Publicacions de referència d’Anglaterra, Lituània, Mèxic i Alemanya han dedicat en els últims mesos especials a autors catalans, amb el suport de l’Institut Ramon Llull, en una nova mostra de la vitalitat i circulació exterior de la literatura del país
La literatura catalana continua reforçant la seva projecció exterior amb una presència creixent en revistes literàries internacionals de prestigi. Durant els últims mesos, quatre publicacions de referència d’Anglaterra, Lituània, Mèxic i Alemanya han dedicat especials o monogràfics a autors catalans, una aposta que amplia el radi de difusió de les seves obres i consolida el reconeixement del sistema literari català en circuits crítics, acadèmics i culturals d’arreu del món.
Les revistes The London Magazine, Literatura ir Menas, Luvina i Die Horen han posat el focus en veus contemporànies de la literatura catalana i han contribuït a fer arribar aquesta producció tant a nous lectors com a públics especialitzats. En conjunt, aquestes publicacions recullen textos o fragments d’obra d’al voltant d’un centenar d’escriptors, en una operació de projecció exterior que també posa en valor el paper essencial dels traductors, figures indispensables perquè les obres circulin i s’insereixin en altres tradicions culturals.
Una finestra internacional per a la literatura catalana
La presència de la literatura catalana en aquestes revistes no és només una suma de noms o d’aparicions puntuals, sinó un símptoma clar de la seva creixent capacitat d’entrar en espais d’autoritat dins el món literari internacional. Aquest tipus de publicacions funcionen com a plataformes de prescripció i legitimació: ajuden a situar autors, a generar interès crític i a normalitzar la presència d’una literatura sovint encara poc coneguda fora del seu àmbit lingüístic.
El suport de l’Institut Ramon Llull ha estat clau en aquest procés, en una línia de treball que busca no només exportar noms concrets, sinó reforçar la imatge de conjunt de la literatura catalana com una tradició viva, diversa i connectada amb els grans debats literaris contemporanis.
The London Magazine: la literatura catalana entra en una institució britànica
Un dels casos més destacats és el de The London Magazine, considerada la publicació literària periòdica més antiga d’Anglaterra. Fundada el 1732, la revista és un referent històric del panorama britànic i ha acollit al llarg dels segles textos de figures com Percy Bysshe Shelley, John Keats, T.S. Eliot, W.H. Auden o Evelyn Waugh.
Que una revista amb aquest pes i aquesta tradició dediqui espai a la literatura catalana és, per si sol, un senyal rellevant. En aquest cas, hi apareixen 22 autors catalans, entre els quals hi ha noms com Eva Baltasar, Mireia Calafell, Míriam Cano, Marina Garcés, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Mercè Rodoreda, Pol Guasch, Irene Pujadas o Antònia Vicens. La selecció combina poesia, narrativa, pensament i veus de generacions diverses, i dibuixa una panoràmica rica de la creació catalana actual.
Lituània obre espai a la literatura catalana a Literatura ir Menas
A Lituània, la revista Literatura ir Menas també ha volgut acostar als seus lectors una selecció d’autors catalans. Aquesta publicació cultural, nascuda a Vílnius el 1946, s’ha anat transformant amb els anys i és avui el setmanari de la Unió d’Escriptors Lituans, combinant informació cultural amb textos de creació originals i traduïts.
En el seu número de febrer, la revista va incloure peces sobre tretze autors catalans, entre els quals Raül Garrigasait, Eva Baltasar, Xavier Pla, Enric Gomà, Gerard Furest i Dalmau, Noelia Ramírez o Clàudia Rius i Llorens. La iniciativa reforça la presència de la literatura catalana en un espai cultural menys habitual dins els circuits de recepció internacionals, fet que amplia encara més el mapa de la seva difusió exterior.
Barcelona convidada a Guadalajara i un especial a Luvina
El cas de Luvina, una de les revistes literàries més prestigioses de l’àmbit iberoamericà, s’inscriu en el context de Barcelona com a ciutat convidada a la Fira del Llibre de Guadalajara. Amb motiu d’aquesta presència, la revista de la Universidad de Guadalajara va publicar en el seu número d’hivern del 2025 un especial dedicat a 32 autors catalans.
Luvina es publica de manera ininterrompuda des de fa 29 anys i s’ha consolidat com una capçalera de gran prestigi dins l’espai literari de parla hispana. El monogràfic dedicat a autors catalans inclou noms com Jordi Puntí, Blanca Llum Vidal, Mercè Ibarz, Núria Cadenes, Carme Riera, Adrià Pujol Cruells, Irene Pujadas, Marta Sagarra, Xavier Antich o Miquel de Palol, i ofereix una imatge plural d’una literatura que dialoga també amb els lectors de l’altra banda de l’Atlàntic.
Die Horen aposta per un monogràfic de literatura catalana contemporània
A Alemanya, la revista Die Horen ha anat un pas més enllà amb la publicació d’un número monogràfic dedicat a la literatura catalana contemporània. Fundada el 1955, aquesta revista literària, artística i crítica és una publicació trimestral centrada des de fa anys en literatura inèdita de prosa, poesia i teatre.
El monogràfic, editat per Oriol Viader i Kirsten Brand, ha volgut mostrar la vitalitat i la diversitat de la producció catalana actual. Hi apareixen fragments d’obra de Maria Arimany, Borja Bagunyà, Eva Baltasar, Max Besora, Mireia Calafell, Juana Dolores, Andrea Genovart, Pol Guasch, Carlota Gurt, Marta Orriols, Irene Solà, Albert Pijuan, Irene Pujadas o Blanca Llum Vidal, entre d’altres.
La publicació es completa amb il·lustracions creades expressament per Enric Garay, Bea Salas i Guin Tió, fet que reforça la voluntat de presentar la literatura catalana no només com una suma de textos, sinó com un ecosistema creatiu contemporani i transversal.
Prop d’un centenar d’autors per mostrar una literatura plural
Si es mira en conjunt, la presència catalana en aquestes quatre revistes ofereix una imatge especialment rica i coral. No hi ha una sola línia estètica, ni una sola generació, ni un únic gènere dominant. Al contrari: hi conviuen clàssics i veus emergents, poesia i narrativa, assaig i literatura híbrida, noms consolidats i autors més recents.
Aquesta pluralitat és important perquè permet evitar una representació reduccionista o folkloritzada de la literatura catalana. El que es projecta a fora no és només una llengua amb tradició, sinó una escena literària contemporània viva, complexa i capaç de dialogar amb inquietuds universals.
El paper clau dels traductors
Un dels elements que aquestes iniciatives també fan visibles és la feina dels traductors, sovint poc visible però absolutament central per a la internacionalització literària. Sense aquesta mediació, cap d’aquests especials seria possible. La projecció exterior de la literatura catalana no depèn només dels seus autors, sinó també de les xarxes de traducció, edició i prescripció que permeten situar les obres en altres llengües i contextos culturals.
En aquest sentit, l’èxit d’aquest tipus de publicacions reforça la idea que la internacionalització no és un gest puntual, sinó una feina sostinguda que implica institucions, editors, traductors i agents culturals capaços de construir ponts duradors.
Més visibilitat, més crítica, més lectors
La irrupció de la literatura catalana en revistes com aquestes té un efecte que va més enllà de la simple difusió. També afavoreix la seva entrada en circuits crítics i acadèmics de prestigi, un espai on sovint es decideix quines literatures es llegeixen, s’estudien i es tradueixen en el futur.
Aquest tipus de presència, sostinguda i diversa, contribueix a normalitzar la literatura catalana dins el paisatge internacional i a reforçar-ne el reconeixement. En un moment en què la projecció exterior de les literatures petites o mitjanes depèn molt de la seva capacitat de guanyar espais de qualitat, aquestes publicacions són una mostra clara que la literatura catalana continua ampliant horitzons i trobant nous lectors arreu del món.
