El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior inaugura a la Pompeu Fabra la trobada de deu universitats europees i defensa més cooperació acadèmica, més presència de les regions i més Europa davant els reptes globals
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha reivindicat aquest matí a Barcelona el paper de la col·laboració universitària europea com una peça clau per al futur del projecte comunitari durant la inauguració de la Summer School EUTOPIA, celebrada a la Universitat Pompeu Fabra. La trobada reuneix estudiants, investigadors i personal acadèmic de deu universitats europees per reflexionar sobre la identitat europea, la integració, els valors compartits i els grans desafiaments de futur de la Unió.
Acompanyat de la rectora de la UPF, Laia de Nadal, Duch ha situat aquest tipus d’iniciatives en el centre de la construcció europea, tant per la seva capacitat de generar coneixement compartit com per la de teixir vincles entre joves de països diferents. El conseller ha defensat que espais com EUTOPIA contribueixen a construir una nova generació d’universitats realment europees i reforcen un model d’Europa més connectat, més obert i més cohesionador.
Barcelona, escenari d’una aliança universitària europea
Enguany és la Universitat Pompeu Fabra qui coordina la Summer School EUTOPIA, una aliança integrada per deu universitats del continent que comparteixen una mateixa visió de l’educació superior i aspiren, de cara al 2030, a esdevenir una comunitat oberta, multicultural i confederada de campus interconnectats.
La trobada a Barcelona ha reunit una cinquantena de joves d’arreu d’Europa i ha servit per situar Catalunya dins el mapa de la cooperació acadèmica europea. Per a Duch, la participació catalana en aliances com EUTOPIA confirma el paper rellevant que el país té dins l’espai europeu d’educació superior.
“Una iniciativa emblemàtica de la cooperació acadèmica europea”
Durant la seva intervenció, el conseller ha definit EUTOPIA com una “iniciativa emblemàtica de la cooperació acadèmica europea” i ha destacat que els estudiants presents formen part directa d’aquesta construcció. Segons ha afirmat, no es tracta només d’una trobada acadèmica, sinó d’un espai on es posa en pràctica una certa idea d’Europa basada en l’intercanvi, la confiança i la producció conjunta de coneixement.
Aquest plantejament connecta amb una visió de la universitat que no es limita a la formació o la recerca, sinó que es concep també com una infraestructura política i cultural per enfortir la idea d’Europa entre les noves generacions.
Erasmus i la construcció d’una identitat europea compartida
Una de les idees més repetides per Duch ha estat la importància dels programes de mobilitat juvenil, especialment l’Erasmus+, com a eines per reforçar la pertinença europea. El conseller ha recordat que Catalunya és àmpliament reconeguda com un dels principals pols de mobilitat Erasmus del sud d’Europa i ha subratllat que aquest programa, que celebrarà el 40è aniversari el 2027, ha estat decisiu per crear lligams duradors entre societats.
Per a Duch, l’Erasmus no només facilita l’intercanvi acadèmic, sinó que “reforça la comprensió i la pertinença cultural”, crea una identitat europea compartida i ajuda a construir relacions personals i institucionals que acaben tenint un impacte de llarg abast.
Una aposta per ampliar la mobilitat també a la formació professional
El conseller ha sostingut que aquest tipus d’experiències seran encara més importants en el futur i ha apostat per ampliar-les no només a l’àmbit universitari, sinó també als programes de formació professional. La idea és estendre la mobilitat i l’experiència europea a més perfils de joves i no restringir-la exclusivament al sistema universitari.
En aquest context, ha posat en valor les xifres del curs 2023-2024, quan 12.641 estudiants internacionals van cursar una estada al sistema universitari públic català, mentre que 7.257 estudiants catalans van participar en programes de mobilitat a l’estranger. Les dades, segons la lectura del Govern, evidencien el paper central de Catalunya dins aquests circuits europeus.
Un nou programa de pràctiques per projectar Catalunya al món
Durant l’acte, Duch ha aprofitat també per presentar una de les iniciatives estratègiques del seu departament dirigida als joves: un nou programa de pràctiques per a estudiants de màster i postgrau pensat específicament per a les necessitats de l’acció exterior.
Aquest programa inclourà estades a la xarxa de delegacions del Govern a l’exterior i, segons el conseller, ha de servir per formar una nova generació de professionals capaços de representar i projectar Catalunya internacionalment. La iniciativa enllaça la dimensió universitària amb la voluntat del Govern de reforçar la seva acció exterior amb perfils més especialitzats i més europeus.
Més Europa davant la inestabilitat global
El discurs de Duch no s’ha limitat a la dimensió acadèmica. El conseller ha aprofitat la inauguració per fer una defensa oberta del projecte europeu en un moment marcat, segons ha dit, per la inestabilitat geopolítica i per la proliferació de narratives que qüestionen els valors democràtics.
En una de les frases més contundents de la seva intervenció, ha advertit que en un món on “una vegada més, el poder és més important que la raó”, la Unió Europea és més necessària que mai per la seva manera de treballar conjuntament, pels seus drets, pels seus valors i per la protecció de la democràcia. La idea de fons és clara: davant la incertesa global, la resposta no ha de ser menys Europa, sinó més Europa.
L’alerta pels populismes i el paper de les regions
Duch també ha alertat de l’augment del suport als moviments extremistes i populistes, tant a escala estatal com europea, i ha advertit que això erosiona la confiança ciutadana en les institucions democràtiques. En aquest context, ha remarcat que les regions també tenen una responsabilitat en la defensa del projecte europeu.
Segons ha argumentat, territoris com Catalunya poden contribuir activament a construir una Europa més cohesionada, democràtica i pròxima a la ciutadania. Ha arribat a definir la posició de les regions en els afers internacionals com una “zona grisa” que, lluny de ser una feblesa, pot permetre obrir vies de relació i influència que de vegades els estats no poden explorar amb la mateixa flexibilitat.
Catalunya, quaranta anys dins el projecte europeu
Coincidint amb els 40 anys de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea, el conseller ha fet també una reivindicació del paper de Catalunya dins la construcció europea. Ha defensat que l’acció exterior és avui essencial perquè permet influir en debats que afecten directament competències pròpies, protegir els interessos de la ciutadania en un món globalitzat i connectar el país amb xarxes internacionals de coneixement, innovació i política.
En aquesta lectura, la participació en aliances universitàries com EUTOPIA no és un element accessori, sinó una expressió molt concreta d’aquesta inserció catalana dins Europa.
Un llegat que, segons Duch, cal preservar
La intervenció ha acabat amb una apel·lació al llegat europeu i a la responsabilitat de les noves generacions. Duch ha assegurat que s’han viscut els millors quaranta anys de la història gràcies a Europa i ha afirmat que hi ha una responsabilitat moral de garantir que les generacions futures puguin gaudir del mateix privilegi.
La Summer School EUTOPIA es converteix així, en la lectura que n’ha fet el Govern, en alguna cosa més que una trobada acadèmica d’estiu. És també un espai per debatre quin futur vol Europa, quins actors han de contribuir a construir-lo i quin paper hi poden jugar els joves, les universitats i les regions en aquest procés.
