó que ni tan sols s’hauria arribat a negociar de manera efectiva. La mateixa Plataforma assegura que l’àrea específica creada dins la CNMC per desenvolupar aquest compromís ni tan sols s’havia constituït dos anys després d’haver vençut el termini legal previst.
Una llei que no ha canviat el paisatge audiovisual
Amb aquest balanç, Plataforma per la Llengua vol deixar clar que la reforma del 2022 no ha alterat substancialment la situació del català dins les plataformes. Tot i alguns avenços puntuals i excepcions rellevants, com Filmin o la millora d’Amazon Prime Video, el panorama general continua marcat per una presència molt baixa de la llengua i per una arquitectura legal que l’entitat considera massa feble per corregir el desequilibri.
En aquest sentit, el missatge que llança és inequívoc: quatre anys després, el català continua molt lluny d’haver guanyat un espai normalitzat en l’audiovisual digital i la llei que havia de revertir-ho ha acabat, segons la seva lectura, molt per sota de les expectatives que havia generat.
