Connexió Mèxic conversa amb l’historiador Juan Carlos Cabrera sobre la polèmica decisió de la FIFA de vetar una samarreta que commemorava la Batalla de Vertières, símbol de la independència haitiana i de la primera revolució d’esclaus victoriosa de la història
El futbol acostuma a presentar-se com un espai neutral, allunyat dels conflictes polítics. Però la realitat demostra sovint el contrari. Una simple samarreta pot convertir-se en el centre d’un debat internacional sobre memòria històrica, identitat nacional i colonialisme.
Aquesta és la qüestió que analitza Juan Carlos Cabrera al programa Connexió Mèxic de RAB Ràdio, arran de la decisió de la FIFA d’impedir que la selecció d’Haití utilitzés un uniforme commemoratiu de la Batalla de Vertières, un dels episodis més importants de la història del país caribeny.
La batalla que va canviar la història d’Haití
Per entendre la polèmica cal retrocedir més de dos segles. La Batalla de Vertières, lliurada el 1803, va representar la victòria definitiva dels revolucionaris haitians sobre l’exèrcit colonial francès i va obrir el camí a la proclamació de la independència d’Haití l’any següent.
No es tracta d’una independència qualsevol. Va ser la primera revolució d’esclaus que va culminar amb la creació d’un estat independent, convertint Haití en la primera república negra del món i en el primer país independent de l’Amèrica Llatina i el Carib després dels Estats Units. Per als haitians, aquesta batalla simbolitza la llibertat, la dignitat i el naixement mateix de la nació.
Per què la FIFA la va prohibir?
La samarreta dissenyada per la marca esportiva haitiana incorporava una il·lustració inspirada en la Batalla de Vertières. La FIFA va considerar que aquell element constituïa un símbol polític, una categoria que el reglament prohibeix incorporar als uniformes oficials de competició.
Però Juan Carlos Cabrera qüestiona aquesta interpretació. Recorda que nombroses seleccions utilitzen escuts, símbols o referències històriques amb una forta càrrega política, religiosa o nacional sense que això generi cap objecció per part de l’organisme internacional. «La línia que separa què és un símbol polític i què no ho és és extraordinàriament ambigua», argumenta durant l’entrevista.
Una història que Occident ha preferit silenciar
Per a Cabrera, el debat va molt més enllà d’una samarreta. Segons explica, la Revolució Haitiana continua sent una de les grans històries oblidades de la modernitat. La victòria dels antics esclaus va generar una enorme inquietud entre les grans potències colonials, que temien que aquell exemple s’estengués a altres territoris esclavistes.
França només va acceptar reconèixer la independència haitiana després d’imposar una indemnització milionària al nou estat, una càrrega econòmica que Haití va arrossegar durant dècades. Els Estats Units tampoc no van reconèixer oficialment el nou país fins molts anys després, davant el temor que una revolució semblant pogués inspirar els esclaus nord-americans.
Per a l’historiador, aquest llarg procés d’invisibilització ajuda a entendre per què encara avui determinats símbols continuen generant incomoditat.
El Mundial com a aparador polític
L’actual copa del món de futbol ha posat sobre la taula altres situacions que, segons Cabrera, evidencien que és impossible separar completament esport i política.
Les dificultats migratòries que han patit algunes seleccions, les restriccions imposades a determinades aficions o les diferències de tracte entre països mostren que els grans tornejos internacionals també reflecteixen les tensions geopolítiques del moment.
En aquest context, la prohibició de la samarreta haitiana adquireix una dimensió que va molt més enllà del disseny esportiu.
Pot el futbol transformar la societat?
La conversa també planteja una qüestió de fons: quin paper pot jugar avui el futbol en la transformació social?
Juan Carlos Cabrera recorda exemples històrics de futbolistes que van assumir compromisos polítics i socials, com Sócrates, Diego Maradona, Didier Drogba o Éric Cantona, i es pregunta si el futbol d’elit actual encara conserva aquesta capacitat de generar debat públic.
Malgrat reconèixer el pes creixent dels interessos econòmics i comercials dins de la FIFA, defensa que el futbol continua sent una eina extraordinària de cohesió, d’inclusió i de construcció de comunitat.
Perquè, al capdavall, el futbol no només mou una pilota. També explica històries, construeix identitats i, de vegades, obliga a revisar episodis del passat que encara avui continuen incomodant.
